Primeres dames, quin paper els toca?

BarcelonaMichelle Obama diu que ser la primera dama dels Estats Units "és la millor feina del món". Per accedir-hi no fan falta currículums ni entrevistes, no està remunerada i no ofereix un poder clar. Però les dones que han ocupat el càrrec mostren que concedeix, si es vol, una influència notable al capdavant de transatlàntics diplomàtics com ara els Estats Units. Ara l'escàndol de la presumpta relació entre el president francès, François Hollande, i l'actriu Julie Gayet reobre el debat sobre un càrrec poc definit en l'escenari internacional.

Segons explica Aleix Cuberes, consultor en comunicació pública, quan una nova inquilina arriba a la Casa Blanca o a qualsevol altra residència oficial, pot limitar-se a "presidir" els convits, o bé pot convertir-se en un actor influent, com van demostrar Hillary Clinton i Eleanor Roosevelt. "Que no sigui una figura regulada no vol dir que no sigui útil per ajudar a construir la imatge pública dels líders", remarca Cuberes, que cita moments com el petó que Helena Rakosnik va fer a Artur Mas en el míting final de la campanya que va portar-lo a la Generalitat el 2010.

No només les dones modelen la imatge dels líders, subratlla aquest consultor, sinó que els marits de les mandatàries també juguen un paper important. És el cas de la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, líder dels socialdemòcrates al país i casada amb Stephen Kinnock, membre de la nissaga laborista britànica.

Però encara són pocs els "primers homes", i la seva manera de portar el càrrec dista de la d'elles. "Acostumen a desaparèixer d'escena per no interferir en la construcció del lideratge de les seves parelles", diu Cuberes. "Es defuig la imatge de president a l'ombra, que farà més nosa que servei". Els primers homes tenen la seva pròpia carrera professional, són econòmicament independents i "ningú se'ls imagina fent activitats socials o protocol·làries", explica. A la inversa, hi ha casos com el de Cherie Booth, esposa de Tony Blair, que va seguir fent d'advocada i molt poc de primera dama britànica. I al mateix país, el cas contrari: Samantha Cameron, que va abandonar una feina en què cobrava més que el premier per lliurar-se al nou paper.

Discriminació en el càrrec

Que el rol carrega connotacions sexistes és clar. "Fins que les primeres dames no siguin independents econòmicament, les veurem condemnades a ser acompanyants i no protagonistes", diu Cuberes.

Una cerca ràpida a internet ofereix la possibilitat de perdre's en rànquings de les primeres dames més ben vestides o les més extravagants. Durant la 68a Assemblea General de l'ONU, mentre els mandataris es reunien a porta tancada, les seves parelles van assistir a una cimera més "femenina". La Fashion 4 Development (moda per al desenvolupament) va unir, entre d'altres, l'editora de Vogue a Itàlia i la dissenyadora Donna Karan amb dames com la dona del secretari general de l'ONU.

Cuberes opina que el càrrec "és discriminatori si com a president et conformes amb el fet que la teva dona o companya sigui un element decoratiu". Més enllà de la decisió del president de l'Equador, Rafael Correa, d'eliminar el càrrec perquè el considerava discriminatori, algunes associacions volen combatre el masclisme inherent al rol. És per això que aquest any arrencarà la Global First Ladies Alliance Leader-ship Fund, que unirà les primeres dames nord-americanes i britàniques amb les de països subdesenvolupats de l'Àfrica i l'Àsia.

MICHELLE OBAMA

El país de les primeres dames per excel·lència

La primera dama als Estats Units no té designades unes funcions oficials ni rep cap mena de remuneració. Tot i així, el seu rol s'ha institucionalitzat a poc a poc des de Marta Washington, l'esposa del primer president del país, fins a Hillary Clinton, que va ser a la Casa Blanca entre el 1992 i el 2000. La dona de Bill Clinton va ser la primera a tenir un pressupost específic per a la seva oficina de treball, gràcies a una llei aprovada pel Congrés. Durant anys, les primeres dames nord-americanes han interpretat el seu rol d'acord amb la seva personalitat, la situació del país i el to del govern dels seus marits.

