De ‘Twin Peaks’ a ‘Doctor en Alaska’

Seattle és una ciutat oberta al Pacífic on plou molt i passen moltes coses. El primer que va fer el meu amic Patrick quan hi vaig arribar va ser dur-me al cementiri de Lake View, on està enterrat Bruce Lee; a la casa on va morir Kurt Cobain, i a The Locks, les comportes on pots veure, a través d’uns vidres gruixuts, com els salmons s’esforcen per anar riu amunt. No va estar gens malament per començar.

Els dies següents vaig anar en monorail a l’espectacular EMP Museum, un edifici de Frank Gehry on es ret homenatge a Jimi Hendrix, a Kurt Cobain i a molts altres músics; a la Universitat; a la casa de Sleepless in Seattle ( Alguna cosa per recordar ), i al mercat on els venedors es llancen un gran peix d’una banda a l’altra del taulell.

Tot semblava anar la mar de bé, però el Patrick em va dir al cap del dia que el que havia vist era de primer curs de turista. Per demostrar-m’ho l’endemà em va dur al barri alternatiu de Fremont, on tenen entre altres coses una estàtua de Lenin de set tones, comprada a Eslovàquia, i un coet dels anys 60.

“Fremont és un barri especial, ple d’artistes hippies ”, em va explicar el Patrick. “Els seus habitants consideren que és el centre de l’univers i cada solstici d’estiu desfilen en bicicleta pels carrers, completament nus, per celebrar-ho”. The People’s Republic of Fremont, tal com ells s’anomenen, s’ufana de tenir un toc contracultural, i a fe que el té. L’escultura del Troll, que es pot veure sota un pont de l’autopista, acaba de reblar el clau. Representa un monstre de més de cinc metres d’alt que esclafa un Volskwagen Escarabat de debò amb la mà esquerra.

A suggeriment del Patrick, l’endemà vaig anar a veure dos llocs famosos prop de Seattle, els escenaris de Twin Peaks i Northern exposure ( Doctor en Alaska ), dues sèries mítiques dels anys 90. “Sí, l’Alaska de la sèrie és a uns 130 quilòmetres de Seattle -em va dir-. Ja saps les trampes que es fan a la televisió”.

A les Snoqualmie Falls i al Twede’s, una cafeteria retro del poble de North Bend, hi vaig reviure el món de Twin Peaks mentre em prenia un cafè i un pastís de cirera. Les fotos emmarcades de la paret remetien a la sèrie, però el poble ja no era el mateix.

Uns quilòmetres més endavant, gràcies a les trampes de la televisió, vaig anar a parar a Alaska; més ben dit, al poble imaginari de Cicely, escenari de Doctor en Alaska. De fet, el nom autèntic del poble és Roslyn, però tot just hi arribes et sents com un personatge de la sèrie. Hi ajuda, esclar, el gran mural del Roslyn Cafe, amb un camell al centre i un oasi que remet a paradisos llunyans.

El poble de Roslyn és mínim, amb cases baixes, quatre carrers i ambient de pioners. Hi ha tres bars, un barber, dues fusteries, un cinema i quatre botigues. La majoria de les fotos, però, se les enduen el mural i l’estudi de l’emissora de KBHR, des d’on Chris Stevens emetia el programa Chris in the morning. Vaig dinar al pub The Brick i vaig entrar després en una d’aquestes botigues típicament nord-americanes que venen -literalment- de tot. Entre altres coses, hi havia records de Northern exposure saldats a meitat de preu.

Quan li vaig preguntar el perquè a la propietària, una dona ja gran, va deixar caure una llagrimeta i em va dir: “Tanquem la setmana que ve, després de tants anys... La gent ve cada vegada menys al poble. La sèrie queda lluny”.

Vaig comprar un parell de tasses amb el nom de Northern exposure i li vaig desitjar molta sort, a la dona, mentre pensava que el temps passa de pressa i que l’Alaska de la sèrie quedava cada dia més lluny, tant en el temps com en l’espai.