Santiago Vidal s’escapa de la suspensió cautelar

MadridEl jutge Santiago Vidal seguirà anant diàriament a l’Audiència de Barcelona, almenys en les pròximes setmanes. La comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar ahir, per quatre vots a tres, rebutjar la suspensió cautelar del magistrat català per haver defensat públicament l’incompliment de la legalitat espanyola -entre altres raons-. El jutge se’n va congratular hores després, perquè han prevalgut “els criteris jurídics per sobre dels polítics”.

Per entendre què ha passat des de divendres al voltant de Vidal cal fer diversos aclariments sobre els protagonistes de la trama. Qui proposa la suspensió immediata de Vidal és el promotor de l’acció disciplinària, una figura creada en el nou CGPJ de Carlos Lesmes, el president del Poder Judicial elegit pel govern de Mariano Rajoy. El promotor és una mena de policia i fiscal per als jutges, un paper que ostenta un home de la màxima confiança de Lesmes, Antonio Jesús Fonseca-Herrero. Va ser ell qui va sorprendre divendres proposant la mesura cautelar contra Vidal, tot i que la investigació al jutge es va obrir a l’abril. Les afirmacions en un acte a Avià de Vidal en què assegurava que “és perfectament legítim no obeir una llei”, en referència a la consulta, va ser el detonant.

Tot i això, el promotor només té la capacitat de proposar una mesura disciplinària. Ha de ser la comissió dedicada a aquestes qüestions la que decideixi en última instància sobre aquesta qüestió. Aquesta comissió, com totes les altres i el mateix ple del CGPJ, té una majoria de vocals proposats pel PP. Malgrat tot, a diferència d’altres qüestions de tipus polític, en les sancions als jutges poques vegades l’organisme vota en bloc.

Un CGPJ dividit

El d’ahir n’és un exemple. En contra de la sanció a Vidal es van posicionar Roser Bach i Victoria Cinto, proposades pel PSOE; el ponent del cas, Enrique Lucas, proposat pel PNB, i Vicente Guilarte, del bloc conservador. Aquest va ser el vot que va decantar la balança, perquè els altres tres vocals a proposta del PP -Wenceslao Olea, Carmen Llombart i Ángeles Carmona- van donar suport a suspendre el jutge català. Olea va anunciar un vot particular on exposarà els seus arguments perquè constin.

Després de la reunió de la comissió disciplinària, el CGPJ va fer pública una nota en què assegurava que la suspensió cautelar de Vidal no tallaria d’arrel el motiu de l’expedient, que són les seves declaracions públiques en un sentit. Fonts del Poder Judicial van assegurar a l’ARA que aquest va ser l’argument del conservador Guilarte i que Lucas, Bach i Cinto s’hi van sumar per evitar la suspensió, tot i que el seu posicionament en defensa de l’activitat de Vidal, exposada àmpliament durant la reunió, anava més enllà. Vidal també és investigat per haver confessat que treballa, al costat d’“un grup d’amics” juristes, en l’esborrany d’una futura Constitució catalana.

La “imparcialitat” dels jutges

També cal subratllar el paper de la Fiscalia, que en les sancions als jutges pot fer al·legacions. És més, en el cas de Vidal les declaracions durant l’acte celebrat a Avià van ser posades en coneixement del CGPJ pel ministeri públic. “Els ciutadans difícilment poden dipositar confiança en la imparcialitat a l’hora d’aplicar el dret d’algú que notòriament i públicament qüestiona la legalitat vigent i el mandat constitucional que hi està subjecte”, assegurava la Fiscalia en el seu escrit, que recordava l’“estricta subjecció a la legalitat i la imparcialitat” per als jutges que marca l’article 117 de la Constitució.

La postura de la Fiscalia va ser interpretada ahir pel mateix Vidal. “Aquest expedient va començar per una denúncia del sindicat ultradretà Manos Limpias i la decisió de suspensió cautelar ha sigut assumida per la Fiscalia General, és a dir, el poder executiu, que, com tothom sap, està a càrrec del PP”, va dir el jutge en declaracions a TV3.

El promotor de l’acció disciplinària té ara un termini de sis mesos per tramitar l’expedient disciplinari, que finalitzarà amb una proposta de sanció o d’arxiu. Fonseca-Herrero també tramita la denúncia contra 33 jutges que van firmar un manifest a favor de la consulta, entre ells el mateix Vidal.