Tot per la unitat d’Espanya

MadridEren un grup de comandaments del Cos Nacional de Policia (CNP) indignats pel control polític que exercien els socialistes sobre el cos. I es van conjurar per canviar aquella situació quan les eleccions generals tornessin el PP a la Moncloa. Alguns, a títol personal, es reunien amb polítics conservadors: escoltaven les seves queixes sobre una suposada persecució policial pel cas Gürtel i els aconsellaven sobre les reformes necessàries en matèria d’Interior. Quan el canvi de govern era una qüestió de temps, van començar a circular els noms de qui dirigiria la Policia del PP. I van aparèixer ells, amb el comissari principal Eugenio Pino al capdavant. “I qui més sona?”, preguntaven els periodistes de la matèria. “Hi ha un altre comissari, diguem, molt de dretes, que també tindrà alguna cosa important”, responien altres comandaments ben informats. Es referien a Marcelino Martín Blas-Aranda, avui cap de la unitat d’afers interns més controvertida en la història del CNP. Era la mà dreta de Pino i estan darrere de la unitat secreta que busca i aireja draps bruts a Catalunya per erosionar l’independentisme.

Pino ja havia tornat a un lloc intranscendent a Madrid després del confinament a Osca. Hi havia anat a parar després de ser el cap de tots els antiavalots d’Espanya amb José María Aznar. La cúpula policial del PSOE no va tenir pietat amb ell i el va enviar a la destinació que utilitzaria el PP anys després per amagar el comissari jutjat pel cas Faisán. Pino és peculiar i implacable amb els adversaris, coincideixen els que el coneixen. Llicenciat en història, té un gran concepte de si mateix. Quan se li preguntava per la injustícia que l’haguessin enviat a una comissaria remota, ell deia que era “com asseure Ronaldo a la banqueta”. D’això ja fa deu anys: es referia a l’altre Ronaldo, el brasiler que va brillar al Barça i al Madrid.

Però Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del 2011 i Pino va ser promocionat per la direcció adjunta operativa de la Policia, només per sota d’un polític, Ignacio Cosidó. Tot anava sobre rodes. El primer que va fer Cosidó en jurar el càrrec va ser reunir els principals comandaments del cos i, davant de tots, proclamar: “La policia és una institució al servei de tots els ciutadans i mai ha de ser instrumentalitzada al servei de cap altre interès que no sigui el general. Els policies saben fer la seva feina i l’han de fer sense interferències polítiques de cap tipus. Tota la nostra política de personal, ascensos, destinacions i condecoracions estarà presidida per criteris objectius de mèrit, capacitat i antiguitat”, va llegir davant d’un auditori expectant.

En les últimes condecoracions de la Policia, Cosidó ha concedit al cap de la seva escorta la medalla pensionada que està destinada als que han posat en risc la seva vida. Idèntica recompensa al valor ha rebut la secretària personal de Pino. El comissari també ha atorgat una condecoració, aquesta no pensionada, al propietari del restaurant on va quan torna a Osca per caçar. Fruit de la seva obstinació, el cos ha passat a anomenar-se Policia Nacional, els membres llueixen insígnies de marcat caràcter militar i entonen La muerte no es el final en els homenatges als caiguts. En els grans dispositius amb motiu de vagues i manifestacions, agafa el transmissor i, des d’Interior, trasllada ordres per distribuir a les tropes en la contenció d’ indignats i sindicalistes.

Amb un profund sentiment de la nació espanyola, Pino té clar quina és la principal amenaça de la pàtria : el separatisme. I per molt que la llei no li assigni competències, sembla disposat a fer el que estigui al seu abast per frenar-la. Va posar policies de confiança a rebuscar qualsevol dada que servís per erosionar el procés. I en va sorgir l’embrió de la unitat policial que va revelar ahir l’ARA. Quan la maniobra va començar a gestar-se, Fernández Díaz gairebé no coneixia Pino. Avui és el policia que xiuxiueja al ministre a cau d’orella.

La Policia no hi veu res d’extraordinari

El ministeri de l’Interior va optar ahir perquè fos la direcció de la Policia Nacional qui reaccionés a la notícia de l’ARA. La institució de Cosidó no veu res d’extraordinari en la convocatòria d’un inspector per a afers interns. I tampoc que per a la plaça puntuï tenir coneixements de blanqueig i corrupció, ni que es valori el coneixement d’idiomes, amb menció al basc i al català. “Els membres d’afers interns han de tenir experiència a investigar. Han d’estar preparats per investigar altres policies”, va dir, concís, un portaveu oficial.