Seguir junts s’imposa als interessos contraposats

Cap de PolíticaAcabada la reunió del matí el conseller de la Presidència, Francesc Homs, deia que tots els líders estaven d’acord a votar i a exigir al Tribunal Constitucional que decideixi ja què fa amb la suspensió del 9-N. Però també, i era el punt a resoldre, volien fer “una anàlisi exhaustiva de com garantir en les millors condicions la convocatòria”. És a dir, de com fer la consulta encara que el TC mantingui el seu veto a l’espera de la sentència definitiva. Pocs detalls en van donar en acabar, però de fons hi havia el desig de tots ells de mantenir la unitat i el temor, evident, que estripar les cartes penalitzi a qui ho faci. L’ombra d’unes eventuals plebiscitàries aquest hivern i els acords que ja es temptegen també van planar sobre la reunió, que els partits encaraven amb interessos en algun punt divergents.

CiU: El desig de Mas és fer la consulta, però també mantenir la unitat i encarar amb possibilitats d’èxit les plebiscitàries si és impossible votar amb garanties el 9-N. Després del veto del TC, el president va decidir dimarts suspendre els preparatius del 9-N a l’espera de la reunió, però havia fet gestos com firmar el decret de nomenament de la comissió de control de les consultes. Mas té la responsabilitat de preservar l’autogovern -l’executiu espanyol ha amenaçat de suspendre l’autonomia- i protegir els funcionaris, que poden ser inhabilitats si obvien el TC. Ho ha de fer compatible amb la demanda dels seus socis -i del carrer- de fer una consulta, que només tindrà garanties liderada pel Govern. A casa seva, els consellers d’Unió, Joana Ortega i Ramon Espadaler, que com a responsables de Governació i Interior lideren el dispositiu logístic, han sigut prudents, i aquest estiu havien vinculat la celebració del 9-N al vistiplau del TC.

ERC: Els republicans són conscients que només el Govern pot fer prosperar la consulta i la seva prioritat, afirmen sempre, és “salvar el 9-N”, tot i que són conscients de les dificultats logístiques i legals. Volen que l’executiu exhibeixi fermesa i obviï les resolucions del Constitucional i fins i tot han ofert funcionaris per fer-ho. Junqueras no es pot permetre un desacord amb Mas perquè el fracàs també el penalitzaria a ell. De fons, l’escenari de les plebiscitàries immediates que el president ha apuntat si no hi ha acord. Mas ha temptejat el líder d’ERC en diverses trobades, però aquest condiciona els acords a comprometre una declaració unilateral d’independència i a arribar “fins al final” amb el 9-N.

ICV-EUiA: Els ecosocialistes han afinat la seva posició. A l’espera que les seves bases ratifiquin l’aposta per votar sí en la primera pregunta i donar llibertat de vot en la segona, Joan Herrera ha evitat defensar la desobediència. Afirma que cal seguir desplegant la llei però sense afectar tercers, com funcionaris o empreses. És conscient, però, que el marge pot ser que ja estigui esgotat, amb el nomenament dels membres de la Comissió de Control, i busca dreceres. Defensa mantenir la unitat com a mínim fins que el TC respongui a les al·legacions, cosa que el tribunal no necessàriament farà. No se sent interpel·lat per la gran coalició a les plebiscitàries que estudien Mas i Junqueras. Preferiria un pol d’esquerra alternativa amb Podem, Guanyem i el Procés Constituent.

CUP: Aposta obertament per reprendre tots els preparatius del 9-N i obeir la legalitat catalana. Ha demanat explicacions a Mas per haver-los aturat sense consens previ. Consideren que, passi i el que passi, cal treure les urnes i desafiar l’Estat, si convé en un escenari de conflicte i mobilització que atregui la mirada de la comunitat internacional. De les plebiscitàries no en volen ni parlar.