Un Sant Jordi que sedueix els lectors i alleuja el sector

BarcelonaA les sis en punt de la tarda, el Gremi de Llibreters va fer pública la llista de llibres més venuts durant la campanya de Sant Jordi. Els primers llocs de ficció eren ocupats per Jonas Jonasson i Care Santos (en català) i per Almudena Grandes i també Jonasson (en castellà). En no-ficció els llibres més venuts van ser de Kilian Jornet i Pilar Urbano. La confecció de la llista ja va ser polèmica l’any passat (a causa de la categoria de mediàtics, que s’ha extingit enguany) i la setmana passada també va fer córrer tinta sobre la credibilitat que pot tenir, pel fet que s’elabora a corre-cuita. Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, explicava ahir la metodologia: “La llista està formada a partir de l’eina Libridata, que agrupa les dades de 220 establiments -que representen el 50% del sector- fins al tancament de caixa del dia 22. A més, a la una i a les cinc de la tarda hem trucat a diverses llibreries representatives per la seva especialització i perquè es troben en diversos punts del territori català”. Per tant, consideren que és més vàlida i científica que mai. Alguns editors en reneguen. D’altres, com Isabel Martí, de La Campana, creuen que “els rànquings tenen mèrit” però “ni cal fer-nos els elitistes, ni creure que són llei de Déu”. Daura va remarcar que, si bé la valoració és “provisional”, perquè les dades definitives es tindran el dilluns 28 d’abril, “mostra les tendències clares d’aquest Sant Jordi”. Sobre el volum de facturació, va apuntar: “Amb tota la prudència del món, pensem que estem en un punt d’inflexió. La sensació és que no reculem, sinó que pujarem una mica”.

De camí cap a l’Hotel Regina, on cada any se celebra el multitudinari esmorzar d’autors, Sant Jordi va sentir els primers crits d’alguns treballadors de la Fnac. A dins de l’hotel, l’eufòria habitual es mantenia: el primer pla de la fotografia oficial estava ocupat per Ramon Gener, sor Lucía Caram, Albert Villaró, Araceli Segarra, Nieves Herrero i, sorprenentment, també la política Rosa Díez, que no publica llibre des del 2011.

Després del petit oasi del primer àpat del dia -és l’hora en què tothom se sent guanyador- tocava començar la marató de firmes. A la Rambla i al passeig de Gràcia ja no s’hi cabia: feia l’efecte que eren pocs els que complien amb les obligacions laborals d’un dia feiner. A plaça Catalunya, la llarga cua de lectors que esperaven els primers autors a la parada de la Fnac Triangle -entre els quals hi havia Enrique Vila-Matas, Dolores Redondo i Almudena Grandes - s’anava esmicolant a mesura que es confirmava el rumor: els escriptors no ocuparien els seus llocs, tot i que observaven l’enrenou des d’una distància prudencial. “Un dia com avui no és només un dia de festa, és també un dia de reflexió!”, cridava un dels membres de la CGT, l’únic dels sindicats que secundava la vaga. A quarts de dotze només un novel·lista es va atrevir a trencar les normes: va ser Mark Z. Danielewsky, que es va acostar a la cua i va signar uns quants exemplars de La casa de hojas a joves emocionats. “Et dius Lala? -li va dir a una noia, que va provar de corregir-li el nom per Laia sense èxit-. M’encanta!” Durant la resta del dia, la carpa de la Fnac estaria buida d’escriptors, tot i que la majoria de treballadors van continuar venent llibres amb normalitat -segons l’empresa, el seguiment de la vaga va ser “mínim”.

L’any de les absències presents

A rambla Catalunya, Mario Vaquerizo esvalotava adolescents, que li demanaven dedicatòries estrafolàries i petons a la boca; Xavier Bosch esgotava en quinze minuts els exemplars d’Eufòria de la parada d’Òmnium, i un jove disfressat de Modernet de Merda signava a preu fet, amb el fals bigoti a punt de caure-li damunt de la taula.

Aquest Sant Jordi ha estat una jornada on els absents s’han fet notar: ha passat amb Jonas Jonasson -autor de la novel·la més venuda en català, L’analfabeta que va salvar un país -, però també amb Gabriel García Márquez, de qui Penguin Random House ha reeditat part de l’obra arran de la seva mort recent, i amb Marta Rojals, tercera en el rànquing amb L’altra. “Si d’una cosa podeu estar segurs és que la Marta no apareixerà -comentava el seu editor, Jordi Rourera-. Fa poc, quan vam rebre una oferta d’una editorial italiana per publicar L’altra, em va dir: «Pregunta’ls si ho tiren endavant encara que no hi hagi promo ». Per sort van dir que sí. La Marta té la seva invisibilitat de cara als mitjans molt clara”.

