El rei enterra la 'solució monàrquica'
MADRIDEl rei espanyol, Joan Carles I, ha pres partit just una setmana després del clam massiu a favor de la independència de Catalunya. El comunicat que va emetre ahir, un fet inèdit, comença a marcar amb precisió les regles del joc: ell se situa al capdavant de la unitat d'Espanya i enterra les expectatives dels sectors de la societat catalana que esperaven que el cap de l'Estat fes d'àrbitre en el procés d'emancipació nacional que s'inicia.
"El pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides. No són aquests bons temps per escodrinyar en les essències ni per debatre si són [gossos] llebrers o conillers els que amenacen el nostre model de convivència", va afirmar en una carta publicada a la nova pàgina web de la Zarzuela. El gest té una dimensió política profunda, per la contundència de les paraules i pel moment escollit.
La declaració es va fer pública cinc dies després del discurs del president Artur Mas a Madrid en què, de manera solemne, va proclamar que el país necessita estructures d'estat. En aquell esmorzar informatiu l'escoltava amb atenció el cap de la Casa del Rei, el diplomàtic Rafael Spottorno, un fet que va generar tot tipus d'especulacions. En alguns àmbits monàrquics catalans, que històricament s'han reivindicat com a joancarlistes, la seva assistència a la conferència es va interpretar com una demostració que la Corona prenia nota de les demandes catalanes. De fet, alguns sectors pròxims a CiU defensaven la necessitat que Joan Carles tingués un paper de frontissa en el nou procés i, fins i tot, veien amb bons ulls la possibilitat de crear una Commonwealthibèrica, amb el rei com a cap d'estat d'Espanya i de Catalunya. La carta d'ahir és una galleda d'aigua freda, gelada, a aquests escenaris de futur.
Renyar Catalunya
Per evitar malentesos, l'entorn del monarca va deixar molt clar que la idea partia d'ell, tot i que ho va comunicar prèviament al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En clau espanyola, Joan Carles necessita recuperar la credibilitat que ha perdut per les múltiples polèmiques que han protagonitzat els membres de la família reial. El cop de puny sobre la taula li permet reconnectar amb la dreta liberal espanyolista, de qui s'havia allunyat últimament. Amb aquesta intervenció, renyant els catalans per demanar un estat propi, s'avança a Rajoy, a qui l'ala més dura del seu electorat li retreu falta de contundència a l'hora de frenar les aspiracions del sobiranisme català. Casualitat o no, el posicionament es produeix en una setmana ja d'entrada prou complicada per al president de l'executiu espanyol: l'endemà que la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, la principal abanderada de l'aznarisme, abandoni la primera línia política, i dos dies abans de la reunió amb el president Mas per abordar un pacte fiscal ja amb escassíssimes possibilitats de ser una realitat.
La Casa del Rei es va justificar recordant que una de les funcions del cap d'estat és donar respostes institucionals als reptes que té plantejats el país. Tot i que van recordar que la crida a la unitat també serveix per reclamar pau social en un moment econòmic molt delicat, és evident que el principal maldecap polític a Madrid ara són les relacions Catalunya-Espanya.
De fet, per a uns i altres el destinatari era inequívoc: la Generalitat i, per extensió, el poble de Catalunya. En l'escrit, el rei assegura que les "dificultats actuals" només se superaran "actuant units, caminant junts, unint les nostres veus, remant a la vegada". Es tracta d'un discurs que sintonitza plenament amb el pilot automàtic que ha instal·lat, des de fa mesos, l'executiu del PP. En cap moment critica les deslleialtats i els incompliments de l'Estat cap a Catalunya o els intents recentralitzadors que llimen l'autogovern.
"Estem en un moment decisiu per al futur d'Europa i d'Espanya i per assegurar o arruinar el benestar que tant ens ha costat d'assolir", assegura. Per això aposta per recuperar els valors que, segons ell, van impregnar la Transició de la dictadura a la democràcia: "El treball, l'esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l'imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en benefici de l'interès general, la renúncia a la veritat en exclusiva".
La referència al període constituent -casualment poques hores abans que es fes pública la mort de Santiago Carrillo- és significativa en un moment en què es qüestiona el model autonòmic, un cafè per a tothom que volia aigualir la personalitat pròpia de les nacions com Catalunya i Euskadi. En els dos països, l'estratègia no ha funcionat i l'auge de l'independentisme és evident, ja sigui als carrers de Barcelona o a les urnes, el 21 d'octubre al País Basc, segons totes les enquestes.
Menys arguments per a l'entesa
Sigui com sigui, el nerviosisme a Madrid creix davant d'aquest escenari, al mateix temps que Europa pressiona perquè Rajoy sol·liciti el rescat. La intervenció per sorpresa del rei, el mateix dia que s'inaugura l'any judicial espanyol, n'és l'exemple més palpable. La massiva manifestació de l'11 de setembre ha estat un bany de realitat per a les institucions espanyoles que, fins aleshores, amagaven el cap sota l'ala i minimitzaven la dimensió de les reivindicacions catalanes.
El gest del rei, que posa en relleu un escenari cada cop més polaritzat, reforça les tesis de l'estat propi i deixa encara menys marge d'actuació als sectors del catalanisme polític més centrista que confien a evitar la ruptura a l'últim minut. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que és "una llàstima" que el rei no reconegui en la seva crida "la diversitat perquè tothom se senti respectat".
Si fa uns dies, el president de la Generalitat va assegurar que una Catalunya independent no tindria per què ser necessàriament una república, des d'ahir la solució monàrquica sembla descartada. O com a mínim amb Joan Carles.
