Mas aprofita l’embranzida de la V per emplaçar Madrid a negociar

BarcelonaD’aquí una setmana el Parlament haurà aprovat la llei de consultes i Artur Mas ja disposarà d’empara legal per firmar el decret de convocatòria del 9 de novembre. Aquest és el calendari a curt termini en què les forces del dret a decidir volen concentrar ara tota l’atenció, deixant de banda per uns dies les divergències sobre com respondre a una més que probable suspensió del 9-N a instàncies del Tribunal Constitucional (TC). I en aquest sentit van anar ahir totes les declaracions dels caps visibles del bloc sobiranista.

El primer a fer-hi èmfasi va ser el mateix Mas. Després que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, revelés que en una conversa privada Mas li havia dit que si no es pogués fer la consulta es plantejaria avançar eleccions, el president de la Generalitat va declinar confirmar-ho. Ara, va subratllar, “els focus i els esforços estan posats en el 9-N”. “D’aquí no ens mourem, no per immobilisme, sinó per concentrar tots els esforços i energies a intentar votar el 9-N”, va insistir. Cap pista, per tant, sobre com reaccionarà davant d’un veto de l’Estat a la consulta, un debat espinós que en aquests moments divideix el front sobiranista. Mentre ERC i la CUP defensen sense embuts la desobediència civil, CiU i ICV-EUiA consideren imprescindible que la cita estigui emparada per les màximes garanties legals.

Al vespre, un cop constatat l’èxit de la V, Mas va tornar a comparèixer breument per emplaçar Mariano Rajoy a escoltar el “missatge potentíssim” del carrer. És el moment, va dir, que Madrid “s’avingui a asseure’s a la taula a negociar”. En clau catalana, va fer una crida a preservar la unitat “per damunt dels interessos partidistes” i es va comprometre a “no defraudar ningú”.

En paral·lel, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va voler acotar el debat: “La unitat ja existeix des del 12 de desembre [quan va fixar-se data i pregunta de la consulta]. I, des d’aquell dia, l’objectiu és clar: votar el 9-N”. “¿Recordeu aquells temps en què es parlava de tercera via i pla B? Avui ha quedat clar que només hi ha un pla: el 9-N, votarem!”, va recalcar des de Twitter. Per la seva banda, el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va destacar que la unitat serà essencial perquè la consulta es materialitzi.

“Si anem units som invencibles”

Tampoc el coordinador general de Convergència, Josep Rull, va voler agitar el debat sobre la desobediència al TC i va posar tot l’accent en la unitat. “Si nosaltres anem units, som invencibles. Quan les forces que estem a favor de la democràcia, de la llibertat, fem pinya, fem bé les coses, és un procés abocat a l’èxit”, va assegurar. Mentrestant, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, va assumir la consigna d’evitar fer especulacions sobre escenaris a mitjà o a llarg termini. Sí que es va adreçar al govern de Mariano Rajoy perquè “recapaciti” i entengui que el clam a favor de la consulta “és profund, no una dèria d’alguns”.

També Mas va retreure al president del govern espanyol que no mogui peça. “L’immobilisme i el no a tot no és la manera d’abordar una situació política d’envergadura”, va queixar-se. Segons Mas, “els problemes polítics es resolen fent política però no amenaçant amb les lleis”. Malgrat els advertiments de Rajoy, el president de la Generalitat pensa firmar el decret de convocatòria del 9-N. I quan podrà fer-ho?

Ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va orientar sobre quina pot ser la data clau. Avui es reuneixen la mesa i la junta de portaveus de la cambra catalana per convocar, per divendres que ve, un ple extraordinari, en què s’aprovarà la llei de consultes. Però la llei no entrarà en vigor fins que no surti publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). I això passarà el dilluns 22 o el dimarts 23 de setembre, va apuntar De Gispert. A partir de llavors Mas ja podrà convocar formalment la consulta.

Rajoy ha avisat que té preparats els recursos per torpedinar el 9-N. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, li va retreure que s’entesti a “no voler veure l’evident” problema d’encaix de Catalunya a Espanya. “Així no podem seguir. Hem de trobar una solució que pugui ser sotmesa al vot dels ciutadans”, va dir. Els socialistes reclamen una tercera via que desactivi el conflicte.