Rajoy minimitza el 9-N però usa la Fiscalia per atemorir voluntaris

MadridEls telèfons sonaven ahir entre els dirigents del PP i del govern espanyol per no deixar marge a la improvisació en les hores prèvies al 9-N. Al matí, la líder dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, advertia la Generalitat que avui “no s’equivoqui”. Era un últim missatge -coordinat amb Rajoy- perquè Artur Mas cedeixi el protagonisme al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i faciliti així el “diàleg” a partir de demà. Madrid conté la respiració perquè passi avui i del tauler de joc en desaparegui la peça de la consulta.

El president espanyol va aprofitar unes jornades del partit a Càceres, amb la presència de bona part dels barons, per intentar fixar un relat vencedor: diu que el procés participatiu no té “efecte” real (res a veure amb un referèndum o una consulta) i que la unitat d’Espanya està garantida. No obstant -i en una aparent contradicció-, la Moncloa va subratllar que l’Estat està molt atent per evitar un incompliment flagrant de la suspensió dictada pel Constitucional. De fet, després que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, presumís de la separació de poders a Espanya, fonts de la formació van filtrar a la premsa que la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert diligències per si la cessió d’espais públics per acollir les urnes pot ser un delicte. El ministeri de Justícia ho va confirmar.

La Fiscalia va instar ahir la conselleria d’Ensenyament que l’informi sobre si ha ordenat posar a disposició de la consulta els centres educatius i va dirigir un ofici urgent al director general dels Mossos d’Esquadra per saber la relació de locals en els quals se celebrarà. També va demanar als Mossos que identifiquin la persona responsable d’obrir cadascun dels locals electorals. En un intent de tranquil·litzar els implicats en el dispositiu, però, el Govern va emetre un comunicat en què assumia tota “la responsabilitat” de l’accés als locals i afirmava que els voluntaris no tenen res a veure amb la cessió de locals. A la nit, fonts de la conselleria d’Interior van garantir a l’ARA que els Mossos no identificaran cap voluntari avui als punts de votació i que es limitaran a mantenir el dispositiu de seguretat previst.

L’objectiu de Rajoy és desmobilitzar i, en l’estratègia que s’ha marcat, és indispensable que durant la jornada de votació la Generalitat no es visualitzi com a responsable de l’organització per poder titllar el 9-N de simple “festa independentista”. El PP fixa com a prova del cotó fluix que cap membre del Govern aparegui donant xifres de participació o resultats (una cosa diferent és la valoració política del president al vespre). Si això passa, el PP assegura que no es quedarà de braços plegats. Les conseqüències d’una hipotètica desobediència, admeten a l’entorn governamental, serien sobretot polítiques perquè complicarien la possibilitat de girar full demà mateix.

L’executiu espanyol sap que camina ara per una zona de clarobscurs. Un terreny minat de matisos que costen molt d’explicar a l’electorat espanyolista. Per això, en públic i en privat, proliferen els missatges triomfalistes, que asseguren que Catalunya no acabarà sent independent, encara que la participació avui sigui massiva i s’imposi el sí-sí. La seva idea és comparar els votants del 9-N amb els resultats dels partits favorables al dret a decidir el 2012 (2,1 milions). Passi el que passi, la cúpula està convençuda que Rajoy no cedirà. “Tingueu la tranquil·litat que, mentre jo sigui president, la Constitució es complirà, la sobirania està assegurada i ningú trencarà la unitat d’Espanya”, va proclamar Rajoy. Els militants presents a l’acte de Càceres es van posar drets per ovacionar-lo.

Si el guió es compleix, mantindrà avui la resposta de perfil baix. A la seu del carrer Génova compareixerà abans del migdia el vicesecretari general Esteban González Pons. Amb la mirada al 10-N, Rajoy va demanar ahir “seny” a Mas i li va allargar la mà per obrir converses, sempre en el marc de la Constitució. De fet, aquestes últimes hores el PP ha aixecat la bandera de l’estat autonòmic -admetent, això sí, la possibilitat de fer-hi retocs- en contraposició a l’Espanya federal del PSOE o al reconeixement del dret a decidir que avalen Podem i IU. A pocs mesos d’unes autonòmiques i municipals, la dreta no vol canvis de fons.

El triple sí del PSOE

A la capital espanyola tenen clar que avui, en una data tan esmentada, s’acaba una etapa. En la que s’inicia, és probable que Rajoy ja no trobi el suport entusiasta que li ha ofert fins ara el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per aturar el 9-N. El líder de l’oposició començarà a desgranar una proposta per buscar una solució política al debat territorial.

Acompanyat de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, va dir als catalans a Sevilla: “Volem que voteu però amb totes les de la llei”. Va explicar que és un triple sí: “ Sí a la reforma constitucional, sí a l’Estatut i sí a la unitat en la diversitat d’Espanya”. Pels socialistes, el dret a decidir l’exerciran tots els ciutadans de l’Estat (també els catalans) el dia que se sotmetin a referèndum els canvis que ells defensen al text del 1978 per adaptar-lo al segle XXI.

Però la dreta es nega a obrir el meló constitucional, com a mínim aquesta legislatura. I Rajoy va avisar ahir que esgotarà mandat. Ara, de moment, conté la respiració.