A la parada de la llibreria La Caixa d’Eines, Josep Maria Espinàs signava exemplars dels seus últims títols al costat de dos personatges, un doble de L’avi de 100 anys... i una actriu que feia de Nombeko, protagonista de L’analfabeta... : la noia signava a bon ritme, amb un somriure generós i vigilant que el vent no li descontrolés el vestit. “El 1954 va ser el primer any que vaig signar. Havia d’amagar-me rere el taulell, perquè la policia no pensés que dedicava exemplars de Com ganivets i flames -explicava Espinàs-. Després de la guerra hi havia unes quantes persones que, contra tota lògica, vam continuar defensant el català. Seixanta anys després, ara és tot un poble, el que surt al carrer”. Entre les moltes vivències que ha compartit amb els lectors, Espinàs en va recordar una, la d’una nena que volia que li signés un llibre de Xavier Benguerel. “Coses com aquestes t’obren els ulls i et fan perdre pretensions: l’important és que aquella nena tenia un llibre a les mans”, va explicar.

Començar de zero sempre

A mitja tarda, poc abans de les xifres provisionals que donaria el Gremi de Llibreters, Bernard de Fallois -l’editor que va descobrir Joël Dicker- explicava com vivia el seu primer Sant Jordi: “És un dia meravellós. Associar llibres i roses em sembla una gran idea. A França no ho tenim”. Amb 88 anys, De Fallois continua llevant-se cada dia per dirigir la seva petita editorial independent. “La sensació és que continuo aguantant les parets de la casa, i que si deixo de fer-ho em caurà a sobre, com li passava a Buster Keaton en una pel·lícula”, deia.

Des de La Campana, Isabel Martí mirava d’explicar com podia ser que l’únic llibre que ha publicat al 2014 sigui la novel·la més venuda en català: “Fa anys l’Espinàs em deia que el secret de la ruleta és que no té memòria. Per això sempre et pot tornar a tocar. A l’editorial tampoc no tenim memòria, amb cada llibre comencem de zero”.

Els més venuts en català (ficció)

1. L’ANALFABETA QUE VA SALVAR UN PAÍS

JONAS JONASSON / LA CAMPANA

2 DESIG DE XOCOLATA

CARE SANTOS / PLANETA

3 L’ALTRA

MARTA ROJALS / RBA-LA MAGRANA

4 EUFÒRIA

XAVIER BOSCH / PROA

5 EL PRIMER HEROI

MARTI GIRONELL / EDICIONES B

Els més venuts en castellà (ficció)

1. LAS TRES BODAS DE MANOLITA

ALMUDENA GRANDES / TUSQUETS

2 LA ANALFABETA QUE ERA...

JONAS JONASSON / SALAMANDRA

3 EL JUEGO DE RIPPER

ISABEL ALLENDE / PLAZA & JANÉS

4 AMOR CONTRA ROMA

VÍCTOR AMELA / EDICIONES B

5 DISPARA, YO YA ESTOY MUERTO

JULIA NAVARRO / PLAZA & JANÉS

Els més venuts en català (no ficció)

1. LA FRONTERA INVISIBLE

KILIAN JORNET / ARA LLIBRES

2 SI BEETHOVEN POGUÉS ESCOLTAR-ME

RAMON GENER / ARA LLIBRES

3 CUINA AMB JOAN ROCA

JOAN ROCA / PLANETA

4 COM SER UN BON CATALÀ

QUIM MORALES / COLUMNA

5 9N2014

JAUME BARBERÀ / EDICIONES B

Els més venuts en castellà (no ficció)

1. LA GRAN DESMEMORIA

PILAR URBANO / PLANETA

2 YO FUI A EGB

J. IKAZ / JORGE DÍAZ / PLAZA & JANÉS

3 COCINA FÁCIL DE LOS GRANDES CHEFS

DIVERSOS AUTORS / RBA-LA MAGRANA

4 LA JUNGLA DE LOS LISTOS

MIGUEL ÁNGEL REVILLA / ESPASA

5 DESPUÉS DE DESPEDIRME

PEPE RUBIANES / ALREVÉS

Infantil i juvenil (en català)

1 LA MEVA PRIMERA HISTÒRIA DE CATALUNYA

TONI SOLER / LA GALERA

2 UN SANT JORDI DE BIGOTIS

GERONIMO STILTON / ESTRELLA POLAR

3 SANT JORDI I EL DRAC

ANNA CANYELLES / LA GALERA

4 LA LLEGENDA DE SANT JORDI

DIVERSOS AUTORS / ESTRELLA POLAR

5 ELS ACUDITS MÉS EXTRARÀTICS

GERONIMO STILTON / ESTRELLA POLAR

Infantil i juvenil (en castellà)

1 DIVERGENTE

VERONICA ROTH / MOLINO

2 SINSAJO

SUZANNE COLLINS / MOLINO

3 INSURGENTE

VERONICA ROTH / MOLINO

4 LEAL

VERONICA ROTH / MOLINO

5 MUNDIAL 2014

FRANCISCO IBÁÑEZ / EDICIONES B