Mas portarà als tribunals l’“abús de poder” de Rajoy

BarcelonaEls vuit dies que queden fins a la data totèmica del 9 de novembre prometen elevar, encara més, la tensió institucional entre un Mariano Rajoy que ahir va tornar a acudir al Tribunal Constitucional (TC) per demanar-li que dinamiti la votació i un Artur Mas que es disposa a lliurar un pols jurídic per defensar les seves competències per organitzar el que anomena “procés de participació ciutadana”. Quatre hores i mitja després que el govern espanyol entrés al registre del TC el recurs contra el nou 9-N, el president de la Generalitat va comparèixer a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per explicar com ho entoma.

No va voler estendre’s en detalls, només va oferir algunes pistes de l’estratègia que desplegarà la setmana vinent. Primera conclusió: s’intueix un canvi de xip a l’hora d’encarar el xoc amb l’Estat. Si fins ara el Govern havia mantingut una actitud a la defensiva davant les envestides contra la consulta -així s’han d’entendre les al·legacions que va presentar al TC per defensar la llei de consultes i el decret de convocatòria del 27 de setembre impugnats per Madrid-, ara es proposa llançar un contraatac jurídic per denunciar l’executiu central davant les instàncies judicials espanyoles per “abús de poder i abús de dret” en la seva croada contra el 9-N.

Com es canalitzarà aquesta denúncia? De moment, Mas ha encarregat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn quines “accions legals” es poden emprendre abans del dia 9 per reivindicar les competències de la Generalitat en matèria de participació ciutadana. Aquí rau un dels punts clau del debat: mentre que l’equip de Rajoy argumenta que la votació alternativa impulsada per Mas és una mena de referèndum encobert, sense cap garantia democràtica, que busca una drecera jurídica per saltar-se la suspensió del decret del 9-N, Mas al·lega que el que s’està preparant ja no té res a veure amb el marc legal de la consulta originalment prevista, sinó un simple “procés participatiu” de rang menor, emparat pels pocs articles de la llei de consultes que no van ser impugnats i pel mateix article 122 de l’Estatut, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva en aquest tipus de processos.

“El que el govern central pretén aturar no es pot aturar. Ens volen prohibir una cosa que no estem fent. No estem fent la consulta que preveia el decret”, va remarcar. Ahir Mas -a diferència del dia en què va anunciar que desistia d’organitzar la consulta suspesa i cridava a substituir-la per una votació amb un altre format- va desterrar completament la paraula consulta del seu vocabulari. No convenia confirmar les tesis de Rajoy, que traça una analogia entre una convocatòria i l’altra. “No és un referèndum, ni de bon tros encobert, és un procés de participació al descobert”, va reblar.

Utilització “impúdica” del TC

El Govern veu vulnerades les seves competències per Rajoy, que “utilitza el TC d’una manera impròpia, maldestre i impúdica” per intentar liquidar un conflicte que, segons Mas, s’hauria de resoldre en una taula de negociació estrictament política. ¿Però de quina manera podrà il·lustrar aquest “abús de poder”? Mas va deixar entreveure un dels raonaments que esgrimirà davant la justícia: si creuen que la Generalitat no està fent cas de la suspensió del decret del 27 de setembre, el que havien de fer no era presentar un segon recurs, sinó un “incident d’execució” davant el TC per denunciar-ho. El problema, va apuntar Mas, és que per aquesta via els terminis de tramitació s’haurien allargat fins més enllà del 9 de novembre.

Mas no va revelar com es concretaran aquestes accions legals “en legítima defensa” contra l’ofensiva del govern espanyol, però sí que va donar a entendre que seran alguna cosa més que unes noves al·legacions davant el TC contra el recurs presentat ahir. Va deixar clar, però, que de moment no pensa acudir a instàncies europees. La batalla jurídica se circumscriurà, per ara, dins les institucions espanyoles.

Un altre interrogant que planava ahir a la sala de premsa de Palau era com reaccionarà aquest cop el Govern davant una més que probable suspensió del nou 9-N. Fa un mes Mas va acatar la decisió del TC de bloquejar el marc legal de la consulta. Ahir, però, va ser diferent: “El 9-N no es pot aturar”, va dir. Els preparatius -selecció de punts de votació, mobilització de voluntaris, desplegament logístic- estan massa avançats per fer marxa enrere. “Estic en condicions de garantir que tot l’operatiu estarà preparat”, va dir. ¿Això significa desobeir, si cal, el TC? No va voler verbalitzar-ho. Fonts de la Generalitat apunten que es buscaran fórmules que permetin posar urnes sense subvertir el que disposi l’alt tribunal. “Volem actuar dins les normes establertes”, va indicar Mas. Hores abans Josep Antoni Duran i Lleida també havia advertit que s’implicarà en el 9-N, amb un matís: “Si puc votar, ja diré què votaré”, va assegurar, abans de subratllar que no pensa “incórrer en cap acció il·legal”.

El gir de la Moncloa

Mas va posar en relleu que en només 15 dies a Madrid han passat de “mofar-se” del nou 9-N a presentar-hi recurs. “Han creuat la línia del ridícul”, va dir. Un motiu que els ha portat a fer aquest gir, a parer seu, és que s’ha recompost el consens sobiranista, que s’havia esquerdat en renunciar a la consulta. Mas va insinuar que una altra de les raons és que Rajoy vol tapar el soroll mediàtic sobre els escàndols de corrupció que afecten el PP “gesticulant” contra Catalunya. I Mas diu “ignorar” fins on pot ser capaç d’arribar Rajoy per impedir el 9-N.

El Pacte pel Dret a Decidir es reunirà per afrontar el veto del TC

Exhibició de fermesa i determinació del president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, davant el nou intent de l’Estat de fer descarrilar el 9-N, ara en forma de procés participatiu. Rigol va donar ahir per fet que el president de la Generalitat, Artur Mas, mantindrà el compromís de posar les urnes el 9-N encara que l’Estat veti el que ha definit com “l’inici del procés de donar al poble la paraula perquè digui què vol que fem”. Per fer-ho, Mas ja va anunciar ahir que buscarà la complicitat del Pacte demanant una reunió extraordinària si el TC veta el nou 9-N, una fórmula que li ha de servir per garantir una unitat d’acció en la resposta. “Estem en un procés en què l’Estat vol impugnar el nou 9-N, però nosaltres anirem a votar, sigui el que sigui el que designi aquest mecanisme de l’Estat”, va dir Rigol, que després va matisar que anirà a les urnes si així l’hi recomana el president de la Generalitat. L’expresident del Parlament va apadrinar ahir la campanya per cridar a la participació el 9-N impulsada per entitats com l’Ateneu Barcelonès, Unió de Pagesos, Òmnium, l’ANC, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Súmate, la Fapac, la CAL, l’APPEC i la Intersindical CSC.