Unió anirà sola i dividida a les eleccions

L’Hospitalet de Llobregat“Avui [per ahir] és un dia trist”, xiuxiuejava amb el cap cot una militant veterana d’Unió. “Acabem de signar l’acta de defunció del partit”, afegia un altre destacat membre del partit democristià. Feia tan sols una hora que el consell nacional del partit acabava d’aprovar que Unió concorregués en solitari a les eleccions plebiscitàries del 27-S, i la divisió a la formació que lidera Josep Antoni Duran i Lleida era més palpable que mai. La cúpula afí al líder es mostrava convençuda que s’havia pres la decisió correcta i que hi ha espai per a una oferta com la que volen abanderar els democristians, i els crítics païen amb amargor la derrota clara en la votació de mitja tarda. La direcció del partit ja treballa en la candidatura i el programa dels comicis catalans -els primers des del 1934 en què la formació hi va només amb les seves sigles-, i els crítics ja tenen llesta la plataforma Hereus del 1931 per donar suport a la llista que acabi teixint el president de la Generalitat, Artur Mas, sense deixar la militància democristiana. Un partit, dues ànimes i un futur incert.

Els resultats de la votació al consell nacional exemplifiquen bé el control que Duran té dels ressorts del partit, malgrat que la setmana passada els oficialistes patissin d’allò més per endur-se la victòria amb un marge escàs de 109 vots a la consulta interna del 14-J. L’organisme reunit ahir a l’Hospitalet de Llobregat, màxima autoritat del partit entre congressos, va aprovar amb un 69,2% dels sufragis la proposta de la direcció de presentar-se en solitari a les eleccions amb un programa que plantegi “seguir amb el procés” però tenint en compte les sis línies vermelles validades diumenge passat al procés intern. “La votació no estava prevista a l’ordre del dia i molta gent ja havia marxat al migdia”, assenyalen des del sector crític. “Un clàssic de l’aparell”, afegia un altre dirigent consultat. No és cap secret que Duran controla el consell nacional i que en una votació com aquesta calia fer servir tots els ressorts per sortir-ne victoriós.

Molt espai, poc temps

Espadaler va comparèixer en roda de premsa després de més de vuit hores de debat i una vuitantena d’intervencions. “Ni tan sols he dinat”, va reconèixer més tard. Amb gotes de suor al front -el debat havia sigut “acarnissat”, segons fonts presents a la reunió, i només calia observar les cares dels que sortien per anar al lavabo per veure com els sectors del partit se les estaven tenint de valent-, el secretari general va constatar que Unió tenia “molt espai i poc temps” per arribar a les eleccions. La idea de la cúpula és anar a buscar aquell elector moderat de CiU que dubta sobre si donar suport al procés -paraula que la cúpula segueix sense concretar quin horitzó final té- i seduir-lo amb les “garanties” que ofereix Unió. “Ara es porta amagar les sigles i nosaltres no ho farem”, va indicar Espadaler en l’única referència crítica a la candidatura que Mas presentava ahir al matí des de Molins de Rei. Les crítiques entre exsocis encara no acaben d’arribar, malgrat la tensió que ha presidit l’última setmana.

Espadaler es va negar a parlar de candidats, però dirigents consultats apunten que ell és el principal nom -i no Duran- per convertir-se en cap de llista. “Encara és d’hora”, va considerar el secretari general. Els nous estatuts del partit preveuen la celebració de primàries per triar candidats, de manera que els mecanismes s’han d’activar durant els pròxims dies. Una frase d’Espadaler va quedar gravada a la ment dels consellers nacionals: “CiU ha mort. Visca Unió!” Pocs aplaudiments.

Els sobiranistes, que en campanya van defensar el no com un “sí a l’estat independent”, sostenen en privat que per prendre una decisió del calibre de la que es va prendre ahir a l’Hospitalet cal un congrés extraordinari. Una vintena d’intervencions durant el consell nacional van defensar aquesta possibilitat, que va ser descartada per la cúpula. “Hi va haver setze persones que van demanar la dimissió de Duran i de la cúpula”, expliquen fonts del partit. Fins i tot hi va haver un conseller nacional que, amb to irat, li va dirigir una frase sagnant: “Ara ja et podràs cobrar els serveis prestats a l’Estat”. Es referia al trencament de CiU i a la sortida dels consellers d’Unió del Govern, que segons els crítics obeïa a fer pressió a Mas perquè “abandonés” la idea de la independència. Es van sentir xiulets en alguna ocasió que va parlar Duran.

Construïm, al punt de mira

Un conseller nacional va abordar un dels aspectes més esperats de la reunió d’ahir: el paper de la cúpula duranista en la irrupció de Construïm. “Vaig rebre un mail en què l’exconseller Ignasi Farreres feia correccions ortogràfiques al manifest fundacional de la plataforma”, va apuntar aquest quadre d’Unió. La resposta va arribar directament de Duran: “No hi tenim res a veure. Es va registrar com a partit per retenir el nom”. El cap de files d’Unió va recollir suports per al text fundacional de Construïm i persones vinculades a Unió van formalitzar-lo com a partit al ministeri de l’Interior.

El consell nacional d’ahir va servir, també, per constatar el grau “d’abatiment” de la vicepresidenta Joana Ortega, a punt de deixar la política, que va ser àmpliament comentat pels quadres. Una conseqüència més de la divisió que afronta Unió camí de comparèixer en solitari a les eleccions del 27-S.

Rigol abandona el partit i es compromet amb la independència

Passaven uns minuts de la una del migdia quan es va sentir una forta ovació a la sala Arenas de l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat. Joan Rigol, expresident del Parlament, acabava de finalitzar la seva intervenció davant del consell nacional del partit. Havia anunciat que deixava la militància del partit en desacord amb el rumb nacional triat per la direcció i descontent amb la manera com el partit havia gestionat la divisió arran de la consulta interna del 14-J. Poc després, un alt dirigent de la formació apuntava que el dia estava sent “horrorós”, en part també per l’adéu de Rigol. L’expresident del Parlament es va comprometre a treballar per la independència, una frase que es podria interpretar com una via per formar part de la llista d’Artur Mas per al 27-S. Una opció que a la cúpula democristiana es dóna per feta. “Em dol que marxi”, va valorar el secretari general d’Unió hores després. Rigol va marxar del consell nacional després d’atendre els mitjans i ja no va tornar.