Vuit hores de foc creuat a la cimera més tensa

BarcelonaUna consulta suspesa, una majoria de la població mobilitzada, sis partits -cadascun amb els seus respectius interessos- i un pacte de govern a la corda fluixa. La cimera de dilluns era d’alt voltatge i la tensió va ser palpable des del primer moment que els partits pro consulta van creuar la porta del Palau de Pedralbes, cap a la una del migdia. Especialment entre CiU i ERC. Van ser vuit hores de balanç, de retrets, d’intents d’acordar una alternativa a la consulta del 9 de novembre i, finalment, de trencament del consens.

La caixa dels trons es va destapar quan Artur Mas va verbalitzar, per primer cop davant dels partits sobiranistes, que no tiraria endavant la consulta en els termes en els quals es va aprovar al decret que va signar el 27 de setembre. Ell portava la veu cantant. Segons diverses fonts coneixedores de la negociació consultades per l’ARA, a diferència de les altres cimeres, la vicepresidenta Joana Ortega i el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, amb prou feines van obrir boca. El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, anava reforçant de tant en tant el discurs del president.

Un recés poc resolutiu

Mas va posar sobre la taula la decisió de renunciar a la consulta tal com s’havia plantejat fins llavors i va exposar el seu pla alternatiu amb la previsió (o esperança) que votin “entre dos i tres milions de persones”. No va convèncer pràcticament cap dels interlocutors que tenia al davant. Només la CUP veia aquest pla com a “treballable”. Amb el precedent, però, de la primera cimera pel 9-N (que després d’un recés va acabar amb una fotografia unitària), els partits van donar-se unes hores per comentar amb les seves respectives cúpules la proposta. Aquest cop, però, de res va servir l’aturada perquè els posicionaments ja estaven massa lluny. Les fonts consultades expliquen que, a diferència del que Mas va suggerir ahir, no va haver-hi cap moment en què es palpés realment un possible acord.

La segona part de la cimera, dilluns a partir de mitja tarda, va arrencar amb un intercanvi de retrets entre CiU i ERC. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va recriminar al president l’incompliment d’una sèrie d’acords que havien fixat en una reunió que les dues formacions van mantenir al juliol i que fins ara no havia transcendit. També li va recordar la suspensió de la campanya institucional del 9-N, decidida pel Govern, quan no havien passat ni 24 hores des que el Tribunal Constitucional havia suspès la consulta. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va recordar també alguns altres incompliments de tipus tècnic. Els republicans van proposar des de mantenir fins al final el pols amb l’Estat fins a ajornar la consulta alguna setmana, però Mas ja estava decidit a girar full, un cop constatat que no hi havia prou garanties per fer la consulta. ERC va acabar sent la primera a despenjar-se del pla alternatiu del president.

La tensió anava in crescendo mentre ICV-EUiA i la CUP assistien, astorats i a primera fila, al trencament d’una unitat pel 9-N que amenaçava de posar en perill també el pacte de governabilitat entre CiU i ERC. “Érem allà com a convidats de pedra”, reconeix algun dels assistents. La ruptura ja era a tocar quan Junqueras va etzibar a Mas: “Si el pacte es trenca, hauràs d’explicar amb qui aproves els pressupostos”. Mas, segons dirigents presents, va respondre ras i curt: “No et preocupis perquè cada dia Iceta s’hi està oferint”. Era un clar avís que ell tenia opcions per esgotar la legislatura fins al 2016 pactant amb el PSC, una insinuació que ja va fer a l’últim debat de política general.

Desacord amb les plebiscitàries

Quan la trencadissa pel 9-N era ja una evidència, la cimera va passar a l’estadi següent: la negociació de les plebiscitàries. Junqueras, visiblement enutjat, va aclarir que només preveia una llista unitària si era per fer una declaració unilateral d’independència “trenta segons després” d’haver guanyat les eleccions, una màxima que va fer arrufar el nas al Govern. Els despatxos del Palau de Pedralbes on es van reunir, van ser, ben entrat el vespre, el testimoni mut del moment de més tensió entre els dos socis des que van signar la seva aliança després de les eleccions del 2012.