Unió deixa el Govern i s’aboca a trencar amb CDC abans del 27-S

Barcelona“Desconstrucció ordenada”. Així definia ahir a la nit un alt dirigent de CDC, després de la reunió de la cúpula del partit, el procés de trencament al qual es veu abocada CiU després de l’últim desencontre. La cúpula d’Unió va decidir ahir prémer el botó per fer implosionar el Govern i elevar l’enfrontament amb CDC pel procés fins a un punt de difícil retorn. Els democristians, amb la direcció i la militància fracturades, van acordar abandonar les seves cadires a la Generalitat per desvincular-se així del rumb independentista que vol Artur Mas al seu programa per al 27-S. Això implica, d’entrada, que Mas es quedarà, de cop i volta i a poc més de tres mesos de les plebiscitàries, sense la vicepresidenta, Joana Ortega -que deixa, a més, la política-, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i el titular d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí. La consigna també afecta el conjunt d’alts càrrecs d’Unió, però no tots la compliran: els crítics, encapçalats per Antoni Castellà, secretari d’Universitats, ja han advertit que desafiaran l’ordre i no dimitiran. Seran “benvinguts” a la llista del president, ja sense Unió.

Aparentment la jugada democristiana no comportava el trencament automàtic de CiU, perquè ofereixen garantir l’estabilitat parlamentària a Mas fins al final de la legislatura i col·laborar als ajuntaments. En la pràctica, però, després del cop de volant d’ahir, el marge per seguir actuant com si no hagués passat res a CiU és mínim. Perquè, si el 27-S Mas pretén enarborar la bandera de la independència com a punt principal del seu programa, seguir arrossegant les sigles d’una Unió encara liderada per Duran i Lleida i que no es decideix a abraçar aquest rumb suposaria un llast amb conseqüències directes a les urnes.

La d’ahir va ser una d’aquelles jornades vertiginoses a les quals s’ha anat acostumant la política catalana des dels convulsos debats sobre l’Estatut. El Parlament va acollir els primers moviments del dia. A dins de l’hemicicle s’hi celebrava un ple monogràfic sobre sanitat, però des de dos quarts de dotze gairebé tota l’atenció es va traslladar a la zona de despatxos. Primer, Mas es reunia amb la plana major del seu partit -Josep Rull, Francesc Homs i Lluís Corominas- per preparar l’argumentari per fer front a l’embat dels democristians, que des de dilluns tenien pendent de respondre a l’ultimàtum de CDC perquè subscrivissin l’aposta independentista.

Espadaler s’explica davant Mas

En un despatx gairebé adjacent, Ortega rebia els seus coreligionaris -Espadaler, Antoni Font i Benet Maimí- per acabar d’afinar la seva estratègia. A les dues del migdia el comitè de govern d’Unió s’havia de reunir per prendre una decisió. I després de l’ajustat triomf de les tesis oficialistes en la consulta de diumenge, els democristians ja preparaven un cop de porta al full de ruta convergent. Passada la una del migdia, uns i altres van acabar reunint-se al despatx de Mas. Va ser llavors quan Espadaler va traslladar-li el plantejament que poques hores després ratificaria la direcció del seu partit: Unió sortirà del Govern, però sense voluntat de trencar CiU, és a dir, sense esberlar els grups parlamentaris a Barcelona i Madrid i sense dinamitar el poder local que tots dos partits acumulen.

Poc abans de les dues, Mas i Ortega van sortir del despatx amb cara de pomes agres. Els democristians van anar arribant a la seva seu, al carrer Nàpols. Es va extremar el zel per evitar filtracions, fins al punt que cada un dels 28 dirigents que van assistir a la reunió va haver de dipositar el seu telèfon mòbil en una caixa abans d’entrar. Va ser una trobada un cop més tensa, en què la desena de dirigents crítics van posar el crit al cel per la proposta d’Espadaler d’abandonar el Govern. Els oficialistes van imposar-se a la votació: 16 a 10, amb dues abstencions. Espadaler va comparèixer, com a secretari general del partit, per anunciar l’adéu d’Unió al Govern. “Per una qüestió de formes i per una qüestió de fons, hem acordat fer un pas enrere i sortir de l’executiu”, va reflexionar. La qüestió de les formes té a veure amb la “pressió intolerable” -en paraules d’un membre de la direcció- exercida per CDC, mentre que la de fons es refereix al fet que Unió “no exclou” el sí al nou estat però tampoc té intenció de fer una aposta clara per la independència, que és la paraula que els socis de federació volen incloure sí o sí al programa.

