El sobiranisme basc busca l'efecte contagi

Vitòria.Catalunya i el seu camí sobiranista han entrat de ple en l'ordre del dia de l'agenda política basca. A nivell de partits, el posicionament del PNB i d'EH Bildu respecte al full de ruta català només coincideix en el fet que tots dos expressen el màxim respecte pel fet que Catalunya trobi el camí cap a l'estat propi i ho veuen amb bons ulls. A partir d'aquí, cadascú percep aquest camí de manera diferent. Un exemple: l'executiva del PNB -com UDC- declina ser a la Via Catalana organitzada per l'ANC, i EH Bildu hi anirà de manera entusiasta.

El PNB segueix el procés de prop, però sense il·lusió, més aviat evidenciant una certa incomoditat perquè, ara que ell està en posicions de no confrontació i pacte amb Madrid, el nacionalisme moderat català continuï transitant, més o menys dubitatiu, per la defensa de la consulta. Al PNB, des de l'arribada del tàndem Urkullu-Ortuzar ja no hi ha dubte, tenen clar que el temps de les apostes que no tenen el suport de la legalitat espanyola i l'aval d'Europa es va acabar amb el cop de porta de Madrid al pla Ibarretxe.

El mur infranquejable d'Ibarretxe

Més enllà d'expressions en temps electoral, el cert és que, pel PNB, la legalitat constitucional, juntament amb la falta d'aval d'Europa, és un mur infranquejable per a processos com el català o l'encapçalat pel lehendakari Ibarretxe. I en això, els nacionalistes també coincideixen amb Duran. Després de les últimes declaracions d'Artur Mas, possiblement deuen haver deixat caure un: "Ja us ho vam advertir".

Des d'EH Bildu -l'altre gran referent polític dels defensors del dret d'autodeterminació- els passos del sobiranisme català, sobretot els que fan referència a la celebració de la consulta, es veuen com una gran oportunitat. En aquest diagnòstic coincideixen tant l'esquerra abertzale com EA, que temps enrere, com el PNB, era més partidari de les vies legals com l'escocesa. Pel secretari general d'aquest últim partit, Pello Urizar, "la societat basca haurà de treballar de valent perquè cada avanç sigui una realitat, com s'està fent a Catalunya".

El procés català no només impregna els partits, sinó que arriba fins als moviments populars i associatius. I hi arriba amb força. Mai abans s'havien convocat actes a Euskadi amb motiu de la Diada de Catalunya. Aquest any sí. Milers de persones van sortir al carrer ahir a les tres capitals basques i a Pamplona convocades per la Xarxa Independentistak per donar suport a la Via Catalana.

Txutxi Ariznabarreta, portaveu de l'entitat, explica a l'ARA que el procés català està despertant a Euskal Herria "un creixent interès i il·lusió": "Perquè el que passi a Catalunya serà bo per al poble català, però també per al nostre". Sobre la influència del full de ruta català a Euskadi, Ariznabarrena reconeix que "l'independentisme català ha viscut un creixement espectacular" que ha fet que els bascos li prestin "molta més atenció que en altres moments". A més, entén que, tot i que "cada poble ha de dissenyar el seu propi camí", el català "és un exemple, un mirall, una experiència" de la qual creu que poden "aprendre", però a la qual també poden "enriquir" amb la seva "experiència" i "donar-hi suport" amb la seva "solidaritat".

En opinió d'Ariznabarreta, en tots dos casos s'està parlant de "curses de fons, que no es decideixen en un sol temps, i per això la perspectiva històrica és necessària i cal anar més enllà de cada conjuntura concreta". "A Catalunya i a Euskal Herria ens interessa ajudar-nos mútuament", conclou.