BarcelonaLes preguntes
1. El decret d’ahir pot passar el filtre del TC?
2. Amb quins arguments jurídics?
Xavier Arbós
“És possible que els magistrats diguin que és un referèndum”
1. El filtre que segur que no passarà és el de la decisió política del govern central de recórrer. El fons de la qüestió rau en dos problemes. El primer, el de la competència. ¿A qui pot preguntar la Generalitat? El cens del 9-N no és el mateix cens que en unes eleccions normals, però no tenim una definició constitucional clara de què és una consulta. Per tant, és possible que el TC consideri que és un referèndum i que, per tant, no es pugui convocar si no és d’acord amb l’Estat. El segon problema és sobre el que vol preguntar. La meva previsió és que el Constitucional serà restrictiu, i que el que es pregunta a la consulta no es considerarà una competència de la Generalitat. Hi ha altres aspectes col·laterals en el punt de mira, com la claredat de la pregunta -què vol dir ser un estat no independent?- i la igualtat en l’exercici dels drets. No tinc clar que tots els vots valguin igual, donat que hi ha dues preguntes i la primera és eliminatòria.
2. Hi ha coses que ningú pot preguntar per saber-ne l’opinió. I que, com a molt, només es poden preguntar en el marc d’un procés de reforma constitucional. La sentència del TC sobre la declaració de sobirania no recordava això, sinó que convidava a negociacion s i diàleg polític. Jurídicament, per tant, pot ser possible defensar que hi ha una porta oberta, però lamento anunciar un mal pronòstic.
Josep Pagès
“La llei i el decret encaixen en la doctrina del tribunal”
1. La llei de consultes i el decret de convocatòria són plenament constitucionals. La llei de consultes s’ha aprovat a l’empara de l’Estatut, que estableix la competència exclusiva de la Generalitat per regular les consultes populars, un article que va ser declarat constitucional pel mateix TC. D’altra banda, el decret de convocatòria estableix que l’objecte de la consulta és “conèixer l’opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya”, d’acord amb els termes de la pregunta. En cap cas el decret sobrepassa les competències de la Generalitat i és, per tant, totalment respectuós amb el marc estatutari i constitucional.
2. L’argument que “no es pot i és inconstitucional” del govern espanyol no és un argument jurídic, és polític. En l’elaboració del decret, s’ha seguit escrupolosament la doctrina del TC sobre aquest tema. Si anem al fons del problema, la llei de consultes i el decret s’acullen, precisament, a la recent doctrina del TC en relació a la declaració de sobirania del Parlament, en què es reconeixia l’existència que el “dret a decidir” era defensable en el marc de la Constitució. També veia constitucional les activitats per “preparar i defensar” aquesta aspiració. Per això, la consulta convocada es pot entendre com un acte de preparació i defensa d’una proposta de reforma de la Constitució. Aquesta proposta consistiria en la secessió de Catalunya, una demanda que s’hauria de canalitzar a través dels procediments constitucionals i que generaria un diàleg entre les parts. La llei de consultes i el decret tenen, clarament, un encaix en aquesta doctrina del Tribunal Constitucional.
Antonio Arroyo
“Hi ha un intent de frau en fer-ho passar per una consulta”
1. Difícilment, perquè el decret de convocatòria penja d’una llei que també serà recorreguda al Tribunal Constitucional. El més segur és que el TC declari aquesta llei inconstitucional. Només pel fet de plantejar el recurs, tant la llei com el decret quedaran immediatament suspesos i no es podran aplicar. Tot i que el decret obri la porta a una reforma constitucional per intentar esquivar la suspensió total, no és la via per iniciar una reforma. Si Catalunya iniciés una reforma de la Constitució de veritat, llavors sí que el TC podria acceptar la llei i el decret.
2. El sol fet d’interposar el recurs comporta la suspensió de la llei i el decret. Només per això quedaran suspesos i no es podran dur a terme. En el moment de la sentència, imagino que el TC utilitzarà la jurisprudència del pla Ibarretxe [el TC va declarar “inconstitucional i nul·la” la consulta que volia impulsar el lehendakari Juan José Ibarretxe al País Basc]. El Constitucional vindrà a dir que és un referèndum. Encara que no es digui així, és el que s’amaga i això és una competència de l’Estat. Per dissimular, s’amplia el cos electoral, però la pretensió és fer un referèndum, i cap comunitat autònoma està facultada per celebrar-ne un sense el vistiplau de l’Estat. Hi ha un intent de frau en fer passar per una consulta el que en realitat no ho és.
Marcel Mateu
“És una qüestió política. No s’ho miraran jurídicament”
1. Crec que és un decret perfectament legal, però que paradoxalment té poques possibilitats de passar el filtre. Poques no vol dir cap. El Tribunal Constitucional és un òrgan jurisdiccional, almenys formalment, però més enllà és un tribunal molt politizat i desprestigiat. De fet, el govern central diu ja que el decret i la llei de consultes són il·legals, quan el TC encara no ho ha avaluat. Per això, no crec que es miri jurídicament ni de manera imparcial aquest decret. Al final, és una qüestió política.
2. Des del meu punt de vista és perfectament legal. Tot i que crec que al final se suspendran, no sé quins arguments jurídics hi veuran. No hi he vist cap problema constitucional, però no se’ns escapa que políticament hi poden veure molts arguments. L’única escletxa que es pot posar en dubte és una qüestió formal petitíssima, que és si caldria emetre o no un dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora. Aquest òrgan del Govern ha de dir, abans que s’emetin els reglaments, si hi ha algun problema jurídic o no. En aquest cas no s’ha fet, però hi ha precedents de reglaments que s’han aprovat i en què tampoc hi havia aquest dictamen. Per exemple, el decret de convocatòria de les últimes eleccions al Parlament. Filant molt prim i basant-nos en qüestions formals, aquest seria l’únic dubte i, en tot cas, no seria un motiu jurídic pel TC per tombar el decret.
La penúltima opció era reformar la Constitució, però no cal dir què dirien, si el Congrés ja va dir que no a traspassar la competència. La última via dins la legalitat és construir un altre ordenament jurídic, una altra legalitat, per poder votar.