“És una resposta coherent”, va defensar Espadaler, que en tot moment va revindicar la “vigència” i la “utilitat” de la federació que conformen Convergència i Unió. De fet, el secretari general va indicar que el seu partit no tenia previst donar per tancada la federació. “Mantindrem l’estabilitat parlamentària del Govern i l’estabilitat dels grups municipals escollits fa tan sols uns dies”, va reflexionar el dirigent democristià. Setze membres del comitè de govern van votar a favor de la sortida de l’executiu, mentre que deu ho van fer en contra. La divisió a Unió és cada cop més palpable i els crítics han decidit actuar al marge del sector oficialista encarnat per Duran.

La intervenció d’Espadaler va ser contestada per Castellà. El secretari d’Universitats va anunciar dos desafiaments a la direcció. El primer es basa en el fet que els crítics amb càrrec al Govern es rebel·len i no abandonaran el seu lloc, i el segon indica que ja han activat la maquinària per celebrar un congrés extraordinari. Què s’ha de decidir en aquest eventual conclave? Si Unió accepta la independència i si cal, efectivament, anar separats de CDC. “S’ha descobert que hi ha una agenda oculta”, va considerar Castellà en relació també a Construïm, el partit impulsat per Duran.

Arribats a aquest punt, la tensió ja era altíssima. Els independentistes van seguir reclamant què vol dir la paraula procés per als afins a Duran, que en determinades fases no es van estar callats. “Espadaler, Silva i Antoni Isac [responsable de les finances del partit, pròxim al líder] van presentar batalla”, sostenen fonts coneixedores de la trobada.

La proposta de Castellà acabava de sortir d’una reunió amb l’ANC, Òmnium i l’AMI -mantenir vigents les línies vermelles de la pregunta del 14-J però apostant per l’estat independent sense matisos-, i ni tan sols va ser debatuda. “En aquell moment ja tenien ganes de votar”, assenyalen els sobiranistes. Al sector oficialista no ha agradat que membres de la direcció com Castellà, Pep Martorell -director general de Recerca- i Carles Sala -secretari d’Habitatge- no deixin l’executiu. “És un gest que els defineix”, sostenen.

“Ningú entendria anar junts”

Ja a les deu de la nit Mas va arribar a la seu de CDC per reunir-se amb tot el comitè executiu del partit. La trobada va allargar-se hora i mitja i va servir per constatar que CiU s’encamina cap a la ruptura. Els dirigents de CDC consultats per l’ARA donaven per fet que ja no és possible la reconciliació. “Ningú no entendria que anéssim junts el 27-S”, apuntava un dels presents a la trobada. “Són ells els que han trencat”, afegia un altre. La “desconstrucció ordenada” que s’inaugura a partir d’ara, però, comportarà una sèrie de matisos. Cap dels dos volen fer-se mal al territori: no els interessa trencar als ajuntaments. La intervenció de Mas va ser “contundent”, segons fonts de la reunió. Avui al matí, al Parlament, ja exposarà el seu posicionament i Josep Rull l’acabarà de perfilar al migdia.

Durant 37 anys de matrimoni polític, CiU presumia sempre de la seva “mala salut de ferro” cada cop que s’enfrontava a una crisi interna. L’horitzó del 27-S, però, ha provocat un xoc frontal i irreconduïble. El propòsit de Mas d’encapçalar una candidatura decantada cap al sí a la independència topa amb les vacil·lacions d’Unió. Un i altre miren d’evitar passar a la història com el responsable últim del divorci. El marge per aturar el trencament, però, ja és ínfim.

Els crítics s’activen per forçar un congrés extraordinari d’Unió

Just acabar el comitè de govern, els crítics d’Unió van expressar la seva voluntat de demanar un congrés extraordinari que determini dues coses: si el partit s’ha de presentar per separat de CDC i si cal portar la independència al programa. “Ja ens estem activant, això ha d’anar ràpid”, assenyalen fonts dels sobiranistes, que amb els estatuts a la mà indiquen tres maneres de forçar-lo: a petició del comitè de govern -complicat-, a petició de més d’un 25% dels afiliats del partit -més factible, tenint en compte els resultats de la consulta interna- i per acord de tres assemblees intercomarcals. El congrés extraordinari s’hauria de convocar “amb una anticipació mínima d’un mes a la data fixada per a la seva celebració”. En les reunions extraordinàries del congrés nacional només es poden tractar els punts que el consell nacional hagi inclòs en aquesta convocatòria.