La cadena humana, un punt de no retorn

BarcelonaLes preguntes

1. Quin impacte tindrà la Via en el procés?
2. Tindrà conseqüències a nivell internacional?
3. Hi ha lloc encara per a un camí intermedi que eviti la consulta?

Ferran Requejo: "La repercussió internacional vindrà més tard"

1. La Via Catalana tindrà un impacte molt alt, ja que ha mostrat la clara voluntat de la ciutadania catalana de cara a un objectiu: fer una consulta i votar a favor de la independència. És una forma d'expressió, però també una manera de pressionar els partits catalans i el govern espanyol.
2. No encara, les repercussions internacionals arribaran més endavant. Per ara hi ha hagut, però, un impacte mediàtic positiu. Els mitjans anglosaxons ja van rebre amb certa simpatia la manifestació del 2012, però aquest cop també ho han fet els de països que l'any passat van reaccionar-hi de manera més contrària, com Alemanya. Tanmateix, que els mitjans recullin mobilitzacions com la Via Catalana és un pas perquè més tard els seus respectius governs actuïn, en especial quan fallin les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat per fer la consulta.
3. Es poden fer especulacions, però no crec que s'ofereixi res des de Madrid que des de Catalunya es pugui comprar com a alternativa a la consulta. Hauria de ser una oferta en tres àmbits: l'econòmic, atorgant el concert econòmic que fa un any es va negar; el de l'autogovern, traspassant més competències, també en política internacional i de la Unió Europea; i el de la llengua i la cultura, blindant del tot aquestes competències, garantint que no es puguin envair. Malgrat tot, ara per ara, no veig el govern central capaç d'oferir tot això. I, en canvi, tots els altres models ja estan esgotats.

Elisenda Paluzie: "L'Estat només podrà oferir acords descafeïnats"

1. La Via Catalana hauria de fer que el Govern i el Parlament fossin més diligents amb el calendari del procés cap a la consulta, que la comissió parlamentària pel dret a decidir -integrada per CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP- s'activés ràpidament i que els partits acordessin data i pregunta i agilitzessin tota la resta de tràmits, com la llei de consultes o la Hisenda pròpia.
2. A nivell d'imatge, la repercussió de la Via és positiva. Tanmateix, això no substitueix el paper principal dels polítics catalans, que han d'actuar i no esperar que sigui el govern espanyol qui canviï d'actitud i permeti la consulta. Creure que Catalunya és sobirana, com va aprovar-se en la declaració de sobirania del gener, és el que la farà guanyadora i li permetrà exercir el dret a decidir. Així mateix, la comunitat internacional no s'imposarà fins que no percebi un conflicte polític real entre Catalunya i Espanya.
3. El govern espanyol només tindrà la capacitat per oferir acords descafeïnats i nous enganys, ja que és incapaç d'idear vies intermèdies que suposin reformes substancials. I això és així perquè l'estat de les autonomies és un joc de suma zero; és a dir, que si l'executiu central, per exemple, atorgués a Catalunya el pacte fiscal, hauria de retallar per una altra banda a alguna altra comunitat. De la mateixa manera, el poble de Catalunya no acceptarà propostes que no passin per exercir el dret a l'autodeterminació i, així, votar per esdevenir un estat independent.

Montserrat Nebrera: "Malauradament, ja no hi ha cap alternativa"

1. La Via ha servit per consolidar una trajectòria i com a comprovació d'un saber fer de la societat civil catalana. A més, tot i que pugui semblar que podria tenir menys impacte que una massiva manifestació com la del 2012, des del simbolisme és una mobilització diferent i més important. Marcarà un punt d'inflexió en el procés.
2. La Unió Europea no es mullarà, normalment només pren nota. Després de la Via, ara la pilota és a la teulada del govern central i Europa i el món veuran com respon a aquest repte.
3. La consulta és important fins i tot per si es volen buscar vies alternatives. És cert que la manifestació va ser molt gran i la Via va ser enorme i majoritària, però la consulta seria interessant fins i tot per a qui ho negui. Comprenc el recel del govern estatal a permetre-la, ja que pot generar més problemes territorials més enllà de Catalunya, però no entenc per què no negocia. Madrid creu que donant diners això ja s'ha acabat, però el cert és que fa la impressió que la gent marxaria fins i tot per ser més pobra. El que abans hauria estat possible [resoldre el conflicte amb un nou finançament] suposa ara una marxa enrere complicada, per com han actuat els agents polítics i pel paper dels agents socials. Una reforma constitucional que servís per encaixar Catalunya a l'Estat seria la millor opció, però des del punt de vista pràctic no és possible. Malauradament, per tant, no crec que hi hagi cap alternativa, així que bon vent!

Iñaki Gabilondo: "Estic atònit davant l'immobilisme de Rajoy"

1. Hauria d'obligar a una profunda reflexió a tots els actors implicats. És un fet que a Catalunya la bandera és al carrer i ha desbordat tots els partits, fins i tot els favorables a l'estat propi. Així mateix, els partits espanyols han d'entendre la importància de donar una resposta. Una resposta, evidentment, que no hauria de ser repressiva -com reclama UPyD-, ja que seria un escàndol. Això ja ho descarto. Cal trobar sortides i intensificar els contactes entre Mariano Rajoy i Artur Mas.
2. La Via Catalana tindrà importància internacional. El que Catalunya intenta és una travessia complexa i llarga que posarà a prova la seva perseverança. I, sens dubte, Europa veurà que és un fet que no es pot menysprear. En un moment de crisi i d'inestabilitat com l'actual, veu amb pànic una dotzena de casos similars.
3. No sé si hi ha possibilitat de trobar vies intermèdies, però és que tampoc veig que s'estigui treballant en aquest sentit. Catalunya està explicitant els seus anhels i, mentrestant, el govern espanyol només diu que potser estudiarà un pacte fiscal, un escenari superat per la realitat. El que cal és repensar l'Estat, tot i que això s'hauria d'haver fet abans, no sé si encara s'hi pot arribar a temps. En tot cas, no m'explico que no s'estigui fent res en aquest sentit, estic atònit davant l'aparent immobilisme del govern espanyol. Igualment, tampoc altres forces estatals [en referència al PSOE] no donen la importància que caldria a aquesta problemàtica.