El PP tomba Gallardón i la seva llei

MadridLa dona podrà decidir sobre el seu cos. En només nou mesos, el govern de Mariano Rajoy ha fet marxa enrere i ahir va retirar l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament, la regulació més restrictiva plantejada en democràcia. El PP ha preferit que s’imposés el pragmatisme a la ideologia, encara que això fes caure el ministre de Justícia. Alberto Ruiz-Gallardón va anunciar ahir que deixava la política després d’haver estat “incapaç” de tirar endavant l’encàrrec que li havia fet el president del govern espanyol.

Després de 30 anys a primera línia política, primer a Aliança Popular i després al PP, Gallardón renuncia tant al ministeri com a l’escó i també als càrrecs dins del partit. El substituirà Rafael Catalá, fins ara secretari d’estat d’Infraestructures. El seu nomenament, però, no serà efectiu fins a la setmana que ve, quan Rajoy i Felip VI tornin dels seus viatges a la Xina i als Estats Units, respectivament. Mentrestant, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, assumirà les responsabilitats del ministeri de Justícia.

Un encàrrec enverinat

Gallardón ha optat per convertir-se en el boc expiatori d’una promesa electoral enverinada i assumir tota la responsabilitat de la reforma, per evitar així que passi factura al PP davant d’un any electoral com el 2015, en què es concentren eleccions municipals, autonòmiques i generals. En les eleccions europees del maig, els populars van arribar a perdre 2,5 milions de vots i els barons regionals han pressionat per recuperar l’electorat de centre veient el rebuig social a la mesura.

“Crec que he pres la decisió més sensata”, assenyalava ahir al migdia Rajoy després d’anunciar que només s’acabaran fent dues modificacions a la llei de terminis de Zapatero del 2010: que les menors de 16 i 17 anys necessitin el consentiment patern per avortar i la creació d’un pla de protecció de la família que s’hauria d’aprovar abans de finals d’any.

Només quatre hores després de l’anunci de Rajoy i després de setmanes de pressió perquè el govern espanyol anunciés què feia finalment amb la reforma, Gallardón compareixia per últim cop al ministeri de Justícia. “Més que desautoritzat sento que no he sigut capaç de complir l’encàrrec que se’m va fer el desembre passat de convertir l’avantprojecte de llei en projecte de llei”, va defensar l’exalcalde de Madrid. Tot i això, va recordar que l’encàrrec se li va fer “d’acord amb la doctrina del partit i amb el criteri del recurs del partit al Tribunal Constitucional”, presentat fa més de tres anys en contra de la reforma de Zapatero. “Vaig fer el que vaig creure honestament que se m’havia encarregat”, va matisar, emocionat.

L’excusa de la llei de consultes

El ministre va veure que realment la reforma no prosperaria abans de marxar de vacances, a principis d’agost, quan Rajoy li va comunicar que no hi havia prou consens tot i l’aval dels tres informes preceptius i la modificació perquè s’inclogués el supòsit de malformació del fetus. Va ser llavors, segons va explicar ahir, que va arribar a la conclusió que havia de complir la seva promesa de dimitir si no tirava endavant la seva reforma estrella. Va comunicar-ho a Rajoy la setmana passada després que acabés el termini que havia fixat per aprovar la llei -la fi de l’estiu-, però va esperar-se a anunciar-ho perquè abans volia deixar llestos els dos recursos d’inconstitucionalitat en contra de la llei de consultes i la convocatòria del 9-N, va assenyalar.

Gallardón es converteix en el primer ministre a abandonar per voluntat pròpia el govern de Rajoy. El president espanyol, però, ha respost a la crisi de govern mantenint l’agenda oficial -aquesta setmana és la Xina- i fent l’anunci del nomenament de Catalá a través d’un comunicat.

Des de l’oposició ahir es va veure la mesura com una victòria, si bé es recorda que el PP es manté “la bala a la recambra” del recurs al TC. “És un gran dia per a la llibertat de les dones i de tots”, va dir el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida va destacar la “coherència” del ja exministre Gallardón i va criticar que Rajoy retiri una llei que figurava en el seu programa electoral mentre en manté d’altres de polèmiques, com ara la llei Wert.

Rafael Catalá: Un veterà de l’administració com a nou ministre

Tot i néixer el 1961, el madrileny Rafael Catalá Polo és un veterà de la sala de màquines de l’administració de l’Estat. Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid, pertany al cos superior d’administradors civils des del 1985. La setmana que ve sumarà al seu currículum el càrrec de ministre de Justícia i, per tant, de notari major del Regne. Prendrà possessió quan el president espanyol, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI tornin dels seus viatges a l’exterior. Catalá era fins ara el secretari d’estat d’Infraestructures del ministeri de Foment, dirigit per Ana Pastor (una de les persones de més confiança de Rajoy). En els governs de José María Aznar va ser director general de la Funció Pública, subsecretari d’Hisenda i secretari d’estat de Justícia.