El PP es resigna a un 9-N amb urnes i se centra a apartar Mas

Barcelona/madridQui imposi el seu relat guanyarà la batalla política del 9-N. Amb aquesta premissa al cap treballen a la sala de màquines del Palau de la Generalitat i de la Moncloa a pocs dies del procés de participació promogut pel Govern i que, de moment, segueix endavant malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Mentre Artur Mas, ignorant l’alt tribunal, feia ahir una crida a participar aquest diumenge “en legítima defensa d’un poble sencer”, a la Moncloa s’esforcen a atorgar un perfil baix al 9-N i es mostren convençuts que el president acabarà delegant en la societat civil -articulada al voltant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir- l’organització de la consulta alternativa. La retirada de Mas és clau perquè el PP pugui imposar el relat d’un 9-N innocu des d’un punt de vista polític. Per contra, el president necessita que no es projecti una imatge de reculada però tampoc vol exposar-se a l’acció de la Fiscalia.

La batalla política, doncs, es manté, i també ho fa el plet legal obert entre institucions: el Tribunal Suprem es pronuncia avui al matí sobre el recurs del govern espanyol contra el 9-N a instàncies de la Generalitat. Victòria i derrota -política i legal- es juguen als col·legis electorals, als despatxos governamentals, als tribunals de Madrid.

“Ara el missatge ja se centra en els drets fonamentals”, sostenen des del cercle de Mas. És en aquest sentit que s’ha reformulat la campanya pública del Govern. El nou anunci apel·la a la “llibertat d’expressió”, ja no parla de “procés de participació” i fa servir la carta dels drets humans per emparar la convocatòria. “Faig una crida a no tenir por, estem fent el que toca fer. Actuem en defensa dels que veuen les coses d’una manera i els que les veuen d’una altra perquè, al final, el dret a la participació i a la llibertat d’expressió i d’ideologia ens interessa a tots”, va defensar Mas en un esmorzar informatiu davant d’un públic format per polítics i empresaris.

La principal incertesa que plana sobre el 9-N és quina serà la resposta de l’Estat i també el paper que tindrà el Pacte Nacional pel Dret a Decidir que presideix Joan Rigol. Precisament ahir Rigol va indicar que estaria disposat a assumir el paper que calgui en l’organització del procés. Mas va assenyalar que “tot va endavant” i va fer servir una nova definició per al pla que va presentar el 14 d’octubre, en plena trencadissa de la unitat sobiranista: “És molt més que una enquesta i molt menys que un referèndum d’independència”. I també és, va afegir, una manera de defensar els drets de tots els ciutadans espanyols davant d’un estat que “abusa” del seu poder.

Un poder que confia que Mas acati la llei. “El president complirà amb les normes, però pretén enganyar els catalans fent veure que s’enfronta al govern espanyol”, defensava ahir la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Aquest engany, sostenen els populars, es materialitzarà divendres en una cessió de responsabilitats cap a les entitats favorables al dret a decidir. La tesi la comparteix el govern de Mariano Rajoy.

Marcant el camí a Mas

De fet, políticament, a Madrid ahir va ser un dia d’impàs. La Moncloa va optar per un wait and see, esperant saber quin camí pren ara la Generalitat. Queden molts pocs dies per al 9-N i no vol fer cap pas en fals. Tot i l’actitud vigilant i la pressió ambiental, el gruix de la premsa madrilenya va procurar donar poc ressò als primers moviments de Mas. Si en les pròximes hores hi ha la sospita que va més enllà i està cometent un delicte de desobediència o de prevaricació, hi haurà resposta, però la liderarà la Fiscalia.

Al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, li va tocar posar veu a la tesi política de l’executiu espanyol i va fer seu el punt de vista del PP català. En una entrevista a Onda Cero, va deixar entreveure que l’entorn de Mariano Rajoy ja té coll avall que diumenge hi haurà urnes. La clau, però, és que la Generalitat en quedi completament al marge. Això vol dir, per exemple, que la pàgina web deixi de donar informació sobre els llocs de votació, que no cedeixi cap edifici públic -com escoles o instituts- i que no hi impliqui els Mossos d’Esquadra. El ministre, que manté una “comunicació fluida” amb el conseller Ramon Espadaler, no té cap dubte que la policia catalana complirà la llei.

