Sánchez, nou líder del PSOE impulsat per Andalusia
La federació de Susana Díaz, la més forta, opta en massa pel madrileny, i a Catalunya guanya Madina
MadridEl PSOE és un partit en què, jugui qui jugui, acostuma a guanyar Andalusia. Ahir va tornar a passar. La federació de la presidenta Susana Díaz, la més nombrosa, va ser la que va apostar més decididament perquè el diputat madrileny fos el secretari general. Hi va obtenir el 61,14% dels vots. El principal contrincant de Pedro Sánchez, Eduardo Madina, es va haver de conformar amb un 23,18%. El poder territorial va aconseguir, en la majoria de comunitats, que el gruix de la base seguís el guió. Hi va haver, però, sorpreses, que obren lectures de futur: a Catalunya es va imposar el basc i José Antonio Pérez Tapias va fer-hi el seu millor resultat.
Al conjunt de l’Estat, Sánchez va ser primer, amb un 48,69%, Madina segon, amb el 36,19%, i el granadí Pérez Tapias tercer, amb el 15,12%.
La victòria de qui ocuparà, a partir d’ara, el despatx principal a la seu del carrer Ferraz va ser incontestable des que va començar el recompte. A l’equip del qui va quedar segon hi havia cares llargues des de primera hora del vespre. En canvi, Pérez Tapias va arribar a Madrid optimista i satisfet per l’impacte i la campanya feta. El representant d’Esquerra Socialista sabia que, guanyés qui guanyés, seria a la nova executiva del partit perquè els altres dos ja l’hi havien ofert dies enrere.
Amb els resultats d’ahir a la mà, la responsabilitat de cosir el socialisme espanyol i de buscar un espai polític recau de manera rotunda en Sánchez. El fins ara secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba, va posar en valor el procés i la legitimitat incontestable del nou líder, després que prop de 130.000 militants -més del 65% dels que tenien dret a vot- acudissin a les urnes. És una bona carta de presentació per al PSOE en els debats que vindran sobre regeneració i transparència.
Unitat i gir a l’esquerra
A la sala d’actes de Ferraz el van rebre afiliats del partit amb crits de “Pedro, Pedro!” Va comparèixer acompanyat dels altres dos aspirants i del secretari general sortint, Alfredo Pérez Rubalcaba. Un dels assistents li va reclamar “unitat”. Ell va agafar el guant i va reiterar que comptava amb els altres dos candidats per “reforçar el partit”.
El seu missatge anava en una doble direcció. Vestint camisa blanca, com Rubalcaba, va prometre canvis de portes endins, amb una organització que doni més veu a la militància. De fet, ell és el primer líder de la formació que és elegit amb el vot directe i es va comprometre a mantenir en el futur aquesta forma de votació. De portes enfora, va assegurar que posar al dia el socialisme té un únic objectiu: poder tornar a la Moncloa per transformar Espanya. “L’executiva serà tant a l’esquerra com la militància de base”, va prometre. Era una crítica implícita a la direcció que ara plega, que ha assumit el cost, per exemple, d’avalar el relleu a la Corona sense referèndum. Retornar als valors republicans de la seva fundació ha sigut un dels elements que han anat apareixent en aquesta campanya. Ara bé, ja va avisar que no pensa caure ni en “la demagògia ni el populisme”, un missatge adreçat sobretot als sectors que se situen més al centre, alguns dels quals també havien apostat per ell en aquesta pugna.
Sánchez és conscient que l’elecció d’ahir és només les primàries de les primàries. L’executiva que surti del congrés extraordinari dels dies 26 i 27 haurà de gestionar uns mesos especialment complexos.
D’entrada, la carpeta catalana serà a la pole position a la tardor amb el 9-N a l’horitzó. Ahir ja va deixar clar que lluitarà contra els que “rebutgen la convivència dels pobles d’Espanya”. Sota la promesa de més unitat territorial i igualtat va felicitar també Miquel (pronunciat amb accent a la i ) Iceta, escollit ahir primer secretari del PSC sense rival.
En les últimes setmanes, i després d’algunes rectificacions, ja havia subratllat que no es mourà de les línies marcades per la direcció sortint. Per Sánchez, la Declaració de Granada, que perfila una reforma federal sense incloure el dret a decidir, és el punt d’arribada. D’aquí, probablement, no es mourà. Els socialistes espanyols, això sí, es bolcaran a reforçar els seus companys a Catalunya. Caldrà veure si es tradueix també en una incorporació de dirigents catalans a la sala de màquines del partit a Madrid per coordinar millor l’estratègia política.
No cal esperar, però, canvis de fons. Andalusia ha sigut rotunda a l’hora de decantar (allà Sánchez ha guanyat de 13.000 vots i al conjunt de l’Estat de 16.000) i això condicionarà, sens dubte, el discurs. La presidenta Susana Díaz, que no s’ha sotmès directament al veredicte de les urnes i que reitera que no vol ser a l’executiva del PSOE per reforçar la idea que se centra en la Junta, no vol fer regals a un PP dèbil al sud.
El dubte de les primàries
En segon lloc, el nou líder haurà de començar a reconstruir el relat socialdemòcrata -sobretot econòmic- encaixat entre el discurs optimista de Rajoy (que intensificarà la venda de la recuperació) i l’esquerra radical de Podem. Buscar un perfil propi sense deixar-se arrossegar no li serà fàcil. A més, la direcció procurarà no hipotecar amb mesures comprometedores el candidat -o candidata- a la Moncloa, que s’escollirà també en primàries, però en aquest cas obertes a la ciutadania. És un dels primers dilemes que es trobarà Sánchez: respectar els acords presos en l’etapa anterior o cedir a la pressió de barons i alcaldes i posposar la votació prevista per al novembre. Ahir no en va dir res.
De fet, la perspectiva d’una nova debacle electoral a les municipals i autonòmiques de l’any que ve és el tercer gran problema que ha d’evitar la nova executiva. Si Sánchez no vol ser un líder efímer, ha de sortir-se’n airós la primavera que ve. Si no, és molt probable que tornin els nervis i les corredisses a Ferraz. Per això, serà clau la decisió que prengui davant les trampes que es trobarà al camí, com la idea de la Moncloa per elegir de forma directa els alcaldes. En la seva intervenció va picar l’ullet als candidats als municipis situant-los com la seva prioritat.
Rubalcaba va garantir que el 100% del socialisme està ara al costat del nou líder. Va sonar a avís. A les comunitats més rubalcabistes, com Astúries, Extremadura o Castella i Lleó, va guanyar Madina. La primera responsabilitat del nou equip que sortirà del congrés extraordinària serà recosir la divisió interna. “La crisi de la democràcia la resolem amb més democràcia”, va garantir Sánchez.