Els votants de CiU i ERC beneeixen l'acord
POLITÒLEGA diferència dels governs tripartits, que van topar amb el rebuig d'una part de les bases dels partits que els formaven -sobretot en el cas del PSC i d'Esquerra-, sembla que l'acord d'estabilitat parlamentària que van firmar Artur Mas i Oriol Junqueras dimecres al Parlament té un suport molt majoritari dels seus votants.
L'enquesta de Sondea per a l'ARA apunta que més d'un 80% dels votants convergents i republicans valoren bé o molt bé l'acord, i un percentatge semblant dels dos electorats afirmen que no haurien preferit cap altra opció de pacte. És interessant comprovar que l'acord sembla despertar el mateix entusiasme entre els votants d'una i altra formació. No hi ha, si més no pel que fa a la percepció dels votants, guanyadors ni perdedors en aquest acord.
Com és lògic, aquest suport tan majoritari es limita als electorats dels partits que formen la majoria parlamentària. En el conjunt dels enquestats, els que valoren bé o molt bé el pacte no passen del 40%, i al voltant d'un 30% el valoren malament o molt malament. I és que, així com el pacte suscita un ampli consens entre els votants dels dos partits que l'han firmat, els electorats dels altres partits es mostren força més escèptics. Els més crítics són els votants de Ciutadans (un 80% valora malament o molt malament el pacte), seguits pels del PP i el PSC, que també censuren majoritàriament l'acord.
Quan es demana si s'hauria preferit una altra opció de pacte, els enquestats es mostren dividits en dues meitats iguals: el 50% diuen que no i l'altra meitat que sí. D'aquests, n'hi ha al voltant d'un terç que haurien preferit un govern de concentració nacional, i la resta es divideixen entre diverses opcions, amb un cert predomini dels partidaris de la sociovergència i de l'aprofundiment dels acords CiU-PP. La sociovergència és preferida entre els electors socialistes i el pacte amb el PP pels populars: malgrat les discrepàncies amb el gir sobiranista de CiU, els electorats de PSC i PP haurien preferit que Mas hagués arribat a un acord amb els seus partits.
Curiosament, els electors d'Iniciativa i les CUP mostren, a l'enquesta, una posició menys negativa respecte a l'acord: el 40% entre els primers i una mica més del 50% dels segons el valoren bé o molt bé. És una pauta de resposta que pot indicar que la valoració del pacte es fa, fonamentalment, en clau nacional més que no pas social.
Més risc amb Unió que amb ERC
Tot i comptar amb un ampli suport dels seus electorats, les perspectives d'estabilitat del nou govern són, tenint en compte les respostes dels enquestats, menys afalagadores. Gairebé un 60% responen que serà un govern poc o gens estable, i només un 6% preveuen que tindrà molta estabilitat.
Ara bé, l'escepticisme sobre l'estabilitat del nou govern no es deu, majoritàriament, a la desconfiança sobre el paper que hi poden tenir els partits que el formen o li donen suport. Només un 20% dels que pensen que el pacte serà poc o gens estable ho atribueixen a l'actitud d'ERC (21%), a la d'Unió (24%), i menys d'un 10% a CDC. En canvi, més del 60% pensen que la inestabilitat del nou govern provindrà de la relació amb l'Estat, i un 56% consideren que la situació econòmica serà una font d'inestabilitat per al nou executiu de Mas.
Tot i aquesta percepció d'inestabilitat, l'alternativa d'un govern de coalició CiU-ERC no suscita un suport majoritari: només un 40% dels enquestats haurien preferit que els republicans haguessin entrat al govern. Tanmateix, aquesta opinió no és homogènia entre els electorats: un 67% dels votants d'ERC haurien preferit que el seu partit estigués al govern, mentre que els votants de CiU es mostren dividits en dues meitats, entre els que prefereixen un govern monocolor i els que haurien preferit compartir-lo.
Els votants d'Iniciativa, PSC i CUP també es mostren dividits sobre aquesta possibilitat, mentre que la hipòtesi d'un govern amb consellers d'ERC suscita un rebuig rotund de prop del 90% dels electorats del PP i Ciutadans.