El PSC gasta l’últim cartutx europeista

BarcelonaEl PSC sempre ha fet bandera de l’europeisme. El govern del PSOE va ser protagonista de l’entrada d’Espanya a la UE i els socialistes catalans sempre han reivindicat el compromís amb la construcció europea i la “gran família” socialista continental. Per convicció (i per estalviar-se l’omnipresent debat sobiranista, un soroll que sovint han titllat de “cortina de fum”), el candidat del PSC, Javi López, ha fet pivotar la campanya en l’oportunitat per derrotar les polítiques d’austeritat i, per tant, la dreta. La seva credibilitat dependrà, a partir del 25-M, del que facin els socialistes a l’Eurocambra. No només amb el lema (“Aturem Rajoy”) el PSC intenta fer d’estilet. També amb compromisos. A diferència del PSOE, els socialistes catalans no van votar l’any 2009 José Manuel Durão Barroso com a president de la Comissió, i ahir López es comprometia, com a mínim, a no votar Cañete de comissari. Tampoc en cas que entri, com sol passar, en un pacte de repartiment entre socialistes, populars i liberals.

Ahir, com un reconeixement que també es vol que sigui un baló d’oxigen, algunes de les primeres espases del socialisme (les de l’eix franco-alemany) van aterrar a Barcelona per donar suport a López i la candidata del PSOE, Elena Valenciano, en el míting més important de la campanya europea a Catalunya i a Espanya (3.000 persones) seguit, a més, in situ, per una vintena de periodistes estrangers. Hi havia el candidat a la Comissió, l’alemany Martin Schulz; també un home de moda, el primer ministre francès, i català de naixement, Manuel Valls, i una vella glòria a la qual els equips de campanya admiren i temen per igual, l’expresident espanyol, Felipe González.

Tots tres tenen cara A i cara B. Són veus europeistes, potents i reconegudes, sí. Però Schulz i Valls han beneït o posat en pràctica en primera persona (amb vagues generals convocades en el cas del francès) retallades que Valenciano (i sobretot López) han criticat. Valls condecorarà, a més, amb la Legió d’Honor, el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, segurament el més conservador dels de Rajoy. I González va estar a punt d’esguerrar la campanya del PSOE quan es va declarar partidari d’un gran pacte amb el PP per no deixar Espanya en mans de les minories i poder embridar tensions territorials. El seu amic Alfredo Pérez Rubalcaba no es podia permetre la via d’aigua i el va fer rectificar.

“L’Europa immobilista”

Ahir López va obrir foc demanant “un punt i a part” en l’austeritat que ofega el sud d’Europa, i Schulz va admetre que la gent està “cansada de l’Europa de l’immobilisme que fa més rics als rics i més pobres als pobres”. L’alemany, que va saludar en català i fer la seva intervenció en castellà, va recollir el guant de Valenciano, que basa la campanya en els temes de gènere, i més després de la relliscada del seu rival del PP. Schulz es rebel·la contra que algú digui “el meu fill és millor que la meva filla” i va prometre que ell, si és president, farà una Comissió Europa “paritària”.

Valls també va insistir en les polítiques de gènere (els oradors van optar per comprometre’s en allò que més els unia) i va defensar la seva acció de govern. “Si voleu veure un govern d’esquerres mireu a França, i si el voleu de dretes mireu a la Comissió”, va dir. El primer ministre, que va lluir el seu català nadiu combinat amb castellà i francès, va indicar, “aquí a Barcelona”, que Europa “vol unitat i solidaritat” i que per això no s’han de permetre “noves fractures” menyspreant el procés català. “El que divideix debilita; és legítim defensar la pròpia cultura però s’ha de combinar amb el que uneix i dóna força”, va dir el “nen i el jove d’Horta que mai hauria somiat ser aquí [al pavelló de la Vall d’Hebron, ben a prop d’on vivia] com a primer ministre francès”. Una condició que, va dir, ha estat possible per la seva tria i perquè Europa i França són sinònim de drets i oportunitats.

També va carregar contra el procés González, que va recordar que en la identitat de Catalunya hi ha “el diàleg per arribar a acords i fer reformes” després d’autoreivindicar-se i mostrar-se segur que el PP hi entrarà. Segons ell, cal donar suport al PSC en la “travessia del desert” perquè és qui més treballa “per evitar el xoc de trens”.

Els tres líders socialistes van intentar, també López -el candidat més jove i triat amb l’objectiu de trencar amb la imatge de partit de l’ establishment,amb dificultats per d’atreure nous votants, com evidenciaven les grades- i Pere Navarro, carregar de transcendència el vot al PSC. A la seu de Nicaragua no tenen clar el resultat, ni són capaços de predir quina serà la participació, però tenen la convicció que difícilment un bon o un mal resultat de CiU farà trontollar Mas (“ara ja s’han quedat sense marge per fer una cosa diferent de la que estan fent”) i que una bona suma sobiranista tampoc estovarà Europa en relació al 9-N. Per ells, el vot al PSC té un valor doble. Accepten jugar al terreny del PP quan Rajoy converteix les generals en un plebiscit a la seva gestió. Si guanyen, Rajoy s’haurà de replantejar el seu model econòmic i lleis polèmiques com la de l’avortament. Però també, assegura un dirigent del PSC, haurà d’obrir el meló del diàleg amb Catalunya i impulsar la tercera via. “Si el PP guanya diran que la seva política amb Catalunya té l’aval de les urnes i els únics que podem impedir-ho som els socialistes, i el PSOE no guanya sense un bon resultat aquí”.

A mesura que la campanya avançava, asseguren que s’han anat sentint més còmodes i pretenen que el míting d’ahir acabi de donar-los embranzida. Per animar el seu vot tradicional l’últim dia de campanya també comptaran amb Carme Chacón al cinturó. Fins ara les enquestes no són bones, i del 36% de vots que van aconseguir el 2009 (que si per als partits és llunyà, per al PSC encara més) ara els en donen la meitat. Cal tenir en compte, però, que fa un any i mig atorgaven al PSC 16 escons de mitjana al Parlament i Navarro en va aconseguir 20.

“Que guanyi qui pateix”

Navarro es juga el lideratge diumenge (la renovació a fons de l’executiva està cantada i si hi ha hecatombe se sentiran veus reclamant un congrés extraordinari), però ahir va rebre suports qualitatius per no canviar, sobretot en relació al procés català. “Voteu al PSOE perquè guanyi qui pateix”, deia Valenciano. Navarro somreia complagut.