Aquestes dones tenen un gran poder per la seva capacitat, o almenys aquesta és la percepció, d'influir el president. Per això, molt sovint les organitzacions i defensors de causes diverses els demanen la seva ajuda. Mary Todd Lincoln (1861-1865), per exemple, va advocar per habitatges per als esclaus alliberats, i Eleanor Roosevelt (1935-1945) va esdevenir una de les primeres dames més actives, ja que va viatjar per tot el país i pel món lluitant per diferents temes socials. Els nord-americans també veuen les primeres dames com a creadores de tendències d'estil, moda i entreteniment. La jove Jacqueline Kennedy (1961-1963) va encantar els seus conciutadans amb el seu glamur i bellesa, i encara avui és una de les primeres dames més populars de la història dels Estats Units.

D'altra banda, primeres dames com Hillary Clinton han estat molt actives -i criticades- en la política nacional, mentre que d'altres com Laura Bush (2000-2009) han preferit un rol més discret. Actualment, Michelle Obama, la primera dama afroamericana, és molt activa en diverses causes, com la lluita contra l'obesitat infantil.

Núria Ferragutcasas

JOACHIM SAUER

L'home invisible

d'Angela Merkel

La primera cancellera de la història d'Alemanya té un marit que amb prou feines es deixa veure mai a escena. Joachim Sauer vol ser reconegut com a científic i no com el marit d'Angela Merkel. Molts pocs ciutadans recorden el seu nom o el reconeixen pel carrer. Doctor en química i professor universitari, asseguren que en el seu camp d'investigació estaria just en la categoria per sota d'un candidat a premi Nobel. Nascut a la RDA, com Merkel, el poc que se'n sap és per boca de la seva dona. Per exemple, que revisa els discursos de la cancellera i que és "un home excel·lent, les converses amb el qual són quasi vitals", en paraules de la cancellera.

Sauer, que ni tan sols s'ha deixat veure en les dues investidures de Merkel, és un més de les parelles discretes que acostumen a tenir els caps del govern d'Alemanya. Ningú va encarnar el rol de patidora silenciosa com Hannelore Kohl, que després d'una llarga malaltia es va acabar suïcidant. El terme de primera dama s'aplica a Alemanya tant a la dona del canceller com a la del president del país. Aquest és el cap de l'estat i apareix molt menys en els mitjans. No és d'estranyar que la parella de l'actual president, Joachim Gauck, la periodista Daniela Schadt, passi absolutament desapercebuda, això sí, a diferència de la seva predecessora. Schadt, 20 anys més jove que el seu marit i en excedència al diari Nürnberger Zeitung, està als antípodes de la popularitat de Bettina Wulff, que va publicar una autobiografia molt exhibicionista. El llibre va molt més enllà del protocol, i va arribar a les llibreries poc després que el seu marit, Christian Wulff, del qual avui està separada, hagués de dimitir a principis del 2012, investigat per corrupció i tràfic d'influències. Isaac Lluch

SAMANTHA CAMERON

La dissenyadora que cobrava més que el 'premier'

Al Regne Unit no existeix el rol de primera dama, sinó que és tan sols l'esposa del primer ministre i no té assignat ni un sou ni unes funcions determinades, més enllà de ser l'amfitriona a Downing Street quan hi ha visites oficials i acompanyar el primer ministre en alguns actes públics i viatges. Fins a la data, hi ha hagut 44 primeres dames, a més de Denis Thatcher, el marit de la Dama de Ferro. Quasi sempre han ocupat un rol més aviat discret i a l'ombra, com ara Sarah Brown (la dona de Gordon Brown), que volia preservar la seva intimitat i només apareixia públicament quan no li quedava més remei. D'altres, com la dona de Tony Blair, Cherie Booth (que va conservar el seu cognom de soltera), va continuar la seva extraordinària carrera professional com a advocada i va ser més coneguda pels èxits professionals que pel fet d'estar casada amb un primer ministre.

L'actual primera dama britànica, Samantha Cameron, té 42 anys i és guapa, elegant i aristocràtica. Per línia paterna és descendent directa del rei Carles II i és cosina llunyana de Lady Di. Va estudiar en dues de les escoles més elitistes del país i, tot i que va poder entrar a Oxford, va preferir estudiar belles arts a Bristol, en una etapa que ella mateixa va qualificar de hippie. Va conèixer David Cameron, que és cinc anys més gran que ella, a través de la germana petita d'ell, íntima amiga d'escola seva. Tenen quatre fills, el més gran dels quals, Ivan, que tenia paràlisi cerebral, va morir fa quatre anys. A diferència de Cherie Booth, Samantha Cameron va deixar la seva feina com a directora creativa i dissenyadora de la firma de complements de luxe Smythson, després que el seu marit fos nomenat primer ministre, tot i que el seu sou era superior al del cap de govern. Des d'aleshores, la seva feina se centra, sobretot, en organitzacions benèfiques.

