ABANS D’ARA
Efímers17/03/2015

Tristos esplais

De Carme Karr (Barcelona, 1865-1943), a Feminal (28-II-1915). Ahir era el 150è aniversari del naixement d’aquesta pionera d’un periodisme feminista català amb accent social.

Carme Karr 1915
i Carme Karr 1915

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAl mes d’agost passat, amb motiu de la guerra, envaïren Barcelona una legió d’estrangeres, la major part alemanyes i austríaques, altres franceses, angleses o belgues, obligades a expatriar-se per guanyar-se el pa. Gran nombre d’aqueixes estrangeres havien ocupat el càrrec de professores en institucions d’ensenyança oficials i particulars, i més encara, en famílies de l’alta burgesia i de l’aristocràcia. Totes elles, en les ciutats, en el camp, en els châteaux, es guanyaven la vida com educadores dels petits ciutadans unes, com a instructores les altres. [...] Barrejades amb aqueixes dones fetes a l’abnegació dels expatriats i al sacrifici de tota llibertat, tinguérem ocasió de veure un ben poc recomanable estol d’aventureres, per una banda, i per l’altra bon nombre de criades, cuineres, cambreres, mainaderes embarretades, pròpies a omplir els grans i econòmics afanys de vanitat d’aquella ¡ai! massa nombrosa burgesia cursi barcelonina, qual preocupació no passa mai enllà de les aparences. Per aquesta gent ha estat una sort la guerra, car els ha permès tenir en llurs cases, en lloc d’una bona i senzilla professora de les nostres, unes “fräuleins ” que no entenen cap d’ambdues llengües de les que aquí es parlen, i quals llengües pròpies han après, generalment, en el carrer, en els mercats, a les cuines o safareigs, o... en altres llocs menys que aquests encara, recomanables per la formació de les educadores. [...] Passant a un altre aspecte de lo ocorregut en nostra ciutat amb les estrangeres invasores, no em sé estar de lamentar-me amargament de l’actitud de certes famílies qui, perquè tenen diners, creuen ser superiors als qui tenen saber i educació. [...] M’esborrona pensar en el que, un cop restablerta la normalitat d’Europa, aquestes dones contaran de nostra terra, on talment sembla que la dona rica s’apliqui a humiliar la que imagina que és menys que ella, amb actes i paraules que farien creure que la dona catalana és tan sols ignorant, avara, vanitosa i superba. I això no és cert. [...]