Unió s’aboca a la fractura camí de les plebiscitàries

BarcelonaEl pols a Unió s’ha resolt per només 125 vots. La consulta interna democristiana, que en un primer moment havia de servir per clarificar el paper de la formació de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S, ha acabat provocant una divisió sense precedents al partit. La votació es va anar convertint, a mesura que passaven els dies, en un plebiscit sobre la cúpula que s’ha resolt amb 1.351 vots a favor i 1.226 en contra. Una diferència minúscula que aboca el partit democristià a la fractura i que situa en una posició molt delicada -segurament més que mai en les tres dècades que fa que governa Unió- el lideratge de Josep A. Duran i Lleida. La incertesa i les cares llargues dels oficialistes, maquillades amb aplaudiments, eren el reflex del nou escenari.

Què passarà ara? Quines decisions sortiran del comitè de govern que es reunirà avui? Ramon Espadaler havia redactat una pregunta complexa que demanava als militants si donaven suport a Unió per seguir endavant amb el “procés” -sense concretar què vol dir aquesta paraula, còmodament instal·lada en el vocabulari polític català- sempre que es fes amb diàleg i “seguretat jurídica”. “Era l’única manera que el partit no es trenqués”, sostenien els partidaris de la pregunta. El temps els ha acabat traient la raó: Unió s’ha partit pràcticament per la meitat, amb els resultats a la mà. Malgrat això, Espadaler considerava “avalada” la proposta i defensava que quedava “legitimada” la “veu pròpia” d’Unió. Josep A. Duran i Lleida va preferir no donar la cara i no va comparèixer davant la premsa.

Victòria “pírrica” i full de ruta

El secretari general va centrar els seus esforços a destacar que la pregunta -redactada personalment per ell, amb aportacions diverses- no havia “dividit” la formació i que la cúpula estava legitimada per seguir endavant amb el rumb actual. “No ens plantegem un congrés extraordinari”, va dir Espadaler entre els aplaudiments dels seus partidaris. Tampoc el volen els defensors del no, que van comparèixer minuts després del secretari general i que tenen una demanda explícita per a la reunió d’avui de la direcció: integrar Unió al full de ruta signat per CDC, ERC i les entitats del sobiranisme civil. “Sense dilatar-ho ni un minut més, el comitè de govern ha de prendre una decisió política sobre les eleccions del 27 de setembre”, va assenyalar Antoni Castellà, líder del sector renovador. Els crits a favor de la independència van retronar a l’auditori de la seu nacional d’Unió.

La inquietud era la norma general als despatxos de la seu democristiana després de la victòria “pírrica” del sí, com la va definir Castellà. “Ens ha anat d’un pèl”, admetia un dels afins a Duran poc després que es coneguessin els resultats. Els crítics volen plantar batalla i consideren que si un 50% està “a favor del procés” -els partidaris de la proposta- i un 46% està posicionat al costat de l’estat independent -els que van votar no -, Unió està en disposició de prendre la decisió “més transcendent de la història”: defensar la independència al plebiscit del 27-S.

Resultats territorials

Tot i que els partidaris del no repetien que havien “guanyat” mentre abraçaven els militants que els havien fet costat, la fredor dels números trasllada una victòria ajustada de la proposta de la direcció. El text d’Espadaler va rebre el suport de quatre intercomarcals, i van aconseguir una diferència decisiva a Tarragona i a Lleida, afins a Duran. A la ciutat de Barcelona la distància entre les dues opcions va ser mínima, de només 11 vots a favor del sí, i a les comarques barcelonines va guanyar el no per 6 vots. A les Terres de l’Ebre els crítics es van imposar amb solvència, però la poca quantitat de militants que hi ha en aquesta regió va fer que tingués un pes escàs en el resultat final, just al contrari de la importància de Lleida i Tarragona.

Per ciutats, el sí es va imposar a Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Figueres, Palafrugell, Vic, Vilafranca del Penedès, Mataró i a tres de les quatre meses que hi havia a Barcelona. En canvi, el no va sortir victoriós a Olot, Girona, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat, Sant Cugat, Granollers i Berga. La participació va ser del 64,81% dels militants, segons va explicar la màxima responsable de l’òrgan de control, l’exconsellera Pilar Fernández Bozal, respecte d’un cens de 4.095 persones. Un cens que, per cert, no va ser cedit als crítics durant la campanya malgrat les peticions insistents des que es va posar en marxa el procés intern al partit.

La campanya a Unió, de fet, ha sigut elèctrica. La temperatura ha pujat fins a uns nivells difícils de reconduir, i ja des de primera hora de la tarda dirigents d’Unió consultats per l’ARA assenyalaven que la tensió presidirà avui la reunió de la direcció. Durant la jornada van proliferar “detalls territorials” al voltant del cens -denunciats pels partidaris del no- que presumptament afavorien els defensors de la proposta d’Espadaler en intercomarcals com la de Barcelona, comarques barcelonines, Girona i les Terres de l’Ebre. “Difícilment demostrables, això sí”, puntualitzaven les fonts consultades. La desconfiança ha sigut una de les principals característiques del procés intern d’Unió, on s’ha viscut un enfrontament públic entre sectors difícilment imaginable fa tan sols tres anys, quan Duran va sortir escollit amb un 80% dels vots al congrés de Sitges.

Especialment simptomàtic ha sigut l’intercanvi a Twitter, que no va parar fins a l’últim moment. Una hora i sis minuts abans que tanquessin les meses electorals, des del compte associat als partidaris del sí lamentaven que els defensors del no tinguessin l’actitud “lletja” de demanar el vot el mateix dia de la consulta. “Demostra que estan realment nerviosos”, assenyalava el mateix tuit, que denunciava en posteriors publicacions el tarannà “barroer” de la campanya pel vot negatiu. El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, va fer costat als partidaris del no a través de la xarxa: “Molta gent esperem que Unió i la seva gent abracin sense embuts la causa de la independència. No ens falleu!” I, posteriorment, escrivia el nom del perfil a la xarxa dels defensors del vot negatiu, @HereusUDC1931. Un nom que entronca amb els fundadors del partit, un col·lectiu que els crítics han reivindicat en tota la campanya.

La JNC demana trencar

Només fer-se públic el resultat, la JNC, la branca juvenil de Convergència, feia pública una carta en què reclamava trencar immediatament la federació de CiU. “No podem permetre que Unió alenteixi el nostre camí i que afecti l’acció política”, sosté el secretari general de la formació, Sergi Miquel, en aquesta missiva, dirigida a la cúpula de CDC.

El secretariat permanent de Convergència es reuneix demà al matí amb els resultats democristians sobre la taula. Passat el 14-J s’obre una etapa decisiva per a Unió, el Govern, el procés i les relacions dels dos socis de federació.