Rajoy queda en evidència

Madrid / BarcelonaL’estratègia del govern espanyol davant el 9-N alternatiu no s’ha entès a Madrid. L’esquerra fa temps que li demana deixar el camí dels tribunals i dur el debat pel terreny de la política. Ara s’hi han sumat els sectors més espanyolistes, irritats perquè consideren que Mariano Rajoy ha permès un desafiament inèdit a la legalitat constitucional. La direcció del PP confiava que, a l’últim moment, el Govern deixaria tot el protagonisme a les entitats civils. No va ser així i el seu pla va quedar fet miques a ulls de l’opinió pública.

Ahir, festiu a Madrid, l’executiu central es va mantenir en silenci. A la Moncloa es limitaven a dir que la posició oficial ja l’havia explicat diumenge al vespre el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Els encarregats d’apujar el to de la resposta van ser els dirigents del PP, que van evidenciar el gran malestar que l’èxit del procés participatiu ha causat a les files conservadores. Intentaven contrarestar les crítiques d’UPyD i Vox (els últims es van querellar contra Rajoy per no haver assumit les seves funcions). La plataforma Libres e Iguales, liderada per la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, va demanar la seva dimissió. “És un fracàs de l’Estat”, va dir la formació de Rosa Díez. La cúpula del carrer Génova intenta rectificar el rumb en una contradicció clara: mentre redueix la consulta -2,3 milions de vots- a un aplec independentista, passa les culpes al TC i posa pressió a la Fiscalia, que ja s’està movent. Els escenaris de l’endemà del 9-N estan oberts i la posició dels protagonistes, canviant.

Mariano Rajoy

Un diàleg difícil

Les veus que insten Rajoy a seure a negociar amb Mas ja s’han començat a sentir. Fins i tot en algun diari de referència de la dreta madrilenya. Argumenten que s’ha complert una premissa important: el referèndum inicial va ser frenat per un estat de dret que, afirmen, funciona. No obstant, la sensació d’haver perdut la batalla simbòlica pesa. El vicesecretari d’estudis i programes del PP, Esteban González Pons, va deixar clar que no ha canviat res. És a dir, que el govern espanyol no està disposat a negociar cap consulta que toqui la sobirania. L’únic àmbit de converses plantejable és el dia a dia de l’economia catalana pensant, va dir, a garantir l’estabilitat de tot l’Estat. Res més.

Pons, com altres dirigents, va posar l’accent en l’actitud de Mas durant la jornada i va reclamar directament al ministeri públic -que dissabte va obrir diligències- que passi a l’acció. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ultima una querella perquè considera que “hi ha bases jurídiques molt sòlides” per actuar. Amb el vent de les enquestes poc a favor, amb una agenda política a Espanya marcada per la corrupció, el PP vol evitar fugues de vot cap a la dreta i generar dubtes sobre la fermesa territorial del PSOE. Per això, pot tenir la temptació d’enrocar-se i utilitzar el sobiranisme català com a arma electoral d’ara fins al maig.

Els aparells de l’Estat

Institucions sota pressió

El PP està convençut que Mas va cometre un delicte en utilitzar fons públics per aixoplugar el 9-N. També assenyalen els funcionaris -com els directors d’instituts- que van cedir espais. El portaveu del partit a la Comissió Constitucional, Pedro Gómez de la Serna, va traslladar les responsabilitats de no haver impedit que els catalans votessin als magistrats del TC. Els va retreure que no haguessin pres mesures per assegurar que es complia la suspensió dictada la setmana passada, per exemple, fent una resolució 48 hores abans de la votació per advertir els funcionaris dels riscos que assumien si hi participaven. No obstant, en el seu escrit l’alt tribunal no va fer cap toc d’alerta concret a Mas, tot i que s’havia especulat. Per això, segons Jutges per la Democràcia, és “bastant discutible” que hi pugui haver responsabilitats penals. En tot cas, serien administratives.

