La suspensió del TC no aconsegueix frenar el nou 9-N

Barcelona“Si tot va com ha d’anar, el 9-N tothom estarà preparat i entrenat per fer el paper que li correspongui”. Eren paraules d’un alt càrrec de la Generalitat just després que la vicepresidenta Joana Ortega presentés, fa exactament dues setmanes, el dispositiu del procés de participació del 9-N. I, de moment, la suspensió que ahir va emetre el Tribunal Constitucional (TC) no fa variar els plans del Govern. “Tot està a punt i el 9-N es manté amb totes les conseqüències, que és una manera de garantir la llibertat d’expressió”, va defensar el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs. La reunió de l’executiu català es va allargar fins a les 14.23 de la tarda -normalment acaba a les 13.30- per avaluar les conseqüències de la decisió del TC, que en cercles governamentals ja es donava per feta.

La unanimitat va tornar a presidir la resolució del Constitucional, que finalment no inclou cap advertència específica al president de la Generalitat, Artur Mas. El Govern no se sent interpel·lat pels arguments del TC perquè considera que ara no està desenvolupant l’anterior consulta -convocada el 27 de setembre i tombada en temps rècord-, sinó que està organitzant un procés de participació diferent. “No es pot prohibir allò que no es fa”, defensava Homs, basant-se en el fet que aquest cop el Govern es fonamenta en “marcs legals preexistents” i no en el decret de convocatòria. “Ara la batalla es basa en la defensa de drets fonamentals. Hem arribat a aquest punt”, sostenen fonts del Govern.

Ofensiva als tribunals

A les al·legacions que l’executiu presentarà al TC contra la decisió s’hi sumarà una demanda contra el govern espanyol davant del Tribunal Suprem. Els motius que esgrimirà el gabinet jurídic del Govern es basen en “l’atemptat” que l’executiu que lidera Mariano Rajoy està duent a terme contra els drets de llibertat de participació, de llibertat d’expressió i de llibertat ideològica. Un pas més en l’escalada d’enfrontament jurídic entre els executius català i espanyol amb motiu del procés sobiranista.

Quin escenari s’obre a partir d’ara? El govern espanyol està convençut que Mas acatarà en els pròxims dies i sosté que la sortida que li queda és delegar el procés de participació a algun organisme extrainstitucional com podrien ser les entitats de la societat civil que integren el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que es reuneix divendres per exhibir determinació abans de diumenge. Aquest escenari, que ja es va posar sobre la taula en les diverses reunions que van mantenir els partit sobiranistes un cop el TC va tombar la primera consulta, no suposaria -almenys d’entrada- un problema per a l’Estat, que no hi posaria traves. Perquè per a l’executiu de Mariano Rajoy i per al PP la prioritat és ara ja extirpar del nou 9-N qualsevol pàtina d’oficialitat.

És en aquest punt on assegura que es troba ara l’executiu de Mas, que ahir va negar que tingui pensat traslladar les “responsabilitats” a la societat civil. “La responsabilitat és nostra”, va assenyalar Homs, que, això sí, no va voler entrar en la concreció dels detalls i va recórrer a un genèric “el 9-N es manté”, en un exercici d’equilibris mil·limetrat.

De fet, aquesta és la demanda que li fa el bloc sobiranista, unit els últims dies després de la trencadissa de fa unes setmanes: que el Govern es mantingui ferm en els preparatius, que lideri el procés fins al final i que empari els prop de 40.000 voluntaris que han de fer possible la votació de diumenge.

Què passarà si l’escenari de xoc es manté fins al final? “Els Mossos estan obligats a acatar les ordres que emeti la justícia”, sostenen des del govern espanyol. Però perquè això passés, caldria que la fiscalia o l’Advocacia de l’Estat instessin un jutge a actuar contra els preparatius que, en la seva majoria, ja estan llestos i formen part ara ja de la inèrcia dels voluntaris.

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, té previst comparèixer públicament demà per explicar el dispositiu d’ordre del 9-N i, de moment, no se sent interpel·lat per la resolució emesa ahir pel Constitucional. Fonts nacionalistes consultades, però, advertien de la possibilitat que hi hagi ciutadans que, diumenge, acudeixin a jutjats de guàrdia per denunciar les votacions. En tot cas, els dirigents de CiU consultats per l’ARA, a pesar de les incerteses del moment, donaven per fet que l’Estat “no s’arriscarà a donar la imatge de la policia retirant urnes de cara a la comunitat internacional”, pel descrèdit que suposaria.

Fonts de l’executiu d’Artur Mas van assegurar ahir que afronten amb “nervis d’acer” el xoc institucional que, ja sigui per la via social o institucional, esdevé ara ja del tot inevitable. Segons les mateixes fonts, el Govern pensa afrontar a partir d’ara els esdeveniments un a un i de forma singularitzada. Si l’Estat intenta forçar la suspensió del procés participatiu per la via dels requeriments judicials l’executiu català buscarà les vies per esquivar-ho.

Cassolades espontànies

Sigui com sigui, a aquestes alçades del procés cap al 9-N, l’executiu d’Artur Mas considera que com més contundents siguin els intents de l’Estat per avortar el dispositiu, més s’aniran posant en evidència davant la ciutadania catalana i la comunitat internacional. La prova que el nivell de mobilització social va pujar ahir uns graus va ser la sorollosa cassolada que es va sentir a Barcelona i altres ciutats catalanes a les 10 de la nit. Va ser una convocatòria espontània que va tenir una resposta massiva. Un aperitiu del 9-N?

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir es reuneix divendres

Segona reunió en dues setmanes del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que presideix Joan Rigol. L’organisme que agrupa les entitats de la societat civil a favor de la consulta se citarà aquest divendres, a només dos dies del 9-N, per exhibir “unitat”, segons va avançar ahir el coordinador general de CDC, Josep Rull. En l’última trobada del Pacte, els seus integrants van decidir incentivar una “gran mobilització” perquè el 9-N fos un èxit, i ja es va insinuar que l’organisme s’hauria de tornar a reunir en cas que el Tribunal Constitucional (TC), tal com ha acabat passant, suspengués la nova convocatòria. “Ara més que mai cal fer pinya per defensar tots junts i amb determinació la llibertat d’expressió”, va assenyalar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, després d’avançar que Artur Mas convocaria el Pacte, que ja suma més de 3.000 entitats associades.