De la Via Catalana al món (passant per Madrid)

MadridFa mesos que la carpeta de Catalunya és damunt la taula de la premsa internacional. S'obre cada cop que hi ha un element amb prou força per fer-se sentir fora, com la declaració de sobirania del Parlament, el Concert per la Llibertat i, ara, la Via Catalana. L'ANC va ser convidada aquesta setmana a Madrid per aclarir als corresponsals estrangers que treballen a l'Estat dubtes sobre la cadena humana. La quinzena de professionals que es van reunir per escoltar-los hi arribaven amb els deures fets i amb un coneixement molt precís de la situació política del país.

Per obrir foc, una pregunta que anava al moll de l'os: a la iniciativa hi estan convidats tots els partidaris del dret a decidir o només els que votaran sí ? El vicepresident de l'entitat, Jaume Marfany, hi convidava "tots els demòcrates, perquè el pas que ara es demana és un referèndum d'autodeterminació". Els periodistes, però, insistien per tenir les coses clares: "¿Els que hi assisteixin seran comptats com a independentistes?" De les diverses respostes -més o menys clarificadores- en va quedar la impressió que, comptat i debatut, seria així.

"A Madrid ningú us escolta. Què en penseu d'aquest silenci?", demanava el representant d'una agència de notícies turca. Una altra de les presents, d'un important diari francès, s'interessava pel finançament de l'organització i per la relació de l'ANC amb el Procés Constituent de Teresa Forcades. "En cap cas [la idea d'encerclar La Caixa] està integrada en la Via Catalana ni hi donem suport explícit", precisaven Marfany, Ferran Civit i Noemí Morral. La conversa fluïa amb la complicitat de qui té ganes d'explicar-se bé i de qui té interès per transmetre-ho amb la màxima fidelitat als seus lectors.

Quan se'ls demanava com hauria de ser un eventual referèndum o si havien convidat l'SNP (el partit dels nacionalistes escocesos) havien de recordar que això no els correspon a ells dir-ho perquè no són ni un partit ni una institució governamental. Contestant a un veterà periodista finlandès, Civit va resumir l'objectiu que els mou: "Volem tenir representació diplomàtica pròpia quan celebreu el centenari de la vostra independència".

Les peticions de paraula no cessaven: l'impacte als Països Catalans, un eventual fracàs de la Via, la interlocució amb Brussel·les, el paper del president Mas... Amb la motxilla de les respostes ben plena, i el record de la Via Bàltica ben viu a la memòria, dimecres ells seran els ulls del món sobre els milers de catalans que, agafats de la mà, resseguiran el país de cap a cap.