Daniel Postico

FRANCESCA PASCALE

La primera dama que mai ho serà

Parlar de primeres dames en una Itàlia que tot just deixa enrere una dècada de berlusconisme és, si més no, peculiar. Sobre el paper, el rol pertany des de l'abril a Gianna Fregonara, la dona de l'actual cap de govern, Enrico Letta. Ben poc s'ha deixat veure aquesta periodista del Corriere della Sera,que, segons la premsa local, vol mantenir un perfil discret.

Però fa un temps que una jove i explosiva presentadora i showgirl oposita a un càrrec que no li pertany. Francesca Pascale, de 28 anys, és la tercera dona del Cavaliere. Van casar-se al novembre sense avisar, en una capella privada de la residència de l'ex primer ministre. La vida privada de Berlusconi segueix omplint tantes o més pàgines que quan liderava el govern italià. Condemnat per frau fiscal i expulsat del Senat a finals d'any, no pot optar a cap càrrec públic, però segueix cultivant la seva imatge i la de la flamant primera dama que mai ho serà. C.R.S.

VALÉRIE TRIERWEILER

Una primera dama que no volia "fer bonic"

A diferència dels Estats Units, la parella del president no té un estatut jurídic ni polític a França. Des de l'inici de la Cinquena República el 1958, la primera dama ha anat adoptant un paper simbòlicament important, en paral·lel al desenvolupament dels mitjans de masses. Tradicionalment, les premières dames han adoptat un paper secundari i sense pes polític, i s'han concentrat en obres humanitàries. La conservadora Yvonne de Gaulle i la intel·lectual Claude Pompidou, apassionada de l'art contemporani, van imposar un model de discreció absoluta que s'ha anat perdent a mesura que passaven les dècades.

L'aristòcrata Anne-Aymone Giscard d'Estaing ja va instrumentalitzar la premsa del cor per millorar la imatge del seu marit, el primer que va modernitzar la institució. Militant pels drets humans i més esquerrana que el seu marit, Danièle Mitterrand ha sigut l'única que no va dubtar a expressar-se lliurement, de vegades en contradicció amb la política del president. Amb Bernadette Chirac i Carla Bruni-Sarkozy, les primeres dames tornen a semblar dignes d'una altra època: esposes silencioses dedicades a les bones causes a través de les seves fundacions. En tot cas, de cara a la galeria, ja que totes dues van exercir una influència notable en l'acció dels seus marits. Fins i tot Valérie Trierweiler, que quan va arribar a l'Elisi va dir que no volia ser "una dona de fer bonic" i que es negaria a assumir el paper tradicionalment subaltern que havien acceptat les seves predecessores, hauria acabat encarregant-se d'activitats com "la inspecció de la coberteria de plata, els menús [de l'Elisi], visites als hospitals, associacions d'infants i dones en dificultats", segons resumia fa uns dies Libération. Durant els últims anys hi ha hagut tímids intents de crear un rol oficial per a elles, però l'afer del president Hollande amb l'actriu Julie Gayet ha enfortit l'opinió contrària. Àlex Vicente

LES QUATRE ZUMA

Una presidència

polígama

Jacob Zuma deu somriure quan llegeix a la premsa els problemes sentimentals dels seus col·legues internacionals. Sud-àfrica té ara per ara quatre primeres dames. Són les actuals esposes de Zuma, el primer president polígam del país, que lluny d'amagar-se d'una pràctica il·legal és un acèrrim seguidor de la tradició zulu que permet a l'home casar-se pel ritus tradicional amb diverses dones en una cerimònia en què el marit paga la lobola, un dot normalment a base de ramats.

La Constitució no regula la figura de la primera dama, però en el seu cas potser no serviria de gaire. Tria una dona diferent per a cada acte, sense informar dels criteris utilitzats. Malgrat la falta de reconeixement legal, les quatre compten amb servei i assessors i, fins i tot, la premsa local ha publicat que la primera esposa té protecció policial permanent a la petita botiga que regenta.

Zuma, de 71 anys, s'ha casat en sis ocasions, les dues últimes ja sent president i amb dones quatre dècades més joves. En total, sis matrimonis, dos acabats en divorci, i una vintena de fills, alguns dels quals de relacions amb amants ocasionals. Per temporades, les dones comparteixen les cases que Zuma s'ha fet construir a l'aldea de Nkandla, i que alguns l'acusen d'haver pagat amb fons públics. Al veí Zimbàbue, l'octogenari Robert Mugabe defensa la poligàmia, tot i només tenir una dona, però al regne de Swazilàndia es calcula que el rei manté 14 reines.

