Unitat d’acció per plantar cara a l’Estat i tirar endavant el 9-N

“Anem endavant i, a més, anirem units”. Artur Mas, encapçalant una fotografia unitària idèntica a la del 12 de desembre -quan es va pactar la data i la pregunta de la consulta-, anunciava des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat que la “unitat de porcellana” per mantenir el rumb cap al 9 de novembre quedava preservada. Havien calgut set hores de discussions intenses al Saló Verge de Montserrat -les expressions de cansament eren, a les deu de la nit, prou eloqüents- per salvar una unitat d’acció que en alguns moments del dia -i en les jornades precedents- semblava penjar d’un fil.

Per escenificar que quedava conjurat el perill de trencadissa, en aixecar-se de la taula van comparèixer davant les càmeres tots els que hi havien participat: Mas, Joana Ortega i Francesc Homs, per part del Govern; Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC); Joan Herrera i Joan Mena (ICV-EUiA); David Fernàndez i Quim Arrufat (CUP), Jordi Turull i Ramon Espadaler (CiU). Va ser el president de la Generalitat el primer a anunciar que la reunió havia “anat bé”. Això sí, ni ell ni cap dels seus interlocutors van entrar en detalls. Ningú va voler concretar els continguts de l’acord assolit, emparant-se en la discreció amb què pensen encarar els pròxims passos per seguir preparant la consulta malgrat la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional (TC).

Reconduint les tensions

Dimarts el Govern havia deixat en standby els preparatius del 9-N per evitar el xoc instantani amb el TC, una decisió que havia irritat ERC i la CUP. Oficialment, totes les accions per desplegar els instruments de la consulta, inclosa la campanya institucional per informar-ne, havien quedat interrompudes. Però aquest escenari amenaçava d’esquerdar el consens. El debat a Palau va ser mogut. Però el vertigen per un desacord en la resposta a un govern espanyol que ha torpedinat des d’un primer moment la consulta va desactivar el risc d’esberlament. “El nostre compromís és seguir superant les traves de l’Estat”, va dir Junqueras. “L’Estat es pensava que recularíem, però no és així. Tirem endavant”, va reblar Herrera.

Un termòmetre per saber el grau de solidesa de l’acord era la reacció del portaveu de la CUP al Parlament, que des de feia dies advertia que no hi podria haver acord si el consens havia de passar per obeir el TC. I David Fernàndez va ser un dels que va expressar amb més convicció que el bloc sobiranista segueix fent pinya pel 9-N: “Hi ha partit, hi ha equip”. No gaire diferents sonaven les paraules de Turull -“No afluixem, anem units, el 9-N es votarà”- i d’Espadaler, que va dir que la “solució” al procés català no la poden donar els dotze magistrats del TC.

Com preveuen desafiar la suspensió del TC? Ningú va donar cap pista. Ortega simplement va apuntar que l’acord és seguir “avançant” cap al 9-N, superant a cada moment els obstacles que posi Madrid. Forçosament això implica, com va deixar caure Fernàndez, assumir “més responsabilitats polítiques”. Després de la cimera d’ahir, els contactes -a dues, tres i més bandes- en els pròxims dies seran freqüents.

Amb aquestes incògnites acabava una jornada maratoniana de negociació, que havia arrencat amb encara més incerteses. Les cares de tensió dels participants en la cimera en arribar a Palau a les onze del matí il·lustraven el seu estat d’ànim. El rictus mig somrient de Jordi Turull procurava transmetre optimisme -“Hi haurà unitat”, garantia abans d’entrar a la reunió-, però Marta Rovira evitava donar res per tancat: “Esperem sortir-ne amb un acord”. El dia abans Mas havia volgut apaivagar els ànims signant el decret de nomenament dels set membres de la Comissió de Control, l’òrgan que ha de supervisar la consulta.

El gest de Mas es quedava curt a ulls d’ERC i la CUP, que collaven per anar més enllà en el pols amb l’Estat. Tots dos partits van acudir a la cita amb la idea de repassar per què havien quedat interromputs els preparatius previstos i exigir-ne la reactivació. Els plans de Mas, però, passaven per no fer cap pas que pogués comprometre els funcionaris de la Generalitat. Aquesta era una de les línies vermelles, sobretot d’Unió: d’Ortega és de qui depenen les competències en funció pública. La distància entre els posicionaments va eternitzar una cimera que, de manera excepcional, va haver-se de suspendre al migdia per digerir les propostes sobre la taula, abans de reprendre les negociacions.

Cap a les tres de la tarda Homs va comparèixer davant la premsa per llegir un breu comunicat en què s’anunciava un primer acord de base: mantenir la convocatòria del 9-N“amb la voluntat que la ciutadania pugui participar i exercir el seu dret a vot”. L’acord sobre com fer-ho seguia encallat. S’estava fent una “anàlisi exhaustiva” sobre com garantir-ho “en les millors condicions”. Un altre acord era instar el TC a aixecar la suspensió de la consulta amb “celeritat”. Cap a les vuit, aprofitant una pausa, Mas va incorporar-se uns minuts a l’acte d’homenatge a l’escultor Josep Maria Subirachs en una altra sala de Palau. “Estem intentant trobar totes les solucions que ens calen per seguir el camí”, va limitar-se a dir.

La cimera va tornar a arrencar a les sis de la tarda, sense que ningú sabés encara si les discussions s’allargarien fins dissabte. El front sobiranista de les sis sigles -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- va acabar salvant el match ball, però el xoc amb l’Estat en els pròxims dies i la hipòtesi d’unes eleccions plebiscitàries com a alternativa a la consulta tornaran a dur al límit l’estratègia unitària pel dret a decidir.