La via repressiva contra Mas: una opció remota

MadridEl ministeri de Justícia afirma que ha estudiat totes les opcions legals per fer front a la consulta. També la possibilitat que el Govern tiri endavant el 9-N a pesar que el Tribunal Constitucional (TC) suspengui cautelarment la llei que l’empara, aprovada ahir al Parlament. Si no expliquen encara què faran, diuen, és per evitar que s’interpreti a Catalunya com una amenaça. Els juristes consultats per l’ARA -experts en dret constitucional i penal- veuen improbable que s’acabin prenent mesures repressives per fer complir la llei espanyola. Alerten de la complexitat d’una resposta d’aquest tipus i de les conseqüències que tindrien en un conflicte d’arrel política.

D’entrada, com explica Jacobo Dopico, professor titular de dret penal de la Universitat Carlos III de Madrid, cal aclarir el concepte desobediència, molt utilitzat aquestes setmanes. Recorda que el TC es limita a declarar la “nul·litat” d’una llei perquè xoca amb una de rang superior. És a dir, la deixa fora de la legislació vigent però no obliga el Govern a fer -a obeir -res en concret. Per això, creu que el cas català difícilment és “tipificable” a l’article 410 del Codi Penal espanyol, que regula aquest tipus de delictes.

En tot cas, si Mas optés per desplegar el dispositiu fent cas omís de l’anul·lació de la llei i del decret de convocatòria que se’n derivarà, podria ser acusat de prevaricació: dictar una “resolució arbitrària” sent conscient de la “injustícia” que comet. Segons l’article 404, això es pot castigar amb una inhabilitació d’entre 7 i 10 anys per ostentar un càrrec públic. S’hi podrien sumar altres acusacions, com malversació de cabals públics si s’haguessin gastat diners en els preparatius.

Qui té la clau per posar en marxa procediments d’execució de sentència és el mateix Constitucional. Per alguns experts, un incompliment reiterat sí que podria acabar derivant en desobediència. El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt recorda que “en situacions de normalitat institucional el govern central no pot donar ordres a cap president autonòmic”. Per tenir aquesta potestat caldria prendre una decisió molt dràstica, sense precedents a l’Estat: l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

L’imprevisible article 155

“A diferència d’una joguina, que la pots desmuntar i veure’n els budells, [aquest article] no sabem què és”, alerta Queralt. De fet, fonts de l’executiu espanyol admeten que no els van agradar gens les paraules del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Maragallo, obrint la porta a utilitzar aquesta eina legal.

D’acord amb el 155, Madrid podria obligar al “compliment forçós” de les lleis que es nega a aplicar la comunitat autònoma. Abans, però, cal haver fet un requeriment al president autonòmic i aconseguir l’aprovació de la majoria del Senat. Segons Antonio Arroyo, professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid, això podria arribar al punt de “substituir el govern de la Generalitat” i nomenar un “comissionat” per fer complir les ordres. Si passés “seria una crisi institucional molt greu”, subratlla.

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, afegeix un altre element a tenir en compte: una situació d’excepcionalitat “tindria un efecte extern que no juga a favor de la imatge del govern d’Espanya”. De fet, no és possible imaginar un escenari de confrontació oberta sense tenir present que hi intervenen molts factors, des dels funcionaris necessaris per a l’operatiu fins a les repercussions polítiques de cada pas. Tot plegat afegeix dificultat per anticipar les mesures repressives que podria prendre l’Estat per evitar una consulta no acordada.

Els experts són molt prudents perquè les vies legals són moltes i incertes. Cal, a més, no perdre de vista qui organitza la consulta: si, en comptes del Govern, fos la societat civil, per exemple l’ANC, el debat estaria en el terreny de la llibertat d’expressió i aplicar mà dura en comptes de solucions polítiques encara seria més impensable.

L’engranatge jurídic de l’Estat, activat i a punt

El govern espanyol fa dies que té a punt l’estratègia per deixar sense efectes la llei de consultes, que dóna cobertura legal a la convocatòria del 9-N. Fonts del ministeri de Justícia donen per fet, en un 90% de possibilitats, que finalment el consell de ministres aprovarà dos recursos, un contra la norma aprovada pel Parlament i un altre contra el decret que firmarà el president Artur Mas. La resposta de l’Estat per aturar la consulta al Tribunal Constitucional implica diversos organismes, que ja s’han activat sense esperar a llegir-ne la lletra menuda al Diari Oficial de la Generalitat. Per alguns juristes espanyols consultats per aquest diari, és una “aberració” recórrer la llei, avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, ja que dóna aixopluc a moltes consultes, més enllà del dret a decidir. El Consell d’Estat també està activat -fins i tot aquest cap de setmana- per emetre l’informe que ha d’acompanyar els recursos al TC.