Pensant ja en dilluns, el relat de Rajoy necessita que abans no hi hagi hagut una desobediència manifesta de les institucions catalanes. Només d’aquesta manera podrà justificar la seva estratègia davant del seu electorat -inquiet per la imatge de catalans votant-. El missatge que Fernández Díaz va enviar a CiU és que encara hi ha una via per evitar la confrontació.

En primer lloc, el ministre va subratllar que tenia el “deure de dir” que una jornada de votació impulsada per una “entitat privada” no tindria res a veure amb una consulta amb unes garanties mínimes i un reconeixement fora de Catalunya. La va emmarcar en el terreny de la llibertat de manifestació i la va equiparar a les concentracions de l’Onze de Setembre o a una iniciativa que pogués emprendre “el club de rabassaires”. En qualsevol cas, va recordar que la suspensió del TC no hi tindria res a dir. En segon lloc, va suggerir el camí a Mas. Es va mostrar convençut que el president buscarà una “acollida solidària” al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, de manera que pugui “salvar la cara” i no assumir en solitari el cost d’acatar la llei.

Carta a Rajoy

Mentrestant, avui el Tribunal Suprem haurà de decidir si accepta la petició del Govern per aplicar una mesura cautelaríssima contra el recurs aprovat divendres pel consell de ministres pel 9-N. L’executiu ho va demanar perquè considera que vulnera drets fonamentals. Fonts del tribunal asseguren que avui no hi haurà un posicionament sobre el fons de la qüestió, però que l’admissió o no d’aquesta sol·licitud ja implicarà un raonament jurídic que, necessàriament, haurà de fer referència al context en què es pren.

I és en aquest context en què està previst que el Govern presenti els resultats provisionals de la jornada de participació el 10 de novembre al matí. Aquell mateix dia Mas s’asseurà al seu despatx per enviar una carta a Rajoy basada en tres qüestions: balanç del 9-N, invitació a la negociació i al diàleg, i constatació que queda pendent un referèndum a l’escocesa amb caràcter “definitiu” sobre el futur de Catalunya. Aquest últim element suposa un canvi de discurs del president, tenint en compte que fa tan sols tres setmanes -precisament el mateix dia que va presentar l’alternativa a la consulta- indicava que el “referèndum definitiu” tindria forma d’eleccions plebiscitàries. Ahir no van emergir.

Aquestes eleccions plebiscitàries, que ERC vol immediates per impulsar sense dilacions la independència, haurien de comptar -segons la perspectiva de Mas- amb una llista conjunta sobiranista i una unió programàtica. De moment, però, l’assumpte es manté desat al calaix a l’espera que passi el 9-N. Tot plegat es barrejarà amb el debat pressupostari al Parlament, aquest any incert, ja que el Govern “està en minoria”. Per què ho està? Pel “cost polític”, sosté Mas, de promoure un procés que arriba a la recta final i en què guanyar la batalla del relat és essencial pensant en el 10-N.

Iceta demana a Mas que posi el 9-N en mans de voluntaris i entitats

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, que deixi el procés participatiu del 9-N en mans dels voluntaris i les entitats i que acati, així, la providència del Tribunal Constitucional (TC), que va suspendre la convocatòria aquest dimarts. “Aquesta opció permet no trencar amb l’estat de dret, que jo crec que sempre ha sigut el pitjor dels camins, però al mateix temps seguirà oferint a la gent que vulgui manifestar-se que ho pugui fer”, va defensar en la conferència dinar Barcelona Tribuna, organitzada per La Vanguardia, AED i la Societat Econòmica Barcelona Amics del País. Iceta va tornar a oferir-se al líder de CiU per negociar un acord d’estabilitat, però ho va condicionar al fet que el Govern negociï amb l’Estat. Els socialistes presentaran el dia 10 de novembre, dilluns vinent, la seva proposta de reforma federal de la Constitució.