Recaptar 30.000 milions: l'objectiu per al minut 1

BarcelonaQuants diners li caldrien com a mínim a la Generalitat per començar a funcionar amb certa normalitat en la hipòtesi que l'estat propi esdevingués una realitat? Els experts consultats per l'ARA coincideixen que, en un primer moment, faria falta almenys l'equivalent a les despeses corrents de l'administració catalana. D'acord amb la memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat per al 2012, les despeses corrents previstes van ascendir a un total de 28.791,3 milions d'euros.

Amb aquests diners a la caixa de la Hisenda pròpia, el Govern podria garantir el pagament de nòmines de funcionaris, factures de proveïdors, interessos del deute i serveis bàsics com hospitals i escoles. La xifra s'eleva fins als 31.273,6 milions si s'hi inclouen inversions reals i transferències de capital. Als 30.000 milions d'euros que caldria recaptar en l'arrencada s'hi haurien de sumar les pensions i els subsidis que ara paga l'Estat i que, si fos proclamat l'estat propi, hauria d'assumir una Seguretat Social catalana. ¿Estaria en condicions la Generalitat d'obtenir tots aquests recursos?

Topada amb l'Estat

Si no hi ha solució pactada, hi pot haver una crida a pagar a l'ATC

En el procés cap a la Hisenda pròpia s'hi identifiquen dues fases: una de preparatius -l'actual-, en què la Generalitat construeix una Agència Tributària de Catalunya (ATC) preparada per convertir-se en administració tributària única en territori català -es pot invocar l'article 204.2 de l'Estatut, que parla d'un "consorci" entre les dues administracions-, i una segona fase de desconnexió en què l'estat espanyol deixa de recaptar els impostos a Catalunya. Un teòric possible escenari és que s'arribi a un acord institucional perquè aquest traspàs de poders s'executi de manera amistosa, ordenada i pactada.

Però sobren els motius per sospitar que el moment de ruptura serà molt més agitat. Quan l'ATC tingui una arquitectura prou sòlida, el Govern pot decretar que, a partir d'una data determinada, els ciutadans de Catalunya hauran de portar els seus impostos a la finestreta catalana i oblidar-se de l'espanyola. Una aposta d'extrema dificultat. Si l'Estat es negués a acceptar aquest canvi en l'statu quo , la batalla pel control de la caixa seria un fet.

"El context polític porta a un moment en què els ciutadans hauran de triar on paguen els impostos. Aquesta mena de plebiscit tributari serà gairebé tan decisiu com la consulta", reflexiona a l'ARA un alt dirigent de CiU. L'apel·lació "patriòtica" als catalans a acudir a l'ATC no es farà en tot cas abans d'haver-los consultat -en un referèndum o en unes eleccions plebiscitàries- si desitgen un estat propi, i el procés s'hagi legitimat a les urnes.

Empresaris, peça clau

La Hisenda necessitarà les dades i els ingressos dels professionals

Si en aquesta hipotètica transició el Govern decidís fer una crida als contribuents, se'ls hauria d'oferir plena seguretat jurídica perquè no fossin castigats fiscalment per l'estat espanyol. I la crida només funcionaria si hi hagués una col·laboració massiva d'una ciutadania disposada a coresponsabilitzar-se del procés de canvi. Tot i que l'ATC ja va acumulant informació fiscal a petita escala, serà en la segona i decisiva fase d'activació de la Hisenda pròpia quan haurà d'estendre aquest cens al conjunt de la població per poder lluitar eficaçment contra el frau.

Per aconseguir la complicitat ciutadana, la catedràtica d'hisenda pública de la UB Núria Bosch apunta que serà imprescindible "crear un clima de confiança" al voltant de la nova administració tributària catalana. Bosch i la resta d'economistes consultats coincideixen a subratllar la importància de guanyar-se l'empresariat. Són les empreses les que tenen el gruix d'informació fiscal dels seus treballadors, apliquen les retencions als salaris i liquiden impostos de pes com l'IVA. Tant per les dades com pel volum de recursos que aportarien, les empreses constitueixen una peça crucial del procés. També ho són, evidentment, les entitats financeres, a través de les quals els professionals poden fer el pagament d'impostos.

Fórmules de persuasió

L'esquer dels incentius fiscals pot conviure amb la imposició per llei

"Si no hi ha col·laboració per part dels empresaris, serà difícil que la Hisenda pròpia pugui funcionar", indica l'acadèmica Marta Espasa. Com s'hi pot implicar un segment de població tradicionalment poc procliu als canvis i a la inestabilitat?

El context polític davant aquest xoc de legitimitats -les agències catalana i espanyola competint per recaptar els mateixos impostos- hi jugarà un paper clau. Segons l'equilibri de forces i la pressió al carrer, el procés podria anar consolidant-se i molts indecisos decidirien acomodar-se al nou escenari. El cop psicològic de veure una gran companyia fent el pas d'adreçar-se a l'ATC podria generar un "efecte dòmino" sobre les altres, comenten fonts nacionalistes. En aquest punt culminant de la transició nacional -si s'hi arriba- també caldrà jugar la carta dels incentius: una Catalunya independent, segons diversos estudis, disposaria de més recursos i podria rebaixar la pressió fiscal. Incentius combinats, però, amb un règim de sancions per a qui desatengui una legislació catalana que obligaria a liquidar els impostos a l'ATC.

Seria viable el projecte?

L'estat català generaria prou recursos per poder funcionar

El mínim de supervivència inicial fregaria els 30.000 milions. Totes les fonts creuen que el primer any seria de patiment, però, un cop ordenats els comptes, el Govern recaptaria una xifra molt més elevada per pagar despeses addicionals que ara assumeix l'Estat. Bosch recorda que empreses amb seu a Madrid i producció a Catalunya haurien de liquidar els impostos a l'ATC. Segons els seus càlculs, si el 2010 hagués tingut estat propi, Catalunya hauria generat uns 68.000 milions en impostos de totes les administracions i cotitzacions socials. L'estat espanyol, opina l'economista Miquel Puig, "és ara mateix inviable", mentre que un estat català naixeria "molt endeutat" però seria "viable i podria equilibrar els seus comptes".