Urkullu aposta per governar sol i amb acords puntuals

BILBAOEn política les percepcions són tan importants com les realitats. A Euskadi el PNB governarà amb només dos diputats més dels que tenia aquesta legislatura el PSE: 27 Urkullu, 25 López. No obstant, la sensació ciutadana és que els nacionalistes han rebut un mandat fort de les urnes per liderar el futur executiu basc. Amb aquesta legitimitat -i la constatació que una aliança d'esquerres entre EH Bildu i els socialistes no suma- la força més votada es disposa a formar govern en minoria. Això sí, amb una premissa clara: buscar des del primer moment acords puntuals amb tothom, fugint del frontisme, i sense tancar la porta a un pacte permanent amb alguna altra formació més endavant. I el PSE es deixarà estimar, però uns i altres són conscients que les ferides encara són recents.

Més enllà de les negociacions per la investidura, la primera prova de foc serà l'aprovació dels pressupostos per al 2013. El mapa polític basc sorgit de les urnes diumenge comença a moure's.

Un govern estable

"No ens fa por governar sols"

Andoni Ortuzar, mà dreta del futur lehendakari i president del poderós Bizkai Buru Batzar, va ser molt clar ahir en una entrevista a El món a RAC1 : "En aquest moment ens inclinem més per un govern en minoria amb molta capacitat per teixir acords puntuals amb la resta de forces polítiques". En preguntar-li per la possibilitat que això els desgasti, va afegir: "No ens fa por governar en solitari". Ara comença una ronda de contactes per explorar l'entesa a diverses bandes, un temps que pot allargar-se setmanes si es té en compte la gran complexitat del nou Parlament, amb tres blocs pràcticament idèntics: el PNB, l'esquerra abertzale i els constitucionalistes espanyols (el PSE, el PP i UPyD). Urkullu ja ha posat a treballar la maquinària i ahir ja va parlar amb els líders de totes les formacions amb representació parlamentària. El diàleg aquestes primers hores també s'ha estès al president espanyol, Mariano Rajoy; al líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i al president de la Generalitat, Artur Mas.

EH Bildu, disposat a pactar

"Acords amplis i amb tothom"

L'esquerra abertzale admetia ahir que els resultats electorals havien tingut per a ells un regust "agredolç" que els feia "tocar de peus a terra", segons va explicar la diputada electa per Biscaia Maribí Ugarteburu a l'emissora basca Infozazpi. La coalició reconeix que haurà de reflexionar sobre els resultats a Guipúscoa i, especialment, a Sant Sebastià. Bildu governa a la diputació i a la capital. L'alcalde, Juan Karlos Izagirre, va afirmar que "governar en època de crisi i amb minoria suposa un desgast". Hi ha, però, un altre element destacable. Qui es penja la medalla per haver aguantat amb nota és el cap de llista del PNB en aquest territori, Joseba Egibar, representant de l'ala més sobiranista del partit. En un moment en què Urkullu marca distàncies amb el pla Ibarretxe i busca connectar amb la transversalitat de l'exlehendakari José Antonio Ardanza, haurà de tenir en compte la força d'aquest sector intern, fins ara en un segon pla.

En tot cas, amb els seus 21 escons, EH Bildu va mostrar-se obert a "escoltar" el programa del candidat a president i va apostar per "acords amplis amb totes les forces polítiques". La previsible nova cap de l'oposició, Laura Mintegi, però, va recordar que posaran sobre la taula el dret a decidir. "Espanya té un problema" amb Euskadi i Catalunya, va avisar. Està convençuda que Madrid haurà d'acabar donant una resposta al dret "internacionalment reconegut" a l'autodeterminació. Sense mullar-se gaire més de com ho han fet en campanya, Ortuzar, del PNB, va recollir el guant i va destacar la contundent majoria nacionalista del nou Parlament.

Basagoiti, avalat a Madrid

"N'assumiré la responsabilitat"

Altre cop les percepcions. El PP basc va perdre poc més de 16.000 vots i tres diputats. Però la sensació de derrota és molt més profunda, sobretot per haver esdevingut quarta força a Àlaba i tercera a la capital, Vitòria. Al conjunt del país són els pitjors resultats des del 1990. Per això, en diverses entrevistes radiofòniques el seu cap de llista, Antonio Basagoiti, va assegurar que n'assumiria "la responsabilitat" i que seguiria al càrrec mentre tingui "forces" i els seus "companys ho vulguin". L'ombra de la dimissió va planar sobre d'ell tot el dia però a la tarda, a l'executiva del PP a Madrid, va rebre el suport de la direcció. Caldrà veure si ara el sector crític -els seguidors de Mayor Oreja- proven d'unir forces per qüestionar-li el lideratge.

Oposició responsable

"Cal un govern amb pressupostos"

Curiosament, la debacle del PSE ha fet trontollar Rubalcaba però ha passat per sobre dels mateixos protagonistes de la derrota. Els socialistes bascos ja s'esperaven un mal resultat (16 escons, tornant a la casella de fa 22 anys) i el preu polític que poden pagar, la hipotètica dimissió de Patxi López, ja està descomptat des de fa temps. El cop més dur és als municipis del marge esquerre del Nerbion, on han perdut ciutats com Barakaldo i Sestao en mans del PNB. Davant d'això, van provar de girar full ràpid i van garantir una oposició "responsable" a Urkullu i deixant la porta oberta a pactar: els socialistes exigeixen que es conformi, com més aviat millor, un "govern estable i amb pressupostos".