Catedràtic UpfL’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, acaba de fer pública la informació que indica el que costa un cistell de béns representatiu d’aliments i begudes no alcohòliques, vestimenta (especificant-ne el tipus), electrònica de consum (des de televisors fins a software), equipament de transport personal (els cotxes i les seves reparacions) i els hotels i restaurants. La variació que conté, sobre la mitjana de la UE en 28 països computada a valor 100 per a l’any 2013, va del 48 de Bulgària al 140 de Dinamarca. En altres paraules, un euro té en tots aquests ítems doble capacitat de compra a Bulgària que a Espanya (95), mentre que a Dinamarca suposa un 50% menys.
Aquestes xifres s’amaguen a la realitat territorial interna de l’estat espanyol, si bé totes les sospites són d’una variació també força elevada. Així, un euro de pensió a Granada és més euro que a Girona o a les Illes Balears. Malgrat que sabem que aquest càlcul estava entre les feines encomanades a l’Institut Nacional d’Estadística amb l’anterior govern d’Espanya, els nous responsables de l’Institut la van suprimir. Sembla que no interessa que se sàpiga el que representaria la transferència que en termes reals requeriria un finançament autonòmic més just per a les diferents comunitats autònomes si ho mesuréssim amb capacitat de compra efectiva.
Tot i que es disposen de les dades primàries, no sembla que hi hagi voluntat de subministrar-les. Les últimes lectures que han fet del tema amb estimació indirecta de l’Idescat la Fundació de Caixes d’Estalvi i un nou estudi de diferents investigadors universitaris situa la necessitat d’un ajustament d’aquesta naturalesa entre el 8% i el 13%. Poca broma vist l’escadusser finançament de la Generalitat de Catalunya.