Rivera s'erigeix en referent a Catalunya de l'espanyolisme

BarcelonaGairebé és migdia. Albert Rivera, en el seu ambient, arriba a plaça Catalunya de Barcelona. Reparteix petons i la gent li demana fotos. És una de les estrelles indiscutibles del jovent en la concentració per la unitat d'Espanya i en contra de l'emancipació de Catalunya. "Catalunya és Espanya", coregen els fans, embolicats en banderes espanyoles i cartells amb missatges unitaristes. L'escena és un reflex dels moviments de fons en el mapa electoral català que detecten les enquestes. Un reflex, també, de les dificultats del PP d'Alícia Sánchez-Camacho per mantenir l'hegemonia social de l'espai unionista a Catalunya, i del PSC de Pere Navarro per retenir una part de la seva base electoral més identificada amb el PSOE i refractària al nacionalisme català ara ja obertament sobiranista.

Els indicadors han fet encendre les alarmes aquesta setmana en els partits que tenen en l'àrea metropolitana la seva principal bossa de vots. Segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), la fesomia del mapa polític català està mutant a una velocitat de vertigen. Al mateix temps que pronosticava que l'autodeterminació afavoreix ERC per davant de CiU, també feia aflorar una dada gens menyspreable: C's es disputaria amb PSC i ICV el tercer lloc a la cambra catalana, un escenari impensable fins fa ben poc.

Hores després de conèixer-se el sondeig, dijous, una escena al Parlament venia a fer gràfic el que pronosticava el sondeig. En plena batussa política amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, Rivera donava l'ordre als seus diputats d'abandonar l'hemicicle en senyal de protesta. Darrere dels de Ciutadans, i en absència de Sánchez-Camacho, els diputats populars seguien amb determinació els passos de Rivera i també abandonaven l'hemicicle del Parlament.

Polarització política

El cas és que la polarització del debat polític català -capitalitzat en bona part per l'eix nacional- i la corrupció que esquitxa PP i PSOE a Espanya juguen a favor dels de Rivera, que avantatgen PP i PSC pel fet que "no porten la motxilla" del desgast que suposa l'exercici del govern, reflexiona per a l'ARA el diputat popular al Parlament José Antonio Coto. Però els populars no perden de vista que el discurs sobre regeneració democràtica marca de la casa de C's -no exempt de dosis de "populisme", considera Coto- va directe al taló d'Aquil·les d'un PP enfosquit per Bárcenas i Gürtel, i pel cas d'espionatge polític a Catalunya. Els dirigents de Ciutadans ho saben. Cal emmarcar en aquest context que el portaveu de C's al Parlament, Jordi Cañas, carregués dimarts amb duresa contra Sánchez-Camacho, a qui acusava d'haver "entrat en la lògica separatista del privilegi" per haver proposat un model de finançament "singular" per a Catalunya.

I encara un altre element que posa damunt la taula Coto, que sovint ha batejat Ciutadans com la "marca blanca del PSOE" a Catalunya: entre PP i PSOE ara ja no hi ha a Catalunya l'alternativa autonomista de CiU, espai que pot aspirar a ocupar ara C's.

"Ciutadans va néixer amb voluntat de suma, per representar un espai que havien deixat els partits espanyols tradicionals" a Catalunya, explica a l'ARA Albert Rivera, que creu que el partit que lidera ha adoptat un perfil de "moviment civil" que beu també de la "decadència de PSC i PP" i del creixent rebuig a les opcions polítiques clàssiques. Exmilitant de Noves Generacions, havent incorporat a les seves files l'exdiputada del PP Carina Mejías, però apuntalat també per exsocialistes com Jordi Cañas, Rivera i C's aspiren a fer forat a dreta i esquerra a base d'ambigüitat ideològica calculada, però fent una "oposició radical" en matèria nacional.