Marta Rodríguez Carrera

LUDMILA PUTINA

El previsible divorci

del nou tsar rus

El president rus va divorciar-se l'any passat però ningú ho ha notat. Ludmila Putina era pràcticament invisible. Les poques vegades que apareixia al costat del seu home donava ales als kremlinòlegs per interpretar el llenguatge corporal de la parella, buscant esquerdes en el matrimoni. L'era Putin va sepultar el paper de la primera dama a Rússia després que Mikhaïl Gorbatxov donés una visibilitat sense precedents a Raïssa, la seva dona. L'últim president de l'URSS va trencar la tònica dels seus predecessors, que mantenien un secretisme familiar estricte. Amb aquesta perestroika conjugal, Gorbatxov va trencar el motlle soviètic i Raïssa va fer caure els tòpics sobre com s'havia de comportar la dona del líder. Adorada a Occident per les mateixes raons que la feien poc estimada a Rússia, donava una imatge refinada que contrastava amb l'agonia social d'un sistema que feia aigües. C.R.S.

PENG LIYUAN

Una popular cantant molt estimada pels xinesos

És el primer cop que la Xina té primera dama. Si bé fins ara les dones dels presidents havien quedat gairebé en l'anonimat, Peng Liyuan, l'esposa del nou líder, Xi Jinping, que va arribar al poder l'any passat, és tot el contrari. Famosa i aclamada per la seva faceta artística, Peng interpreta -diuen que com ningú- la cançó popular xinesa. Les seves actuacions estel·lars les nits de Cap d'Any són recordades per tothom i el seu glamur enlluerna els xinesos. "La seva carrera musical i la seva presència sumen punts a la imatge del seu marit", va assegurar al New York Times Tian Yimiao, professor al Conservatori de Música de Xangai. Una peça més de l'engranatge del govern xinès per humanitzar els dirigents i suavitzar la seva imatge. Marc Vidal

RI SOL-JU

La 'dona misteriosa' que ha esquerdat el secretisme

Quan el juliol del 2012 el règim nord-coreà va difondre una imatge del seu líder, Kim Jong-un, acompanyat d'una noia de cabells curts i faccions suaus, els analistes se'n feien creus. Feia poc més de mig any que Kim Jong-un havia heretat el poder absolut del seu pare, Kim Jong-il, que havia convertit la seva vida privada en un secret d'estat. La irrupció pública d'aquella dona misteriosa semblava un símptoma d'obertura sense precedents. Pocs dies més tard, l'agència estatal de notícies li posava nom i cognom, Ri Sol-ju, i anunciava amb tota naturalitat que era l'esposa del líder. Oficialment no se'n coneix ni l'edat. Això sí, es deixa veure amb el seu marit en moltes aparicions públiques. No juga cap paper polític, però la seva presència pretén modernitzar la imatge del règim i, a efectes propagandístics, reforçar la sensació d'un lideratge més civil que militar.

Quan durant mesos va desaparèixer sense cap raó aparent, van tornar les especulacions. No va ser cap purga: havia donat a llum una nena. L'exjugador de l'NBA Dennis Rodman és potser l'únic estranger que la coneix: en una de les seves visites a Pyongyang, el seu amic Kim Jong-un li va posar la criatura als braços. Roger Mateos

ELS KIRCHNER

D'Evita a

Cristina Fernández

La primera dama per excel·lència de l'Argentina té un nom: Eva Perón. Evita, la dona del general Juan Domingo Perón, és tota una icona a l'Argentina, idolatrada per la classe política. Eva Perón va morir jove, als 33 anys, però la seva acció social a favor dels més necessitats i de la classe obrera, els descamisados, encara ara es té com a model a seguir. Perón, ja vidu, es va casar amb María Estela Martínez, més coneguda com a Isabelita. Isabel Perón va ser escollida el 1972 vicepresidenta de l'Argentina, però en morir Perón a dos anys d'haver assumit el càrrec, va esdevenir la presidenta. Va durar poc com a cap d'estat, ja que amb el cop militar de Videla es va exiliar a Espanya. Ara ja fa 10 anys que els Kirchner van arribar a la presidència. Amb la mort del seu marit, Cristina Fernández va passar el 2007 de primera dama a cap d'estat.Joan Biosca