El règim sirià, acusat d'assassinar 11.000 detinguts
Un fotògraf de la policia militar deserta amb milers d'imatges que pels fiscals proven crims de guerra
Barcelona.Entre el març del 2011, quan va esclatar la revolta popular, i el mes d'agost passat, el règim de Baixar al-Assad va executar almenys 11.000 presoners. La xifra es desprèn de les proves aportades per un fotògraf de la policia militar que va desertar amb 24.000 fotografies. "El que tenim al davant és l'exemple clàssic de crims contra la humanitat. El règim sirià s'ha convertit en una màquina de matar: són assassinats a escala industrial", denunciava ahir David Crane, autor de l'informe amb altres eminents fiscals especialitzats en crims de guerra. Crane va processar el president liberià Charles Taylor, i els seus col·legues van formar part dels tribunals especials de l'antiga Iugoslàvia i de Sierra Leone.
L'informe que van difondre ahir el diari britànic The Guardian i la cadena nord-americana CNN, el dia abans de l'inici de la Conferència de Ginebra, és el resultat de l'anàlisi de milers de fotografies i arxius que registren les morts en custòdia de les forces de seguretat del règim.
No és la primera vegada que es publiquen acusacions de vulneracions del dret internacional per part de Damasc, però el document constitueix la prova documental més complerta que s'ha fet pública fins ara sobre la pràctica sistemàtica d'aquestes atrocitats.
Les fotografies que recull el document, de 31 pàgines, són esfereïdores. La majoria de les víctimes són homes joves, i les marques de tortura són ben visibles als seus cossos: lesions causades per electrocució o signes d'estrangulació. Els autors expliquen que en algunes imatges es veuen cossos als quals havien arrencat els ulls. D'altres són només pell i ossos, i tots els cadàvers semblen desnodrits. I la resta és un informe forense amb tota mena de detalls sobre les lesions causades per les tortures. Moltes coincideixen amb les tècniques que havia denunciat l'any passat Amnistia Internacional a partir de dels testimonis de presos que havien pogut fugir.
El desertor que va facilitar la informació -que l'informe cita amb el sobrenom de Cèsar- va sortir del país amb les imatges guardades en un llapis de memòria: hi ha quatre o cinc imatges de cada cos, i en total 11.000 cadàvers, segons el càlcul dels investigadors. Familiars del fotògraf van treure de Síria 26.000 imatges més.
L'informe va ser encarregat pel govern de Qatar -que dóna suport al derrocament d'Al-Assad- i ha estat lliurat a l'ONU, diversos governs i organitzacions de defensa dels drets humans. Els autors defensen la independència de la seva feina argumentant que s'han limitat a confirmar l'origen de les imatges, la seva autenticitat i l'anàlisi forense de les lesions. Els investigadors es van entrevistar amb l'informant en un tercer país.
La burocràcia de la mort
El document recull també detalls sobre el mètode de treball de les forces de seguretat del règim sirià. Cèsar va explicar el procediment burocràtic que se segueix quan mor un detingut: ell era l'encarregat de fotografiar els cossos, i amb les seves imatges l'exèrcit podia emetre certificats de defunció sense permetre que les famílies accedissin als cadàvers. A més, les fotografies servien per confirmar que les ordres d'execució s'havien complert. Els cossos eren traslladats del centre de detenció a un hospital militar, el lloc on el desertor i un metge feien la seva feina. Cèsar va confessar que alguns dies va arribar a fotografiar fins a 50 cossos. Un jurista elaborava els certificats de defunció, que solien citar com a causa oficial de la mort atacs cardíacs o problemes respiratoris.
El règim registrava amb un número de referència cada detingut, així com el servei de seguretat que l'havia arrestat. El règim sirià té fins a set cossos policials o parapolicials. A l'hospital es canviava el número per falsejar la mort, com si s'hagués produït al centre mèdic. Els cossos eren enterrats en zones rurals i no es comunicava la mort als familiars de les víctimes.