Alícia Sánchez-Camacho

El seu poc pes, en evidència

Rajoy té bona relació amb Camacho però no és ella qui pren decisions al PP. El partit a Catalunya era partidari de no recórrer el nou 9-N al TC, de menystenir-lo i de deixar-lo morir per inanició. Potser a Madrid, amb una mica de temps, acabaran girant full, però a Catalunya haurà quedat la sensació que Mas ha burlat el TC primer i la Fiscalia, que va demanar als Mossos que identifiquessin els responsables dels locals, després. Els dirigents del partit discrepen, a més, de quin ha de ser ara el to amb Mas, per bé que la majoria pretenen emprendre accions penals.

Artur Mas

Reforçat però obligat a concretar

Mas és el gran vencedor del 9-N. El procés participatiu era un projecte seu i ha tingut èxit. Ara, però, no pot entretenir el procés, tal com admetien ahir els dirigents de CDC. Entre altres coses perquè això els podria perjudicar molt a les municipals. Ara pressionarà Oriol Junqueras per la llista conjunta -que no volen ni ICV-EUiA ni la CUP-, però també haurà de concretar quin és el seu full de ruta per la independència i aclarir la relació amb Unió i Duran, que es nega a donar suport a la via independentista. Caldrà veure què fa ell personalment si no pot pactar amb ERC, que va per davant a les enquestes, i ha de concórrer als comicis mb una perspectiva electoral magra. De moment no es vol apartar però no hi ha res clar. El president busca reobrir el diàleg amb Rajoy per convèncer-lo que cal un referèndum legal i vinculant, però ell respon amb la Fiscalia. Sembla una via morta.

Josep A. Duran i Lleida

Les dificultats del sí-no

Els moviments de les últimes hores no són gaire esperançadors per als que busquen vies per refer l’encaix de Catalunya a Espanya. El temps corre en contra del líder d’Unió, ja que serà difícil evitar l’avançament electoral al Parlament si no hi ha gestos des de Madrid. És a dir, si el PP manté l’enrocament pensant en el neguit a les seves bases. Superada amb èxit la fita del 9-N -sense trencadissa a UDC- Duran haurà d’intensificar ara els esforços per convèncer CDC d’arribar fins al 2016. Si ho aconsegueix, el calendari electoral espanyol li pot jugar a favor: les enquestes preveuen que ningú tindrà majoria al Congrés. Ha de decidir què fa amb CiU i amb la seva intenció de refundar el centre català.

Oriol Junqueras

Trobar el to i no equivocar-se

Junqueras haurà de suportar una forta pressió per pactar amb CDC. Creu que el millor és compartir programa, que sumaran més per separat, i no vol assumir el desgast de les retallades i els casos de corrupció que esquitxen el partit de Mas perquè hipotecaria el seu creixement a l’àrea metropolitana. Ha fet pedagogia d’aquesta idea entre les seves bases i ho ha de fer compatible amb preservar la unitat i fer pinya amb el president, amb qui ha perdut química personal per la gestió del 9-N. Els republicans esperen que l’ANC i Òmnium, també enfortides, no pressionin per la llista conjunta com ho han fet per avançar els comicis.

Els socialistes

L’hora de la lletra petita

Pedro Sánchez sap que mentre governi Mariano Rajoy en majoria no hi haurà reforma de la Constitució. No obstant, va prometre que apujaria el to un cop passat el 9-N, per no ser acusat de deslleialtat per la dreta. De totes maneres, el PP li retreu tenir una actitud “equidistant”, poc rotunda amb el sobiranisme.

Refeta la sintonia amb el PSC de Miquel Iceta, Ferraz haurà de començar a concretar la seva proposta federal. La direcció del partit haurà d’entrar a la lletra menuda intentant no trepitjar cap ull de poll territorial, a mig any de les eleccions autonòmiques i municipals. Si l’operació li surt bé, li pot permetre tenir els deures fets per quan comenci la nova legislatura i fer-se un lloc entre el discurs del PP i de Podem. Una altra cosa és si un plantejament federal que no inclogui el dret a decidir podrà seduir una majoria de catalans.