Qatar, un Mundial sota la sospita de la corrupció
L’elecció de la seu del 2022 és investigada quan falten pocs dies per a l’inici de l’edició del Brasil
BarcelonaQuan falten 11 dies per a l’inici del Mundial de futbol del Brasil, noves informacions posen en entredit la capacitat de la Federació Internacional de Futbol (FIFA) de garantir el joc net en el procés d’elecció de les seus. Una informació del rotatiu britànic The Sunday Times ha aportat noves dades sobre la polèmica designació de Qatar com a seu del Mundial de l’any 2022. Al centre de la investigació, la figura del qatarià Mohammed bin Hammam, un exdirectiu de la FIFA que hauria efectuat pagaments per uns 5 milions de dòlars (3,7 milions d’euros) a responsables de federacions africanes per garantir els vots favorables a la candidatura qatariana. El vicepresident de la FIFA, Jim Boyce, ja ha dit que donaria suport a la decisió de celebrar una votació per elegir una nova seu del Mundial del 2022 si es demostra que hi va haver corrupció en l’elecció de la candidatura de Qatar.
La informació arriba just abans de la reunió dels responsables qatarians amb l’investigador designat per la FIFA per esbrinar si els processos d’elecció dels Mundials del 2018 (guanyat per Rússia) i el 2022 van ser nets, el nord-americà Michael Garcia. Garcia es reunirà a Oman amb el comitè organitzador per abordar el cas, malgrat que no està previst que es trobi amb Bin Hammam, ja que Bin Hamman mai va formar part del comitè organitzador. La FIFA no prendrà cap decisió fins que Michael Garcia entregui el seu informe de manera definitiva. Un informe que no té data prevista d’entrega, ja que el fiscal nord-americà segueix treballant en el cas.
La candidatura de Qatar va guanyar el procés d’elecció el desembre del 2010, després de superar les candidatures dels Estats Units, Corea del Sud, Austràlia i el Japó. La decisió va ser qüestionada per diferents experts, que van posar l’accent en el clima, el cost del projecte, els drets dels homosexuals i les dones i les condicions laborals dels treballadors estrangers a Qatar. Una informació del The Guardian va denunciar casos d’abusos dels drets a treballadors del Nepal en territori qatarià.
Reunions i pagaments
L’última informació del Sunday Times parla de milers de factures, faxos i correus electrònics que demostren intercanvis entre Bin Hammam i directius africans que, encara que no tenien vot directe, podien influir en el resultat. El periodista britànic Pete Pattison recorda que “ja es va filtrar un mail del secretari general de la FIFA, Jérôme Valcke, en què denunciava que havien comprat el Mundial”. El problema era que Valcke el va enviar a Jack Warner, un directiu que resulta que estava implicat en el cas. Segons el Sunday Times queda demostrat el contacte entre Bin Hamman i el comitè organitzador del Mundial de Qatar, fet que els organitzadors del Mundial neguen. Bin Hammam, que va ser president de la Comissió Asiàtica de Futbol entre el 2002 i el 2011, hauria orquestrat “una campanya encoberta” de suborns per demanar suport a la candidatura del seu país, segons The Sunday Times, i en algun cas fins i tot hauria utilitzat el jet privat del xeic de Qatar per viatjar a l’Àfrica.
La informació parla de deu fons bancaris controlats per Kemco, l’empresa de construcció de Bin Hammam, des d’on es van fer multitud de pagaments de fins a 200.000 dòlars a comptes dels presidents de 30 associacions de futbol africanes. L’exdirectiu també va organitzar banquets en què va repartir fins a 400.000 dòlars. Al seu torn, aquests directius es van comprometre a fer campanya per la candidatura de Qatar. Bin Hamman va anunciar el 2011 la seva intenció de presentar-se a les eleccions per ser president de la FIFA, però va ser sancionat en descobrir-se que hauria pagat suborns.
El paper de Blatter
Qatar ha negat la informació de The Sunday Times mitjançant un comunicat, en què afirma que “la candidatura sempre va actuar amb la màxima ètica i integritat per aconseguir l’organització del Mundial” i que “s’està cooperant plenament amb Michael Garcia”. Des de Qatar es viu el procés amb preocupació, ja que el president de l’organisme, Joseph Blatter, guarda silenci. Blatter ha donat independència a Michael Garcia, un fiscal nord-americà extern a la FIFA, per investigar el cas. “Els estatuts de la FIFA no permeten que el president esculli el seu govern. No té poder per imposar les seves decisions i observa com es compren vots per sota d’ell”, va dir en una entrevista a la revista Panenka l’exdirectiu de la FIFA Jérôme Champagne. Blatter, de fet, no va donar suport a la candidatura de Qatar.
El periodista britànic Pete Pattison defineix l’estratègia de Qatar com “una teranyina de contactes per assegurar-se el vot de manera indirecta”, i en posa com a exemple la reunió del 23 de novembre del 2010 al Palau de l’Elisi de París entre l’expresident francès Nicolas Sarkozy, el príncep Al-Thani, Michel Platini -president de la UEFA- i els propietaris del París Saint-Germain. Platini, que inicialment havia manifestat el seu suport a la proposta dels Estats Units, va acabar votant per Qatar. A més, el fill de Platini va ser designat com a cap d’operacions de Qatar Sports Investments, la branca francesa de l’empresa que va comprar el PSG. I de passada es va crear una televisió per fer la competència a Canal+, tal com hauria demanat Sarkozy durant la reunió: el 2011 es va crear beIN Sport, que va comprar els drets de la lliga francesa fins al 2016.
Rosell i Villar
Altres protagonistes d’aquest cas serien Reynald Temarii, delegat de Tahití que va acceptar suborns de Bin Hammam; el president de la federació argentina, Julio Grondona; el paraguaià Nicolás Leoz, i el brasiler Ricardo Teixeira. Nicolás Leoz, president de la Confederació Sud-americana de Futbol, va rebre l’emir qatarià Hamad bin Khalifa al-Thani per signar “acords bilaterals” just després de l’atribució del Mundial del 2022. El president de l’Associació de Futbol Argentí (AFA), Julio Grondona, també està sent investigat pel pagament qatarià de 7 milions de dòlars a canvi de la celebració a Doha d’un amistós entre l’Argentina i el Brasil, uns dies abans de la votació per escollir la seu del 2022. També destaca el paper de qui va ser president de la federació brasilera, Ricardo Teixeira, que va mantenir una estreta relació de negocis amb Sandro Rosell quan l’expresident del Barça era el director de màrqueting de Nike. El 2012 la revista France Football va afirmar que Rosell hauria estat un punt de contacte “clau” entre Qatar i Teixeira per organitzar amistosos del Brasil a Qatar. Michael Garcia estaria investigant pagaments de Rosell a un compte bancari de la filla de Teixieira quan la noia tenia 10 anys.
En declaracions al programa Salvados, el periodista brasiler Jamil Chade també va recordar el paper del president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar: “Espanya i Portugal van votar per Qatar a canvi que Qatar votés per Espanya i Portugal com a seu del Mundial del 2018. En contraprestació, Qatar convidaria Espanya a jugar un amistós a Qatar a canvi de tres milions d’euros, cosa que va passar”.