DRET A DECIDIR LA RESPOSTA DE L’ESTAT
Tema del dia29/09/2014

El TC preveu accelerar la sentència de la consulta per tenir-la abans del 9-N

Un cop faci el tràmit de suspendre el decret, el tribunal té cinc mesos per pronunciar-se sobre el recurs de Rajoy, però no els esgotarà

Pedro águeda
i Pedro águeda

MadridEl recorregut fins a la consulta del 9-N que dissabte va convocar Artur Mas assolirà entre avui i demà un nou tram, amb el Tribunal Constitucional (TC) com a protagonista. Un tram que el govern espanyol voldria que fos el final. Un cop s’hagi reunit avui el consell de ministres per decidir recórrer, tot dependrà que l’advocat de l’Estat es presenti al registre del TC -a la seu del carrer Domenico Scarlatti de Madrid- abans de les 15.00 per interposar recurs a la llei de consultes i al decret de convocatòria o bé s’esperi que el tribunal torni a obrir a primera hora de demà. El següent pas, si és que el fa, correspondria al president de l’alt tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, a qui la llei atribueix la competència de convocar ple del TC quan ho cregui necessari.

El conservador Pérez de los Cobos haurà de triar entre atendre el toc de xiulet del govern de Mariano Rajoy, que va afirmar que la suspensió de la consulta seria immediata, o no aparentar alarma i obediència i deixar la decisió sobre l’admissió a tràmit dels recursos per al següent ple fixat al calendari, el 7 d’octubre. Un temps que, sigui el que sigui, el govern de Mas aprofitaria per seguir desplegant, encara dins de la legalitat espanyola, tots els mecanismes de vot i la campanya institucional que ja va arrencar dissabte.

Cargando
No hay anuncios

L’admissió a tràmit d’un recurs de l’executiu central contra una decisió de la Generalitat o una llei catalana comporta la seva immediata suspensió, a l’espera d’una sentència. Ja sigui el 7 d’octubre o abans, el TC deixarà sense efecte el marc legal del 9-N. Llavors s’obrirà un període de cinc mesos per entrar a valorar el fons dels dos textos i dictar sentència. La previsió és que l’alt tribunal no esgoti el termini i ofereixi una sentència raonada abans de la data escollida per Mas perquè els catalans votin, segons expliquen a l’ARA fonts del Constitucional.

El que va de suspendre a anul·lar

Cargando
No hay anuncios

Volen anar ràpid. De fet, Mas va dir en la seva entrevista a TV3 que no era el mateix que la llei estigués suspesa -per l’efecte automàtic del recurs del govern espanyol- que anul·lada -amb una sentència-, i que mentre passés la primera cosa i no la segona seguiria desplegant les mesures per votar el 9-N. “Si al final es pogués votar perquè la llei no s’anul·lés, caldria estar a punt”, va dir Mas. Rajoy no ho veu igual i considera que amb la suspensió ja n’hi ha prou, però sap que amb una sentència ferma d’anul·lació abans del dia de votació les mesures per impedir el vot estaran més legitimades i el bloc pro consulta estarà encara més dividit sobre com reaccionar.

Un cop s’admeti el recurs, s’acordi la suspensió i es comenci a discutir la sentència, què dirà el TC? Aventurar-ho és arriscat. Segons els experts constitucionalistes, ni tan sols pot atribuir-se el sentit d’un vot als magistrats per haver sigut proposats per un partit o altre. Les previsions sí que coincideixen a apuntar -malgrat el que ha afirmat el Govern- un vot unànime contra la llei de consultes i el decret. Més enllà de la ideologia, hi ha la interpretació de la Constitució, i la carta magna, afegeixen, no ofereix dubtes sobre què es pot preguntar i què no i qui ho pot fer, encara que de manera consultiva.

Cargando
No hay anuncios

El valor d’una consulta

Per justificar aquest argument, a l’entorn del TC s’utilitzen dos precedents: la unanimitat contra la declaració sobiranista del Parlament del gener del 2013 i l’anul·lació l’any 2008 de la consulta convocada per l’aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe. Aquell era un altre TC, amb majoria de magistrats progressistes, però tots els seus integrants la van considerar il·legal. Els arguments d’aleshores s’assemblaran molt als d’ara, segons les fonts consultades per l’ARA.

Cargando
No hay anuncios

Després de la negativa de l’Estat a negociar, el 27 de juny del 2008 el Parlament basc va aprovar una llei que permetia la consulta, convocada per Ibarretxe per al 25 d’octubre d’aquell any. El govern Zapatero la va recórrer i el TC es va pronunciar l’11 de setembre, sis setmanes abans del dia de votació. El lehendakari volia preguntar als bascos si estaven d’acord a obrir un procés de negociació amb ETA i sobre el dret a decidir. El govern basc va brandar la “consulta no vinculant” per evitar el terme referèndum. Però el TC ho va considerar una argúcia. Els magistrats van acordar que els consultats coincidien amb el “cos electoral” basc i que el “caràcter no vinculant” era “irrellevant” perquè es preguntava als ciutadans sobre un “assumpte de manifesta naturalesa política”.

I, si és un referèndum, el govern autonòmic no pot convocar-lo, com es desprèn de l’article 149 de la Constitució, segons el qual la competència exclusiva per a la convocatòria de referèndums correspon a l’Estat. I si l’Estat es convencés de la necessitat de la seva convocatòria, els consultats no haurien de ser ni els catalans ni els bascos, sinó tots els ciutadans de l’Estat, autèntics titulars del dret a decidir, deia la sentència.

Cargando
No hay anuncios

L’altre precedent negatiu per als plans de la consulta són els vots particulars del Consell de Garanties Estatutàries respecte al projecte de la llei de consultes, que va ser validada íntegrament però amb vot particular discrepant de quatre dels nou vocals. Els que hi van votar en contra utilitzaven arguments recollits en aquella sentència del TC sobre la consulta d’Ibarretxe.

Equilibris per a la unanimitat al tribunal

Cargando
No hay anuncios

La sentència del TC contra la declaració de sobirania, un text sense efecte jurídic però que definia Catalunya com a subjecte polític amb dret a decidir, va ser unànime. Obria, però, la porta al dret a decidir amb acord polític previ de reforma a fons de la Constitució. La sentència no va complaure ningú, però els dos sectors del TC, el conservador i el progressista, van cedir en pro de la unanimitat. No volien repetir el que va passar amb la sentència de l’Estatut el 2010, quan es van dividir, cosa que va regalar arguments al sobiranisme. Ara, Pérez de los Cobos també pretén la unanimitat.