Trencant estereotips sobre la salut mental
Més de la meitat dels catalans no confien a donar una responsabilitat a una persona amb problemes de salut mental, segons dades de l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). L’actitud de la majoria de la societat envers aquest col·lectiu preocupa, i molt, perquè crea un distanciament molt gran amb les persones afectades. Les persones amb aquests trastorns (persones que tenen esquizofrènia, trastorns bipolars, depressió, ansietat, trastorns de personalitat, etc.) viuen amb una sèrie de prejudicis que els creen inseguretats com a persones.
“Acceptar que tens problemes de salut mental és dur, però més dur encara és haver de ser discriminat per aquest fet”, explica Yolanda Sevilla, de 40 anys, que treballava d’administrativa fins que va ser acomiadada per tenir problemes de depressió. “Els familiars i els amics són els que més t’entenen i et donen suport, però, en molts espais de la societat, les persones que tenim trastorns mentals som els estranys ”, diu la Yolanda. La impotència per no poder mostrar-se a la societat tal com un és i la sensació d’aïllament són actituds ben presents en moltes de les persones amb trastorns mentals.
Ara la Yolanda col·labora amb l’associació Obertament, participant en xerrades en què explica, a través de la seva pròpia experiència, que la salut mental no ha de ser un tema tabú, sinó que s’ha de conèixer i parlar-ne amb naturalitat.
Una plataforma de transformació social
Fundada l’any 2010, l’associació Obertament té com a objectiu sensibilitzar la població sobre el munt de prejudicis socials que no s’ajusten a la realitat que hi ha envers les persones amb problemes de salut mental, i al mateix moment detectar i denunciar aquells missatges discriminatoris que des de diferents col·lectius i mitjans es donen sobre les persones amb trastorns mentals.
“L’associació Obertament no és una plataforma d’acció social, és una plataforma de transformació social”, explica Enric Arqués, un dels responsables de l’associació. “Ha d’haver-hi un canvi de valors socials, un canvi en alguns aspectes de la nostra cultura per poder arribar a trencar aquests estereotips”, diu Arqués. Una de les causes per les quals s’han format aquests estereotips és la desinformació dels ciutadans sobre el que representa realment tenir un problema de salut mental. En aquest sentit, Obertament treballa per informar tothom -i especialment els col·lectius que tenen una gran influència a l’hora de crear o eliminar estereotips, com són els joves, els universitaris i els periodistes- del que representa tenir un trastorn d’aquest tipus.
L’associació ha fet bastants esforços per aconseguir testimonis com la Yolanda que expliquin de primera mà la seva experiència com a persona que té un trastorn mental. A través de diferents xerrades que es fan sobretot en instituts i universitats, tant ella com altres portaveus parlen de la salut mental com si fos un trastorn que li passés a una tercera persona. No és fins al final de la xerrada que els portaveus confessen que són ells mateixos els que tenen un trastorn mental, la qual cosa sorprèn els assistents, que veuen com algunes d’aquelles persones no tenen cap tret que els faci ser diferents pel fet de tenir un trastorn d’aquest tipus.
UNA CAMPANYA PER SUMAR VEUS
La campanya Dóna la cara, engegada per Obertament, pretén unir totes les veus possibles per combatre els estigmes del col·lectiu de persones amb trastorns mentals. Es tracta d’una iniciativa oberta a tothom, que vol posar sobre la taula la realitat de la salut mental perquè deixi de ser un tema tabú. De fet, segons dades de l’OMS, una de cada quatre persones pateix un trastorn mental al llarg de la seva vida. “Necessitem alguna cosa més que uns quants fullets informatius perquè la gent entengui la realitat d’aquest col·lectiu. Hi hem d’arribar des de totes les branques i, sobretot, agrupant tota la gent possible que pugui ajudar a transmetre missatges antiestigmatitzants”, assegura Enric Arqués, un dels responsables de l’associació.
I és que la clau d’Obertament és, sens dubte, la implicació de la gent (del teixit associatiu, d’organitzacions municipals, de les famílies de les persones que tenen trastorns mentals, d’empreses, etc.) que aporten el seu granet de sorra des de diferents punts de Catalunya per seguir combatent els estigmes del col·lectiu de persones amb trastorns mentals. Arqués explica: “Quan vam començar, molts ens recomanaven no arriscar-nos en aquest projecte sabent que el suport tant social com econòmic era escàs. Ara, quatre anys més tard, seguim construint un projecte que avui dia és encara tot un repte”.