Unió es divideix pel 14-J i no preguntarà sobre la independència

BarcelonaVan ser tres hores intenses a la sala on es reuneix el comitè de govern d’Unió. Sobre la taula, la proposta que el secretari general del partit, Ramon Espadaler, havia anat teixint les últimes setmanes, en diàleg amb tots els sectors del partit. El seu contingut final, però, només el coneixia el nucli dur abans de la reunió. El text que hi va entrar a les quatre de la tarda va ser exactament el mateix que en va sortir quan passaven pocs minuts de les set: en la trobada no es va incorporar cap esmena. “Cap modificació. Ni una”, sostenen fonts presents a la cita. Unió ja té pregunta per a la consulta interna del 14 de juny, però hi arribarà dividida. Amb 17 vots a favor, 9 en contra -tots els membres de la direcció que van signar el manifest sobiranista que apostava per una pregunta clara sobre la independència- i una abstenció, la militància ja sap sobre quin text s’ha de posicionar d’aquí onze dies. I es tracta d’un document de dues pàgines que no es mulla explícitament sobre la independència.

“Hem caminat tres pantalles enrere”, assenyala a l’ARA un membre de la direcció que va votar en contra de la proposta. “No queda clar quin és el mandat en cas que s’imposi el sí el 14 de juny”, reflexionava un altre dirigent crític poc després del comitè de govern. La gran incògnita que s’obre amb la decisió d’ahir és quina opció defensaran els crítics a la consulta. No? Vot nul o en blanc? Abstenció? Exigir un congrés extraordinari? Tenen intenció de consensuar-ho en els pròxims dies després d’analitzar l’impacte en la militància -i en el miler de signants del manifest sobiranista- de la pregunta anunciada ahir per Espadaler.

Tensió interna

Existia molta expectació entre els dirigents del partit, de tots els sectors, per veure quin to adoptava Josep Antoni Duran i Lleida en el debat. La seva intervenció, segons fonts presents a la trobada, va ser “testimonial”: amb prou feines es va posicionar a favor del sí a la consulta i va indicar que estava d’acord “amb algunes intervencions” que s’havien produït durant la cita. N’hi va haver de tots colors, segons les fonts consultades. De fet, tothom va voler-hi dir la seva. Els membres del sector sobiranista estaven “disposats a dialogar”, segons veus de totes les sensibilitats, sobre el “com” de la pregunta, sempre que quedés clara la posició sobre la independència. “I això no passa. Hem fet el ridícul políticament”, sostenen des del sector renovador del partit.

LA PREGUNTA:

Voleu que Unió Democràtica de Catalunya continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?

SOBIRANIA:

Sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

DEMOCRÀCIA:

Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi d’una majoria de vots de la ciutadania.

DIÀLEG:

Gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.

SEGURETAT JURÍDICA:

Garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual declaració unilateral d’independència com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.

EUROPA:

Descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea.

COHESIÓ:

Vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.

Aquests dirigents, dotze en total però només nou amb dret a vot, estaven especialment interessats a saber què vol dir el “compromís amb el procés” que planteja la pregunta. “Hi ha hagut diferents visions. Manel Silva [afí a Duran i contrari al sobiranisme] circumscrivia el procés al dret a decidir, i Joana Ortega, per exemple, parlava de plena sobirania”, assenyalen fonts presents a la reunió. Això va servir als independentistes per posar de manifest la “poca claredat” del document preparat per Espadaler.

El secretari general democristià, durant la Setmana Santa, va establir les línies vermelles del text que ja tenia en ment: no rotund a la delaració unilateral d’independència (DUI), no sortir de la Unió Europea (UE) i promoure un referèndum acordat amb l’Estat. L’esperit d’aquestes demandes impregna el text acordat, que rebutja la DUI, defensa la permanència a la UE i descarta “l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat”.

Més diàleg

El tercer paràgraf de la pregunta és especialment insistent a l’hora de reclamar “diàleg”, que Unió vol “sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència” com a via per “guanyar complicitats en el si de la UE”. Duran, que segons fonts de la cúpula “sembla resistir-se a deixar de fer ombra a Espadaler a l’hora de prendre decisions importants”, sempre ha sigut un ferm partidari de seguir dialogant amb el govern espanyol malgrat les reiterades negatives a una consulta acordada sobre el futur del país.

Els defensors del text votat al comitè de govern sostenen que la seva formulació “és la millor manera d’incloure els que van votar sí-no i sí-sí a la consulta del 9-N”. “I, de passada, la manera de preguntar impedeix que el partit es parteixi per la meitat”, assenyala un dels que va votar a favor del text. “En tot cas, el resultat de la votació ja es podia preveure a les quatre de la tarda”, afegeix una altra veu de la direcció. Al voltant del sí a la proposta s’hi van aplegar els afins a Duran, incloent-hi la vicepresidenta Joana Ortega, i al costat del no s’hi van quedar els renovadors, encapçalats per Antoni Castellà. L’única abstenció la va protagonitzar Joan Cañada, president de la intercomarcal gironina, encarregat de l’arquitectura del 14-J i dirigent molt pròxim a Ortega.

“Complexitat i claredat no són contradictòries”, va voler destacar Espadaler en la roda de premsa posterior a la reunió, en què també va voler deixar clar que “no existia fractura” a la direcció. “No estem al costat dels que volen veure acabat el procés”, va justificar el secretari general, que va destacar que són 5.000 els militants cridats a les urnes. Es tracta d’una xifra que es mantenia sempre en secret i que en algunes èpoques -així ho destacava Jordi Casas quan era portaveu democristià l’any 2000- s’havia arribat a situar en els 17.000. Els estralls de la crisi han fet davallar més de la meitat la xifra.

El paper de CDC i de Mas

Si la proposta s’imposa el pròxim 14 de juny, la direcció obtindrà el mandat per establir negociacions pel full de ruta per a les eleccions plebiscitàries del setembre amb la cúpula de CDC. “Si surt que no, ja ho gestionarem”, va indicar Espadaler, que no va voler avançar-se als esdeveniments. De moment Convergència manté silenci oficial sobre la pregunta democristiana, però fonts del partit assenyalen que “no va bé al procés ni tampoc a Artur Mas”.

Espadaler, que també és secretari general de CiU, va comunicar immediatament a Mas el contingut de la proposta. CDC ja ha signat amb ERC i les entitats del sobiranisme civil -ANC, Òmnium Cultural i AMI- un acord per impulsar la independència en divuit mesos a partir d’una victòria del sí el 27-S, i Unió només vol negociar amb els socis sense estar subjecte al que diguin els republicans i les organitzacions sobiranistes. “Primer triem el camí, després ja negociarem”, sostenia ahir l’oficialisme democristià.

El camí cap al 14-J serà llarg. L’opinió de CDC se sumarà a la dels dirigents que ahir van votar no i a la d’una militància que haurà de triar si valida una pregunta complexa que situa Unió en la indefinició sobre la independència del país.