BRUSSEL·LESDiuen que a Mario Monti no li agrada el futbol, però ahir el primer ministre italià va demostrar que en el joc polític la seva capacitat per pressionar i regatejar en la sempre complicada arena comunitària el col·loca entre els millors polítics que han passat per Brussel·les. Mentre Itàlia es colava a la final de l'Eurocopa de futbol marcant dos gols a Alemanya, Monti era capaç de fer una cosa encara més difícil a la cimera europea: convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, de la necessitat de buscar solucions a curt termini per a la crisi del deute que afecta des de fa setmanes Espanya i Itàlia.
No va ser fàcil. La primera jornada de la cimera s'havia d'acabar a les deu de la nit, però es va allargar fins gairebé les cinc de la matinada, en una nova negociació agònica en què Espanya i Itàlia van plantar cara als seus socis i els van exigir mesures per a la crisi del deute com a condició per donar el seu vistiplau al pla pel creixement. Amb el president francès, François Hollande, com a còmplice, Monti i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, van pressionar per aconseguir que els bancs es puguin recapitalitzar directament amb diners del fons de rescat europeu i per permetre que el mateix fons serveixi per comprar bons sobirans de països afectats per la crisi del deute. Són dues propostes que fins ara Alemanya rebutjava, però que Merkel va acabar acceptant.
Tensió de matinada
La reunió va ser tensa i esgotadora, segons expliquen fonts comunitàries. Va començar amb els líders dels Vint-i-set, però cap a la una es van quedar sols els de la moneda única per intentar sortir del bloqueig. Merkel continuava dient que no a tot fins que al voltant de les tres de la matinada la cancellera i Monti van abandonar la sala de reunions per parlar en privat. La trobada íntima va ser clau. Una hora després s'anunciava a través d'un comunicat que els socis de l'euro acordaven la recapitalització directa dels bancs i l'ús del fons de rescat per comprar bons.
També es va acordar un tercer aspecte tècnic pel qual havia lluitat Espanya: que el fons de rescat permanent no tingui el títol de creditor preferent -una categoria que li dóna preferència en el moment de cobrar per davant dels creditors privats- a l'hora de donar els crèdits a la banca espanyola. Sembla un detall sense importància, però és molt important de cara als mercats.
Tot i que Espanya és la principal beneficiada dels acords, Mariano Rajoy va jugar un paper secundari en les negociacions. "Sense Monti res d'això no s'hauria aconseguit", apunten fonts pròximes a la reunió. El president del govern espanyol, a diferència d'altres vegades, tampoc va mostrar ni eufòria ni signes de triomfalisme. Ha canviat d'estratègia i és conscient de les dificultats de convèncer els mercats, malgrat els acords d'ahir. La recapitalització directa de la banca, amb diners que no hauran de passar pels estats, és el triomf més important per a Espanya, però no es podrà aplicar fins a l'any que ve. La mesura no es posarà en marxa fins que l'eurozona no completi la unió bancària, que inclou un únic supervisor bancari europeu. Aquesta decisió també es va prendre ahir i suposa un pas històric per a la moneda única.
La Comissió Europea presentarà la seva proposta per a la unió bancària després de l'estiu i es podria aprovar a finals d'any. Això si es compleix l'ajustadíssim calendari. Fonts comunitàries reconeixien que aprovar la unió bancària en només sis mesos "és complicat". La pròxima reunió de ministres d'Economia de l'euro, prevista per al 9 de juliol, servirà per signar el rescat bancari d'Espanya i consistirà en crèdits que, de moment, es concedeixen a l'Estat. La voluntat és transferir la responsabilitat del rescat als bancs tan aviat com sigui possible per "trencar el cercle viciós entre bancs i emissors sobirans".
Quan ja hi hagi una unió bancària, la responsabilitat del rescat espanyol es transferirà als bancs, tal com volia el govern de Rajoy. A més a més, si la prima de risc continua pels núvols, Espanya podrà demanar al fons de rescat que compri bons sobirans per relaxar la pressió. Rajoy, però, va assegurar ahir que no preveu fer-ho. En qualsevol dels dos casos, en el rescat bancari i en la compra de bons sobirans, l'ajuda estarà subjecta a estrictes condicions, segons deixa clar el document aprovat de matinada pels socis de l'euro.També ho va subratllar el Banc Central Europeu (BCE) i el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy: "Sempre es farà sota condicions. No hi ha res gratuït", va dir.
Cessió de sobirania
A Brussel·les ahir tothom evitava parlar de vencedors i perdedors, però no hi ha dubte que Espanya i Itàlia van guanyar la partida. Alemanya, tot i cedir davant les demandes de Madrid i Roma, també es va endur una victòria. La creació de la unió bancària suposa per als socis de l'euro la cessió de sobirania a favor d'Europa. Era una vella reivindicació d'Alemanya i suposa una derrota per a Hollande. A França sempre ha estat un tabú polític la pèrdua de sobirania a favor de Brussel·les, però François Hollande va haver de cedir davant la necessitat d'oferir solucions reals a Espanya i Itàlia.
L'absència de l'antic president de França, Nicolas Sarkozy, amb qui Merkel havia construït una potent aliança, ha canviat el joc de poder a la Unió Europea. A la cimera, que es va acabar ahir, es va poder veure com Hollande s'alineava amb Rajoy i Monti, mentre Merkel es quedava pràcticament sola.