Urnes a punt per a la colònia de Sud-amèrica

Buenos AiresJa fa setmanes que als membres de l’ANC de l’Argentina se’ls veu neguitosos. En les reunions periòdiques que han celebrat al llarg del 2014 al Casal de Catalunya de Buenos Aires, al barri de San Telmo, se’ls nota amb empenta, energia i il·lusió, i amb una mirada d’emoció, la mateixa que tenien tots ells quan eren joves i parlaven de Catalunya fa 40 anys en aquelles jornades de diumenge en què recordaven la pàtria que havien deixat enrere fugint de la dictadura. El seu sentiment d’estima a Catalunya no ha canviat. “Per mi és un somni poder votar el 9 de novembre. Mai havia pensat que un dia com aquest arribaria i jo hi seria”, confessa a l’ARA Jordi de Escalada, que va arribar de menut a Buenos Aires amb els seus pares i que ara, ja jubilat però altament actiu en la “resistència” catalana a l’Argentina, forma part de l’ANC.

El cas del Jordi és semblant al de Josep Font, coordinador de la secció argentina de l’ANC. Juntament amb altres catalans de l’Argentina, són el motor d’un col·lectiu a l’exterior dels més grans fora de Catalunya després de França i Andorra. A l’Argentina hi ha 22.695 persones en edat de votar registrades en el cens electoral d’Espanya, i d’aquí que s’esperi una afluència significativa de votants el diumenge dia 9 a Buenos Aires. Ho destaca Horacio Babini, director de l’oficina d’ACCIÓ-antic Consorci Comercial de Catalunya- a l’Argentina. Les oficines comercials catalanes repartides per 17 països ja han començat a rebre les urnes i les paperetes per al dia de la votació. Amb voluntaris, Babini ja prepara el desplegament logístic per rebre no només els catalans residents a l’Argentina sinó també els que hi estiguin de passada o bé per feina o per turisme.

L’Argentina pot ser, sens dubte, un dels més grans centres de votació fora de Catalunya el 9-N. Aquí hi ha una vintena de casals molt actius i participatius, com és el cas del de la ciutat de La Plata, a una hora aproximadament en cotxe de Buenos Aires. Per difondre la realitat catalana en castellà pels països del continent americà, han impulsat un portal web en forma d’agència de notícies (Incat) que lidera Carles Capdevila. Catalans argentins com el Carles i els seus fills són els que més pedagogia fan en terres australs per fer entendre el procés polític pel qual passa Catalunya. “Ja hem fet dos seminaris en les últimes setmanes i també hem creat una càtedra sobre nacions sense estat a la Universitat de La Plata per difondre la realitat de Catalunya -explica Capdevila-. Votar és tot un orgull, especialment entre la gent més gran i de més edat, que és qui més s’ha mobilitzat”, apunta. I recalca els problemes de molts votants per poder tenir la documentació necessària per emetre el seu vot, “una burocràcia un pèl complicada”, confessa.

Viatge des de l’Uruguai per votar

Fins a Buenos Aires també es preveu que hi viatgin catalans de l’Uruguai per votar. Hauran de travessar el Río de la Plata ja sigui conduint 8 hores vorejant-lo o bé fent 3 hores en ferri o 45 minuts en avió. Però lluny de veure la distància com un problema, hi veuen l’oportunitat de defensar el procés sobiranista català, pagant-se les despeses de la seva butxaca.

També preparen les urnes a l’oficina comercial de la Generalitat a Santiago de Xile. Allí la comunitat catalana és més petita que a l’Argentina, però també molt activa, amb colla castellera inclosa, la de Lo Prado, una localitat pròxima a la capital xilena. Els seus castells davant del Palau de la Moneda ja són tota una tradició de la particular diada castellera que es fa cada any, amb una enxaneta que desplega les banderes catalana i xilena agermanades. A Xile hi ha joves catalans com Aitor Iturria, que, a la recerca de noves oportunitats i fugint de la crisi laboral a Catalunya, fa poc que va arribar-hi. Per ell, s’hi suma la part emocional de poder votar lluny de Catalunya i una tasca pedagògica d’explicar què volen els catalans més enllà del que expliquen els mitjans de comunicació: “A Xile no acaben d’entendre ni les raons ni els motius de la votació. Tot i que he intentat explicar als xilens el que penso de la millor manera possible, em sembla que no he acabat de convèncer ningú. Sempre et pregunten el mateix: «¿Tan malament esteu amb Espanya que en voleu marxar?»”

El que es troba l’Aitor, que fa dos anys que viu a Xile, es repeteix en altres països de la regió, on el 9-N es percep més aviat com una rebequeria econòmica dels catalans i “no s’interpreta com la lluita d’un poble asfixiat i oprimit”, destaca el cap de la secció de política internacional del diari argentí Clarín, Marcelo Cantelmi. Pot tenir també una explicació en el pes que encara té la madre patria en aquestes latituds. Tot i que els pobles llatinoamericans es van independitzar de la Corona espanyola fa 200 anys i podrien ser els que més fàcilment entenguessin l’aposta per un estat propi a Catalunya, el cert és que l’estima, el respecte i l’admiració cap a Espanya encara és molt fort.