Rajoy entona el 'mea culpa' per haver confiat en Bárcenas

MadridMariano Rajoy té l'habilitat d'emmarcar totes les seves decisions polèmiques en una suposada normalitat absoluta. És la seva manera de minimitzar i justificar des de pujades d'impostos fins a posicionaments polítics, com el que va fer ahir al matí al ple extraordinari del Congrés de Diputats sobre el cas Bárcenas. Allà va haver de passar pel tràngol d'admetre el seu error i lamentar-se públicament. Però més enllà d'això, el president espanyol va voler fer veure que no havien estat les últimes comprometedores revelacions de l'extresorer del PP i l'amenaça de moció de censura del PSOE el que l'havien obligat a comparèixer per primer cop per un escàndol que va esclatar fa ja més de sis mesos i mig, sinó que els veritables motius havien estat l'alarma social i sobretot la repercussió internacional del cas generades, segons ell artificialment, per l'oposició.

Així, Rajoy va dibuixar durant les prop de sis hores de debat un escenari en què es va presentar com a "víctima" del xantatge de Luis Bárcenas -el nom del qual va pronunciar en setze ocasions després d'haver evitat fer-ho durant mesos- i d'una espècie de conxorxa en la qual, digués el que digués, els grups de l'oposició i els seus "altaveus", en una crítica a alguns mitjans de comunicació, li demanarien igualment la dimissió. "No necessiten que se'ls digui res, perquè no els interessa escoltar res que no coincideixi amb el dogma que han prefabricat", va disparar pocs minuts després de començar la seva primera intervenció, d'una hora, al ple -que es va celebrar al Senat per obres a la cambra baixa-. I tot seguit va voler deixar clares les seves intencions: "Vinc a frenar l'erosió de la imatge d'Espanya que alguns cultiven. I a desmentir les mentides".

Rajoy va anar directe al gra, entre aplaudiments constants de la bancada del PP, on hi havia tots els ministres. A diferència del debat de política general del febrer, no va començar parlant d'economia i deixant per al final una anàlisi genèrica -sense noms- de la corrupció política. No ho podia fer.

Un gest inimaginable fa ben poc

Ahir, pocs segons després de començar ja havia trencat el primer tabú pronunciant el nom de Bárcenas, i quan s'apropava a l'equador de la seva intervenció va entonar el mea culpa . "Em vaig equivocar mantenint la confiança en algú que ara sabem que no la mereixia", va proclamar entre l'entusiasme dels diputats del PP. Després reconeixeria l'"error de creure un fals innocent" però negaria haver-lo encobert, així com els suposats pagaments en negre. El gest era inequívoc i revelador. Rajoy pretenia mostrar-se com una persona de bona fe ("recta i honrada", va afegir), però el més rellevant és que admetia implícitament l'enorme impacte del terratrèmol Bárcenas.

Rajoy va admetre ahir que va seguir confiant en Bárcenas fins que es van conèixer al gener els seus milionaris comptes ocults a Suïssa i va voler emfatitzar que el PP va trencar el 2010 els 30 anys de relació amb l'extresorer, ara empresonat. Però la realitat ho contradiu completament, tal com es va afanyar a recriminar-li el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. D'una banda, no quadra amb el fet que Rajoy s'intercanviés SMS amb Bárcenas després que es conegués la seva fortuna oculta i li enviés "ànims". I de l'altra, amb l'admissió del PP que va mantenir un vincle laboral amb l'extresorer fins al 31 de gener.

Un cop admès l'error, el president espanyol va tornar a negar el presumpte finançament il·legal del PP, però ho va fer sembrant més dubtes. Va revelar que al partit hi havia sobresous "com a tot arreu", i que eren "en blanc" i oficials, però només es va atrevir a garantir que ell ha complert amb el fisc: "Declarar ingressos privats a Hisenda és una responsabilitat personal".

Rubalcaba passa a l'atac

Després va arribar la dura rèplica de Rubalcaba, en què va aflorar la tensió de l'ambient. "Vostè està fent mal al país, si té sentit d'estat ha d'anar-se'n. Els SMS parlen per si sols", va etzibar-li abans de recordar-li que ell mai havia enviat missatges "a un delinqüent". Rajoy va descartar plegar: "Que quedi clar que no dimitiré ni convocaré eleccions legislatives", va dir, perquè no es creu "culpable".

El cap de l'oposició es va vantar d'haver-lo forçat a comparèixer i no va descartar presentar una moció de censura, tot i que fracassaria per la majoria del PP. Rajoy va contestar-li que no se sentia amenaçat per una eina que és a la Constitució. A Rubalcaba se'l va veure molt més segur que en el debat del febrer, un cop s'ha convençut que la posició de Rajoy és molt fràgil i que no està legitimat per continuar de president del govern. La Moncloa dóna per tancat l'escàndol però, com sempre, Bárcenas, i potser El Mundo , tenen l'última paraula.