Temor socialista

El líder de C's reconeix que, de fet, l'actual situació de "tensió" que atribueix al repte sobiranista afavoreix les opcions amb un posicionament més clar en el debat territorial. De fet, un alt dirigent del PSC admetia aquesta setmana en declaracions a l'ARA que l'auge de C's és un factor de preocupació, especialment a l'àrea metropolitana, on els quadres del partit demanen més "èmfasi i claredat" en el discurs, perquè el sí socialista a la consulta -acordada amb Madrid- no eclipsi el no rotund a la independència. Mal moment per als matisos.

Sigui com sigui, els socialistes juguen la carta del que veuen l'única alternativa viable si el tren de la independència descarrila. Només queda perseverar. Consultat per l'ARA, el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, David Pérez, coincideix que el factor C's no és un element que es pugui menysprear -és significatiu el pas del president de l'Hospitalet de Futbol del PSC a C's-, si bé subratlla que hi ha diferències fonamentals que els allunyen tant del PP com de C's: el suport al model lingüístic i l'aposta per la unitat civil del poble de Catalunya, el rebuig a l'anomenat "xoc de trens" i que PP i C's són dos partits "clarament de dretes". A més, Pérez creu que, així com la polarització del debat afavoreix C's "conjunturalment", aquesta és una "aposta sense recorregut", perquè caducarà quan s'encarrili la resolució del contenciós polític.

Alternativa governamental

En qualsevol cas, Rivera té corda per a estona. Els estatuts del partit limiten a dos mandats els càrrecs institucionals, però no posen límits als càrrecs de representació. Rivera és cap de files des de la creació del partit, el 2006. I de moment no es planteja la retirada. Malgrat que es mostra partidari de compartir sinergies amb PP i PSC, no vol una plataforma electoral única en cas d'eleccions plebiscitàries, per impedir que la votació pugui assimilar-se a un referèndum. Amb vista a l'auge del partit que lidera, i després d'haver omplert de contingut el projecte més enllà de la qüestió lingüística que els va portar al Parlament, Rivera aposta per centrar el debat intern a C's a fer el pas de partit protesta a formació política preparada per esdevenir decisiva en la conformació d'una alternativa de govern si fracassés el procés sobiranista. Res tornarà a ser igual en el mapa polític català.

Claus per a l'avaluació del fenomen C's

Punts forts

1. Partit jove amb un líder jove, que a més té una contrastada habilitat dialèctica.

2. No arrossega hipoteques del passat ni acumula desgast perquè no ha governat enlloc.

3. Partit pacificat internament, després de superar la crisi del 2009.

4. Context polític polaritzat favorable als seus plantejaments ideològics.

5. Suport mediàtic d'importants grups líders en la creació d'opinió a Espanya.

Punts febles

1. Partit amb un marc referencial espanyol que, paradoxalment, no té referent més enllà de Catalunya.

2. Ambigüitat i indefinició ideològica.

3. Formació amb nul·la implantació territorial i pràcticament sense representació municipal significativa.

4. Cap experiència contrastable de gestió en l'administració pública.

5. Partit amb un lideratge excessivament personalista.

Ciutadans, cada cop menys progressistes

C's va néixer com a alternativa espanyolista al PSC. Tot i això, cada cop rep més vot del PP -sobretot des que els populars governen a Madrid-, cosa que l'ha fet girar a la dreta. Drets dels immigrants

C's va defensar en una moció retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars, com fa arreu el PP. Ha exigit també, com els xenòfobs europeus, prohibir el burca.

Fiscalitat progressiva

Ciutadans s'ha oposat a tots els augments impositius pactats per CiU i ERC per evitar retallades, també als més progressius i als de la banca, amb l'excusa que rebutgen més tributs sense pressupostos.

Drets civils i laborals

Els seus diputats van votar en contra d'indemnitzar els ferits amb pilotes de goma i de no aplicar en els empleats públics la reforma laboral. I s'han abstingut en el rebuig a la reforma regressiva del dret a l'avortament que prepara el PP.

Privilegis i control d'elits

En la llei de transparència, C's s'ha oposat juntament amb el PP a crear un registre de lobis. Ha votat en contra també de prioritzar l'escola pública als concerts de centres d'elit. Lluita contra el feixisme

Tots els grups menys PP i C's han votat instar a il·legalitzar els grups ultra partidaris de la violència.