Quatre escenaris per refer la unitat

BarcelonaQuin paper jugaran Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), impulsores de la plataforma unitària Ara és l’hora, en el nou escenari que s’ha obert amb la consulta alternativa del president de la Generalitat, Artur Mas? ¿Els partits sobiranistes podran recuperar la unitat d’acció i allunyar l’ambient tensionat? ¿CiU i ERC refaran ponts després de dies d’escalada dialèctica? ¿Hi haurà una coalició sobiranista per a les eleccions que Mas voldria convertir en el “referèndum definitiu” o l’entesa es materialitzarà en el contingut del programa electoral? Aquestes són les preguntes que planen sobre el desconcertant panorama polític català aquests dies, i que s’han traslladat també en el debat intern d’ Ara és l’hora.

Les converses internes a ANC i Òmnium per perfilar el posicionament davant el nou 9-N i la proposta política que volen llançar diumenge en l’acte central de la campanya a la plaça Catalunya de Barcelona encara no han fructificat amb una proposta de consens. Segons les fonts consultades per l’ARA, però, Ara és l’hora sí queté clar que condicionarà el seu grau d’implicació amb l’alternativa de Mas per al 9-N al fet que el president fixi ja la data de l’avançament electoral i que el Govern aclareixi quin dispositiu prepara per garantir una participació acceptable ni que sigui per fer-ne una lectura interna.

Però, més enllà de l’eina -llista conjunta o no-, el debat també gira al voltant del contingut programàtic. ¿Estem parlant de la declaració unilateral d’independència? ¿En quins termes i terminis? ¿Amb quins protagonistes? ¿Els partits faran un pas enrere? Quins membres de la societat civil podrien formar part d’eventuals candidatures de consens? Aquests són els quatre escenaris per refer la unitat d’acció del sobiranisme polític de cara a les eventuals plebiscitàries a l’espera que es configuri el panorama polític català. Un panorama que CDC i ERC exploren per separat amb l’ANC i Òmnium. Ahir el president de la Generalitat rebia les presidentes de l’ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, respectivament, al Palau de la Generalitat. Dies d’alt voltatge i pressions creuades per a les entitats de la societat civil que empenyen el procés d’autodeterminació.

Marca al servei dels partits

L’ANC i Òmnium han bastit la campanya Ara és l’hora, que aquest diumenge viurà el seu acte central a la plaça Catalunya de Barcelona, on llançaran la seva proposta política, encara en discussió, però que inclourà segur la demanda de data ja per a les eleccions que Mas vol convertir en un plebiscit i el compromís explícit amb una declaració d’independència. En aquest escenari, la societat civil posaria en mans dels partits la marca i la maquinària de la macrocampanya -emmirallada en el Yes Scotland que va recórrer Escòcia per demanar el sí en el referèndum del 18 de setembre- per concórrer a les eleccions.

Un dels grans dubtes que es plantejarien seria la conformació de la llista i qui l’hauria d’encapçalar. ¿Un independent? Mas? Junqueras? Quin repartiment es faria per omplir tota la relació de candidats a diputat i amb quin criteri? Aquest escenari agrada als entorns governamentals i de CDC, que ja parla de renunciar a les sigles, si cal. ERC, però, ho veu amb recel. I les fonts d’ Ara és l’hora consultades admeten que sense CDC o sense ERC aquesta possibilitat perd sentit.

Plataforma civil

Entre els possibles escenaris hi figura la possibilitat que Ara és l’hora fes un pas endavant i conformés per lliure una candidatura unitària per la independència. Ahir, però, Vicent Sanchis, vicepresident de l’entitat que lidera Muriel Casals, negava des de RAC1 que les dues organitzacions estiguin preparant cap plataforma electoral al marge dels partits, perquè no forma part dels seus objectius. A més, els estatuts de l’ANC prohibeixen aquesta possibilitat, malgrat que hi ha veus que advoquen, si cal, per reformar els estatuts. Les plebiscitàries per anar a una declaració d’independència el primer semestre del 2015 ja formen part del pla B de l’ANC.

Unitat programàtica

Cada partit buscaria aglutinar el màxim de sensibilitats al seu entorn i assumirien un compromís programàtic acordat prèviament. És la fórmula que va intentar l’ANC, sense èxit, a les eleccions europees. I és l’opció preferida per ERC, que considera que és la millor fórmula per maximitzar el suport electoral al projecte independentista. Han mostrat predisposició a participar del projecte al costat d’ERC socialistes i ecosocialistes sobiranistes que, en canvi, no estan disposats a compartir candidatura amb els eterns rivals de CiU. Però el cert és que deixaria CDC i Mas en una situació molt complicada.

Coalició electoral

Es tracta d’un escenari llunyà en l’actual context de fractura de la confiança especialment d’ERC cap a CiU, però també perquè d’entrada ja ha rebut un no frontal d’Unió -els de Josep Antoni Duran i Lleida no volen sentir a parlar ni de declaració d’independència ni de coalicions més enllà de CiU-, ICV i la CUP i dels sectors sobiranistes del socialisme català. Consistiria en una candidatura del bloc sobiranista, amb participació activa de CiU, ERC, sectors sobiranistes del PSC i d’ICV i partits de nova creació com NECat. Mas sosté que ell convocarà eleccions “autonòmiques” i que seran els partits els que les convertiran en “plebiscitàries” a través d’una llista i un programa conjunt, però no ha concretat encara quin hauria de ser el contingut d’aquest programa.

Aquesta possibilitat, l’anomenada per sectors de CDC i del Govern “llista de país”, ja va ser abordada pel president i Junqueras en una reunió de principis d’agost. El líder d’ERC aquesta setmana -tot just saber-se el pla alternatiu de Mas- ja va advertir que condiciona un diàleg formal sobre una eventual coalició al fet que en el programa hi figuri la declaració unilateral d’independència amb caràcter “immediat”. Una opció, doncs, que només compra CDC, que pensa en una llista liderada per Mas, seguit de Junqueras i amb presència d’independents i repartiment de diputats per quota. La coalició la va intentar CiU per les eleccions europees, però va fracassar i els republicans es van imposar per primer cop a CiU.