El resultat nefast del PSC deixa Navarro tocat

BarcelonaLa nit electoral del PSC va ser la crònica d’una desfeta anunciada. Els pitjors pronòstics de les enquestes no només s’han complert, sinó que, a més, els socialistes catalans es queden amb un sol eurodiputat. De guanyar totes les eleccions europees -a excepció de les del 1994- i obtenir 700.000 vots (el 36% del suport) l’any 2009 han passat a ser els tercers del podi amb la meitat de vots i un suport del 14,3% que els deixa totalment despenjats de les dues forces majoritàries que piloten el procés sobiranista. L’aposta per la renovació amb el jove Javi López i l’apel·lació al vot útil per derrotar el PP i les retallades no han estat ni de bon tros suficients per resistir i els socialistes catalans veuen com han deixat de ser definitivament el partit referent de l’esquerra catalana. El partit s’aboca ara a un període d’autocrítica per no repetir resultats a les municipals del 2015.

“No estem gens satisfets. Prenem nota i farem una reflexió per veure com arribar a la ciutadania i explicar el nostre projecte polític”, va dir el líder del PSC, Pere Navarro. “No som capaços de vertebrar aquest disgust i crear una alternativa. Se’ns gira molta feina”, va rematar López, que serà l’únic representant del PSC a Europa perquè Esther Niubó, que anava de número 15 del PSOE, ha quedat inesperadament fora de l’Eurocambra. Navarro, però, no es va estar de recordar al president de la Generalitat, Artur Mas, que aquestes són “les segones plebiscitàries que perd” i que, per tant, també ell hauria de “reflexionar”.

Per molt que el PSC hagi intentat esquivar durant tota la campanya el debat sobre el procés sobiranista i hagi aconseguit atreure fins a Barcelona figures com Manuel Valls i Martin Schulz, no ha pogut evitar que la votació en clau catalana passi al davant. De fet, han obtingut pràcticament el mateix suport que a les passades catalanes. El PSC ni tan sols ha pogut tenir el consol d’una dolça derrota veient un PSOE guanyador -sense Catalunya és difícil que torni a ser el partit més votat a Espanya- o una victòria dels socialistes europeus. Tampoc el fet que CiU quedés segona als comicis era un consol veient l’abisme que els separa. Després de despenjar-se del front comú pel 9-N i apostar per la tercera via amb la reforma federal de la Constitució ha quedat clar que aquest discurs no acaba de quallar entre els catalans. Un còctel que, en un context cada cop més polaritzat, ha fet que el PSC segueixi caient i encara no hagi tocat fons.

Com a mínim, remodelació

Encaixada la derrota, el lideratge de Pere Navarro queda greument tocat. El primer secretari havia d’afrontar dues revàlides aquesta primavera perquè el seu lideratge i el seu projecte quedessin blindats. La primera van ser les primàries de Barcelona -en què en aquestes eleccions han quedat quarts- i, no sense entrebancs, se’n va sortir. Aquesta segona, però, ha estat un fracàs estrepitós. I ara serà difícil evitar que quadres del partit no obrin la caixa dels trons. Ahir els telèfons d’alguns dirigents ja treien fum per encarar, com a mínim, una remodelació de l’executiva -d’on han marxat o bé han estat apartats la majoria de dirigents crítics- per encarar amb millors perspectives les municipals. A més, el fantasma de l’escissió del sector més catalanista segueix planant sobre un partit que ho va tenir tot i que ara no aixeca el cap.