Rajoy entreobre la porta a discutir amb Mas la consulta
El desglaç entre presidents propicia un incipient diàleg encara ple de recels i amb interès comú de guanyar temps
Barcelona / MadridTemps de desgel. L'interès comú d'evitar un xoc frontal entre institucions a curt termini i guanyar temps en el calendari polític ha portat Mariano Rajoy i Artur Mas a relaxar el pols pel procés sobiranista. Un juliol de preparatius i un agost de contactes al més alt nivell han servit per bastir els primers ponts de diàleg i començar a discutir si hi ha marge per a una consulta pactada. Les discussions estan encara en estat embrionari, però la novetat és que a la Moncloa sembla que hi ha, per primer cop, voluntat de debatre-ho. Al Palau de la Generalitat, Mas s'ho mira encara amb recel, però pensa aprofitar el nou clima per comprovar fins on està disposat a arribar Rajoy.
El context polític ha canviat notablement en tan sols un any. Després de l'última Diada, Mas va encaixar un cop de porta a la proposta de pacte fiscal. Les relacions van anar cap al precipici durant la campanya electoral del novembre, amb els episodis de guerra bruta contra el candidat de CiU. El full de ruta traçat després dels comicis amb ERC va permetre mantenir la pressió sobiranista i desconcertar uns poders de Madrid que ja es fregaven les mans donant per enterrat el procés. Des de llavors Rajoy va començar a assajar un lent -i a vegades ple de contradiccions- desplaçament cap a una postura menys rígida. Veient que el tremp sobiranista no decau, el president del govern espanyol insinua ara un nou matís estratègic. I Mas vol explorar si és creïble.
Converses per trencar el gel
Ja al juliol, les converses a diferents nivells es van intensificar, i el dia 26 Mas va formalitzar per carta l'oferiment a Rajoy a negociar una consulta. Encara no hi ha resposta oficial. La Moncloa s'ha estalviat aquesta vegada el cop de porta preventiu i actua amb més càlcul. Veus del PP han deixat entreveure que Rajoy posarà sobre la taula una oferta de finançament singular per a Catalunya. Però els plans de Mas -consulta el 2014 i, si l'Estat la veta, eleccions plebiscitàries sobre l'estat propi el 2016- contenen implícit un advertiment: per resoldre la carpeta catalana ja no és suficient el pacte fiscal, l'única sortida acceptable és cridar els catalans a les urnes per decidir un nou estatus polític.
Més enllà del diàleg que pugui oferir Rajoy sobre finançament, abans que arribi una resposta formal a la carta ja s'han produït contactes discrets per parlar de la consulta. El secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, i el conseller Francesc Homs han tingut un paper principal en aquests preparatius, segons fonts de la Generalitat. El cap de files de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, que manté una bona relació amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha provat d'estovar el PP. Per l'altra banda, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de gabinet del president espanyol, Jorge Moragas, han mogut fils per afavorir l'acostament.
Canvi de to a Madrid i Barcelona
Mas i Rajoy van parlar per telèfon a principis d'agost i, el dia 29, tal com va avançar ahir l'ARA, van trobar-se en secret a Madrid per sondejar les possibilitats d'una entesa sobre el dret a decidir. Els efectes d'aquesta conversa es van notar ja dimarts passat, quan Homs va admetre que l'executiu espanyol ja no destil·la la mateixa "reacció de rebuig" a la consulta que abans. Mas fins i tot va destacar dijous el tarannà "dialogant" de Rajoy. I Sáenz de Santamaría va acabar d'escenificar ahir aquest canvi de to general.
En acabar el consell de ministres, la vicepresidenta no va dissimular certa complaença pel nou clima. L'anunci de postergar al 2016 les plebiscitàries va ser llegit a Madrid com un gest amable, que treu pressió a un Rajoy que ja mira de reüll les generals del 2015 i que també pot celebrar que Mas descarti forçar una consulta fora de la llei. "Valorem molt positivament el compliment de la legalitat", va dir Santamaría, desitjosa d'"intensificar més" el diàleg amb el Govern.
Un altre signe del nou to va ser reconèixer que el govern central està analitzant "amb profunditat" l'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre les cinc vies legals per convocar una consulta. Un informe en què s'inclou com una de les vies legals possibles una consulta amb múltiples respostes, més complexa que dir sí o no a una Catalunya independent. La revista Tiempo revelava ahir que els dos governs temptegen una possible fórmula per triar entre independència, statu quo actual o una tercera via de més autogovern, pacte fiscal i blindatge lingüístic. Fonts de la Moncloa reconeixien que l'informe del CATN ofereix un "ampli ventall" d'opcions que busquen un marc legal. La resposta de Rajoy a Mas tindrà en compte "les noves circumstàncies", va dir Santamaría.
Des de Sant Petersburg, després de la reunió del G-20, Rajoy va confirmar els ponts de diàleg i la trobada a la Moncloa del 29: "Amb Mas m'hi reuneixo algunes vegades, hi ha reunions que són públiques, i d'altres, privades". Però va insistir que n'espera que surtin "coses raonables" per mantenir unit "aquest gran país que és Espanya". Davant dels reptes actuals, "necessitem ser molts i més grans", va advertir.
Interès comú a alentir el procés
El camí encetat per Mas i Rajoy és potencialment beneficiós per a tots dos, perquè -debilitats per les retallades i dessagnats a les enquestes- no els interessa precipitar un xoc que tensaria com mai la corda entre CDC i Unió. Però l'aposta té també riscos. Rajoy pot veure's assetjat per l'aznarisme més anticatalanista. I a Mas li plouen els retrets per entregar les armes i vendre's la causa sobiranista a canvi d'una aparent mà estesa de Madrid, que pot revelar-se buida de contingut. Per calmar els ànims dels seus socis, Mas va dir ahir a Sant Vicenç dels Horts -davant de l'alcalde i líder d'ERC, Oriol Junqueras- que no ha fet "ni un mil·límetre de marxa enrere", perquè la consulta es farà sí o sí. A ERC, però, les alarmes ja han saltat.