Pressió a ERC perquè avali el full de ruta

BarcelonaLes preguntes

1. Quina és la seva valoració general del discurs?
2. Què creu que passarà a partir d’ara?

Josep Maria Reniu: “Cal concretar el calendari de la convocatòria de les plebiscitàries”

1. Va ser un discurs molt ben construït i tramat, en què va deixar clara la seva opció. Ara cal veure si hi ha concreció en el calendari de la convocatòria de les eleccions plebiscitàries. No va deixar clar si els comicis serien abans o després de les municipals. El que em grinyola de tot plegat és que posi condicions a la convocatòria si el que es vol és posar en mans de la ciutadania la decisió final. Tot i això, està en la potestat fer-ho. També és un pas endavant plantejar la pregunta sobre l’estat independent. Alhora, la limitació del mandat de les persones que es presentin a les plebiscitàries és una novetat que pot fer la llista més transversal.
2. Ara la pilota és a la teulada de CDC, UDC i ERC. A ICV és sabut que hi conviuen sensibilitats diferents. I la CUP treballa en una llista independentista alternativa. Pel que fa a l’entesa amb ERC cal llimar diferències en les estratègies, però els republicans sempre han dit que si hi havia acord en l’objectiu el mitjà es podia negociar.

Jordi Muñoz: No hi ha cap argument de pes per posar condicions a la convocatòria”Jordi Muñoz:

1. El full de ruta que proposa va en la línia del CATN i em sembla raonable. A més, és una bona notícia que hagi sigut tan explícit. Ara bé, crec que no hi ha cap argument de pes per posar una condició tan forta per convocar eleccions: no he sentit cap justificació que expliqui per què la llista unitària és una qüestió imprescindible. El que més m’ha sorprès és que digui que no està disposat a encapçalar la llista unitària, tot i que caldrà veure com es concreta aquesta declaració d’intencions.
2. Hi haurà una negociació entre els actors implicats per veure quina és la manera amb més consens que permet articular la proposta de Mas. Encara que no s’acordés la llista única, em sembla difícil no convocar les eleccions, perquè veig complicada la supervivència del Govern fins al 2016. L’escenari més probable són les eleccions. Mas juga amb el fet que ell és l’únic que les pot convocar. Legalment podria no fer-ho, però políticament està molt condicionat perquè hi arribaria desgastat.

Ferran Requejo: “Ara cal saber què diran la resta de partits, sobretot ERC, perquè ells tenen la pilota” Ferran Requejo:

1. Va ser un discurs molt sòlid i estructurat, amb una part de reflexió i una part propositiva, que ha deixat moltes idees per al termini més immediat. El punt clar és que proposa eleccions a curt termini, amb una llista pactada amb altres partits amb el mateix projecte en un termini de 18 mesos, que era el temps que Escòcia tenia previst. Les eleccions són per substituir el referèndum que no ens deixen fer, amb la condició que aquells que s’hi presentin ara no es presentin a les següents eleccions. Ara cal saber què hi diran la resta de partits, sobretot ERC. El president va deixar algunes portes obertes, com per exemple l’última idea que va dir: si cal ell anirà l’últim i no serà un obstacle per al procés. Ara el punt clau és saber la percepció de la resta de partits, perquè la pilota la tenen ells.
2. Ara s’obre un període de reflexió, tant als partits com a les organitzacions socials, com l’ANC i Òmnium, per veure qui dóna suport a la proposta. Si finalment no s’aprova, el que ha quedat clar és que no convocarà eleccions i esgotarà la legislatura en minoria. Aquesta situació, però, el pot situar en una posició d’amenaçat, per les dificultats d’aprovar lleis i propostes al Parlament. Els terminis de la política en condicions normals serien eleccions el 2016, però ara no hi ha un escenari normal. Com que no ens deixen fer el referèndum, les eleccions el substitueixen. No és la situació ideal, però és el que podem fer.

Pilar Rahola:

1. És el discurs més important de la història recent de Catalunya, un punt d’inflexió en la nostra vida. Mas ho va posar sobre la taula. És un moment de sumes, intel·ligència estratègica i transcendència històrica. I Mas està disposat a no encapçalar la llista i no tornar-se a presentar. La candidatura conjunta fa indispensable la participació dels partits centrals del sobiranisme, CDC i ERC, i en aquest sentit espero que no hi hagi curtterminisme que impedeixi fer el salt endavant que planteja Mas. El president ha agafat el testimoni de la història, i ara la història apel·la a Oriol Junqueras.
2. Hi ha dificultats diverses, però l’empenta ciutadana, amb l’ANC al capdavant, farà que la candidatura conjunta sigui possible. Si no es fa una llista única, fallaran en el moment històric. Mas ha estat a l’altura, i Oriol Junqueras (ERC) i els membres d’UDC també hi estaran. Tot el que ha passat fins ara ha sigut una cadena de miracles, i ara ho tornarà a ser.

Salvador Cardús:

1. Un discurs esplèndid des del punt de vista formal i també del contingut. Sense ambigüitats. Molt precís, cartesià, tal com és ell. Va complir les expectatives. Ahir va marcar definitivament l’escenari final del procés que ens pot portar a la independència, si hi ha la majoria social. També em semblen bé els condicionants que va posar a la convocatòria anticipada de les eleccions, ja que el resultat d’aquests comicis ha de ser clars per assegurar la victòria. La divisió faria que hi hagués, inevitablement, una batalla de faccions i partits entre els mateixos sobiranistes.
2. Ara hauran de reaccionar la resta d’actors polítics. Josep Antoni Duran i Lleida (UDC) ja no té marge per a l’ambigüitat, i ERC ho té fàcil per recuperar la confiança perduda. Fins i tot la CUP pot reconsiderar posicions. Tinc confiança que la llista conjunta serà possible perquè és la millor opció per mobilitzar els favorables a la independència. També l’ANC empenyerà en aquest sentit.