Putin desafia Occident i s’annexiona Crimea

The New York Times / MoscouRevertint el que va descriure com un error històric comès fa 60 anys per l’URSS, el president rus, Vladímir Putin, va annexionar ahir la península ucraïnesa de Crimea a la Federació Russa, ignorant la condemna internacional que amenaça de deixar el seu país aïllat durant els pròxims anys.

Només minuts després d’un discurs apassionat davant de les cambres legislatives, Putin va fer efectiva la incorporació de la península de Crimea a Rússia amb la signatura d’un tractat amb els líders polítics de Crimea. Un gest històric només dos dies després que els crimeans votessin en un polèmic referèndum -que no ha estat reconegut per la comunitat internacional- separar-se d’Ucraïna.

“Crimea sempre ha estat part integral de Rússia en els cors i en les ments de la gent”, va assegurar Putin en un discurs al Kremlin davant de centenars de diputats, governadors i altres alts càrrecs polítics. Van ser 47 minuts de dialèctica interromputs constantment per llargs aplaudiments i crits de “Rússia, Rússia”. Fins i tot es van veure llàgrimes als rostres d’alguns dels assistents.

Submergint-se en les profunditats de la història russa i soviètica, Putin va remarcar que no pretén dividir encara més Ucraïna, però va assegurar que protegiria la seguretat nacional russa de les accions occidentals -i especialment nord-americanes- per acorralar-la. Es va referir, com fa sovint, a les humiliacions que ha patit Rússia en un món dominat per un únic gran poder: des de la guerra de l’OTAN a Kosovo l’any 1999 contra els serbis -aliats de Moscou- fins a la caiguda de Gaddafi a Líbia el 2011 sota el fals pretext d’una intervenció humanitària.

El president rus va fregar l’èpica quan va repassar la història des del baptisme del príncep Vladímir, al segle X, fins al col·lapse de la Unió Soviètica: “Milions de russos se’n van anar a dormir en un país i es van llevar en un altre. En una nit, havien passat a ser minories en ex-Repúbliques soviètiques, i el poble rus s’havia convertit en una de les nacions -potser la més gran- més dividides del món”.

Putin també va carregar contra Occident, a qui va acusar d’incomplir les seves promeses: “S’han rigut de nosaltres una vegada i una altra i han pres decisions a la nostra esquena presentant-les com a fets consumats. Així va ser com es va fer l’expansió de l’OTAN cap a l’est, amb el desplegament d’infraestructura militar a tocar de les nostres fronteres. I sempre ens diuen el mateix: «Tranquils, això no té res a veure amb vosaltres»”.

Condemna unànime a Occident

Les reaccions occidentals van ser tan contundents com dispars. La Casa Blanca va condemnar l’annexió de Crimea, un moviment que va dir que no reconeixia. El ministre d’Afers Estrangers britànic, William Hague, va assegurar al Parlament del seu país que la crisi a Ucraïna “és el desafiament més preocupant a la seguretat europea viscut al segle XXI”. “Cap escenificació de procés democràtic, ni referències històriques esbiaixades, poden maquillar una incursió en un estat sobirà i una apropiació de terres del seu territori sense respectar el dret d’aquest país ni l’internacional”, va afirmar Hague.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, també va rebutjar fermament l’annexió de Crimea per Rússia, una posició que comparteixen, va dir, la Unió Europea i organitzacions internacionals com les Nacions Unides. Merkel en va parlar per telèfon amb el president nord-americà i tots dos van coincidir que el gest rus era un cop inacceptable a la integritat territorial ucraïnesa.