TVE abandona els històrics estudis Buñuel
Seran enderrocats per fer-hi pisos, i la cadena haurà de llogar platós mentre no construeixi els nous
Barcelona“Fa unes hores tancàvem els mítics estudis Buñuel amb algú que els va conèixer bé, Fernando Méndez-Leite”. Amb aquest tuit, la presentadora del programa de La 2 Historia de nuestro cine, Elena S. Sánchez, s’acomiadava ahir al migdia dels estudis Buñuel. Hi acabava de gravar les presentacions d’algunes de les pel·lícules que s’emetran durant l’estiu dins d’aquest espai de cinema, unes peces poc rellevants en el global de la programació de Televisió Espanyola, però que s’han convertit en els últims continguts que s’enregistraran en aquests històrics estudis, construïts el 1935 i que la televisió pública estatal va adquirir i reformar durant els anys 80.
Els estudis Buñuel eren, fins ahir, una de les tres seus que TVE tenia a Madrid, al costat de Torrespaña -des d’on es produeixen i s’emeten els espais informatius- i la central de Prado del Rey, al municipi de Pozuelo de Alarcón. Eren, doncs, unes instal·lacions secundàries, tot i que entre els seus tres estudis n’hi havia un de 2.500 metres quadrats, que va ser el més gran d’Europa -actualment era el segon més gran.
Però els estudis Buñuel van quedar sentenciats el març del 2013, quan, davant les estretors econòmiques per les quals passava Radiotelevisió Espanyola, el consell d’administració -presidit aleshores per Leopoldo González-Echenique- va decidir posar-los a la venda, juntament amb una trentena d’immobles més. La corporació esperava treure’n uns 70 milions d’euros, però finalment l’operació es va tancar, l’11 de novembre de l’any passat, per 35,27 milions, tot just la meitat. El comprador, la promotora immobiliària Pryconsa -que té intenció d’enderrocar els estudis per construir-hi pisos de luxe, un projecte que topa amb l’oposició frontal de la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena-, va concedir a TVE un any de marge per anar-se’n, sense cap cost. El termini, doncs, s’acaba a mitjans de novembre, de manera que la cadena té ara poc més de tres mesos per acabar de desmuntar els equipaments tècnics i buidar les instal·lacions.
“La venda d’aquest immoble ha contribuït a millorar la situació financera de l’empresa”, argumentava aquesta setmana, en una resposta parlamentària, el president de RTVE, José Antonio Sánchez, segons el qual “l’índex d’ocupació d’aquests estudis en els últims anys no ha superat el 50%”. Els sindicats de RTVE, però, critiquen, d’una banda, que els estudis es venguessin per un preu que consideren massa baix i, de l’altra, que la corporació no s’hagi preocupat de preservar aquest “patrimoni cultural”. En aquest sentit, el 17 de juny Comissions Obreres va organitzar un acte d’homenatge als estudis, als programes que s’hi han rodat i a les persones que hi han treballat.
Amiant a Prado del Rey
L’abandonament dels estudis Buñuel arriba, a més, en un moment especialment delicat a TVE pel que fa a la disponibilitat d’espais, ja que fa uns anys es va detectar presència d’amiant a Prado del Rey. Aquest material es feia servir habitualment en la construcció durant els anys 60 i 70 -les instal·lacions de TVE es van inaugurar el 1964-, però és cancerigen i, per tant, la cadena s’ha vist obligada a elaborar un pla per descontaminar la seu. En conseqüència, dels sis platós que hi ha en aquestes instal·lacions dos estan clausurats i es preveu enderrocar-los -juntament amb altres edificis-, i dos més estan en procés de neteja, de manera que ara mateix només n’hi ha dos d’actius.
Això, sumat a la clausura dels tres platós dels estudis Buñuel, deixa la televisió pública en una situació insostenible que l’ha obligat a llogar quatre platós externs per poder seguir produint tota la seva programació. Segons el comitè d’empresa, el cost del lloguer és d’uns 900.000 euros anuals, una xifra que la direcció rebaixa a poc més de la meitat. En declaracions recollides per El Mundo, responsables de la cadena recorden també que a la seu de Sant Cugat hi ha “sis estudis de grans dimensions” que poden ajudar a compensar la falta d’espai a Madrid.
Aquesta situació hauria de ser transitòria, ja que el pla de reformes a Prado del Rey -que costarà 18 milions d’euros i es finançarà precisament gràcies a la venda dels estudis Buñuel- inclou la construcció de dos nous platós que han de substituir els que s’enderrocaran. La previsió, però, és abordar primer la reforma dels estudis ja existents, i no serà fins a finals de l’any que ve quan es començaran a construir els nous, el més gran dels quals tindrà uns 2.000 metres quadrats, unes dimensions considerables però inferiors a les del que aquesta setmana s’ha deixat d’utilitzar.
De ‘55 dies a Pequín’ a ‘MasterChef’
Els estudis Chamartín es van construir el 1935 com a platós de cinema, i el 1959 van ser adquirits pel productor nord-americà Samuel Bronston, que els va rebatejar amb el seu cognom i hi va rodar superproduccions com 55 dies a Pequín o La caiguda de l’Imperi Romà. El 1971, però, Bronston es va arruïnar i l’edifici va passar a mans del Banc Exterior d’Espanya, que a principis dels 80 tenia intenció d’enderrocar-lo i fer-hi pisos. Però el ministeri de Cultura -per iniciativa de Pilar Miró, aleshores directora general de Cinematografia- va recuperar les instal·lacions per al cinema el 1984, i dos anys més tard, quan Miró es va convertir en directora general de RTVE, l’ens públic les va comprar i les va remodelar de dalt a baix. Els nous estudis s’inauguraven el 1988, ara amb el nom de Buñuel. Des de llavors s’hi han rodat programes com Los mundos de Yupi, Un, dos, tres, El Grand Prix del verano, 59 segundos o MasterChef.
