Unió Europea: Entre la perplexitat per l’actitud de Madrid i el silenci imposat

BRUSSEL·LESEl que més sorprèn a Europa no és que els catalans vulguin votar, sinó la posició immobilista del govern espanyol, que tanca la porta amb pany i forrellat a la consulta emparant-se en la Constitució. L’executiu espanyol fa enormes esforços per evitar que el debat es traslladi fora de les fronteres de l’Estat, una política que demostra el temor de Mariano Rajoy a la idea que Catalunya trobi complicitats a la Unió Europea.

A polítics, periodistes i experts europeus els crea una gran perplexitat que un govern democràtic rebutgi el diàleg. “En un país on la protecció dels drets civils és molt alta, el govern espanyol ha sorprès en restringir els drets en certs sentits”, apunta Steven Blockmans, analista del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS). “La discussió ha de ser entre Barcelona i Madrid, però jo crec que Madrid faria millor obrint-se al debat i no amagant-se en l’argument de la inconstitucionalitat”, adverteix.

A Mark Demesmaeker, eurodiputat belga de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), el partit nacionalista flamenc, també el sorprèn la posició immobilista de Rajoy. “No és democràtic no deixar votar els catalans, encara que el referèndum no sigui constitucional”, assegura. Segons Demesmaeker, la Carta Magna hi és “per protegir la democràcia”, i prohibir la consulta va en contra d’aquest principi. “El referèndum potser no és constitucional però, ¿és legítim rebutjar un referèndum? Jo crec que no. No és legítim quan una majoria de catalans volen votar”.

En els últims dos anys, la premsa europea ha prestat una atenció inèdita a Catalunya. En un article d’opinió publicat al diari belga francòfon Le Soir, el periodista Pascal Martin relaciona la crisi econòmica i les debilitats del projecte europeu amb l’auge independentista a Catalunya i adverteix que “cap construcció política és eterna”. Martin assegura que la celebració de la consulta revelarà “una fragilitat fonamental: la incapacitat d’Europa per assegurar l’adhesió” dels que ara són europeus.

De fet, la falta de preparació des del punt de vista europeu d’una ampliació interna de la Unió -per la divisió d’un estat membre-és una de les grans incògnites dels processos de Catalunya i d’Escòcia. La Comissió Europea i el Consell asseguren que no hi ha res previst perquè són situacions hipotètiques. Els tractats tampoc diuen què passaria exactament. En qualsevol cas, a Brussel·les tampoc es mou res ni ara que hi ha dos referèndums a la cantonada. “La UE no està preparada en absolut. Em sembla bastant sorprenent. Quina serà la resposta de la UE? Ningú ho sap perquè mai s’ha discutit. És com si no estigués passant res”, diu Demesmaeker.

Respecte al paper que ha de jugar la UE en els processos sobiranistes com el de Catalunya, el professor universitari i fundador del grupAcadèmics pel Sí a Escòcia, Brian MacGregor, considera que Europa “ha de voler una societat democràtica”. MacGregor defensa una Unió on tinguin cabuda “múltiples identitats” i demana a Europa que accepti aquests processos com una forma per “tornar a connectar amb els ciutadans”.

El procés sobiranista s’ha convertit en un tema incòmode, gairebé un tabú, a la Unió Europea. La pressió del govern espanyol als responsables d’unes institucions comunitàries governades majoritàriament per conservadors ha fet que la consulta sigui un tema altament sensible a Europa. Mariano Rajoy no vol portar al terreny europeu una qüestió que vol resoldre a casa i ha fet callar les institucions comunitàries.

“No tenim res a dir, és una qüestió interna de l’estat espanyol”. La frase, repetida en incomptables ocasions per portaveus de la Comissió Europea en els últims mesos a qualsevol pregunta sobre Catalunya i el referèndum del 9 de novembre, revela fins a quin punt incomoda la qüestió. José Manuel Durão Barroso, l’actual president de la Comissió i pròxim a Rajoy, ha deixat clar en alguna ocasió que està en contra d’una ampliació interna de la Unió Europea.

Barroso, però, deixarà el càrrec a la tardor i el substituirà Jean-Claude Juncker. El luxemburguès tampoc defensa la celebració de la consulta però no és tan bel·ligerant com Barroso. Tot i això, després d’una campanya electoral en què tothom li preguntava sobre Catalunya, ara guarda silenci. Juncker no ha volgut donar la seva opinió a l’ARA. “Per respecte a Barroso, que encara és president, Jun-cker no pot fer-ne cap valoració”, argumenta la seva portaveu.

Les pressions de Madrid i el seu cos diplomàtic són evidents. Al cúmul d’episodis sense sentit com la prohibició de presentar la traducció al neerlandès de la novel·la Victus a la ciutat holandesa d’Utrecht, s’hi suma el treball dels eurodiputats del PP que han adoctrinat els seus col·legues conservadors. Fins a cinc eurodiputats populars dels països bàltics, els estats que van protagonitzar la Via Bàltica el 1989 en què es va inspirar la Via Catalana, han rebutjat parlar del procés sobiranista amb aquest diari. Catalunya és protagonista a Europa, per bé que a Madrid no agradi.