Les víctimes exploten contra la cúpula del PP

MadridUna de les pitjors pors de Mariano Rajoy es va materialitzar ahir a la Plaza Colón de Madrid. El 2007, encara a l'oposició, l'ara president del govern espanyol va declarar que havia viscut un dels moments "més feliços" de la seva vida després de reunir desenes de milers de persones contra la política antiterrorista de José Luis Rodríguez Zapatero. Ahir els seus màxims col·laboradors al PP abandonaven la plaça entre crits de "traïdors" i "pocavergonyes", els mateixos que van proferir una part dels manifestants contra Rajoy, absent de l'acte convocat per protestar per la derogació de la doctrina Parot.

De res va servir que els conservadors haguessin aconseguit calmar, un cop més, Ángeles Pedraza. La presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s'havia esforçat minuts abans a no dirigir ni una sola crítica del seu discurs contra el govern o el PP. Però ja era massa tard. Quan va acabar la concentració, els membres de la direcció del PP van haver de recórrer uns metres fins a arribar als cotxes oficials. Va ser llavors quan un nombrós grup els va envoltar i els va insultar amb qualificatius gruixuts. El de "traïdors" es va imposar sobre tots. Javier Arenas, Carlos Floriano o Esteban González Pons intentaven no accelerar el pas amb la cara desencaixada.

Una escena similar va passar amb Iñaki Oyarzábal. El secretari general del PP basc, tan acostumat a l'assetjament dels radicals a Euskadi, va decidir abandonar la concentració a peu. Els insults al seu voltant es reproduïen. "Tu no has hagut d'enterrar ningú", li etzibava un home gran. L'hi deia a Oyarzábal, que va ser amic de Miguel Ángel Blanco, alumne de Gregorio Ordóñez i company de José Luis Caso. Tots tres assassinats per ETA.

Tot comença el 2004

Aquests minuts d'assetjament són la imatge final d'una pel·lícula que comença molt abans, cap al 2004, amb la inesperada victòria del PSOE. La indignació per l'incipient procés de pau es barrejava amb les teories de la conspiració sobre l'11-M per fer que la dreta prengués per primera vegada el carrer en democràcia. L'aleshores president de l'AVT, Francisco José Alcaraz, va convocar fins a set protestes, totes amb èxit d'assistència gràcies a la mobilització que el PP feia de les seves bases. Fins que Rajoy s'hi va llançar i ell mateix va citar una marxa a la Plaza Colón, que es va omplir de banderes d'Espanya i crits de "President, president". El motiu: la possible excarceració del pres d'ETA Iñaki de Juana Chaos.

Unes altres excarceracions, les dels presos que es beneficiaran de la decisió d'Estrasburg, estan darrere de la convocatòria d'ahir. Aquesta vegada, però, no és Zapatero qui resideix a la Moncloa, sinó Mariano Rajoy. Tot es va accelerar dilluns passat. El govern, temorós de la reacció de les víctimes, tenia planificades les hores posteriors a la decisió: compareixença conjunta dels ministres d'Interior i Justícia, desplegament de reunions amb les associacions i un missatge: "Hem fet tot el que hem pogut, l'aplicació de la sentència correspon als jutges".

Però no n'hi va haver prou. Alcaraz -ara dirigent d'una associació minoritària i molt radical, enfrontada a l'AVT- va anunciar una concentració. L'associació majoritària hi va reaccionar convocant-ne una de pròpia. Al govern es van disparar totes les alarmes. Rajoy va rebre Pedraza i la presidenta de la Fundació de Víctimes, Mari Mar Blanco, per separat a la Moncloa. Pedraza va sortir de la reunió dient que l'assumpte podia danyar electoralment el PP i retraient a l'executiu que no hagués fet el necessari per salvar la doctrina Parot. No obstant això, l'endemà al matí el PP tornava a respirar. El lema -"Justícia per a un final amb vencedors i vençuts"- permetia que el PP pogués acudir-hi. Era millor anar-hi i arriscar-se que no pas quedar-se a casa.

Conspiració PSOE-ETA

Mentrestant, la maquinària mediàtica de la dreta començava a treballar i en poques hores tenia un argumentari: l'únic jutge espanyol del TEDH, Luis López Guerra, secretari d'estat de Justícia amb Zapatero, havia convençut 15 dels 16 companys de derogar la doctrina Parot, i culminava així un suposat pacte entre els socialistes i ETA fa set anys. Per si no fos prou, l'Audiència Nacional tenia el desvergonyiment d'aplicar amb diligència la decisió d'Estrasburg. Conclusió: Zapatero i els jutges, culpables que sanguinaris presos d'ETA i violadors albirin la llibertat. La direcció del PP frenava el cop i evitava que l'oposició interna, amb Esperanza Aguirre al capdavant, fos l'única representació del partit.

L'acte es va convocar a les 13.00 hores, i Pedraza va complir: va citar el cas Faisán, va al·ludir a "un procés que ve de lluny", va invocar López Guerra, però no va assenyalar directament Rajoy. La conductora de l'acte, la periodista Isabel San Sebastián, va afirmar des del faristol: "No és just que aquest govern trigui 24 hores a executar aquesta sentència. És una ignomínia". A pocs metres l'escoltava impassible la direcció del PP, mentre Ana Botella aplaudia amb fervor.

Aguirre, bandereta i els assaltants de Blanquerna

El PP havia convocat per SMS els seus dirigents a la porta del carrer Génova a les dotze. Allà hi havia Javier Arenas, Carlos Floriano, Esteban González Pons... Un parell de ciutadans els van increpar per la "tebior" amb la doctrina Parot, i van tornar a entrar a la seu del partit. Només en van sortir amb cotxe. Un cop a la Plaza Colón, els organitzadors els van situar sota l'escenari juntament amb el PP de Madrid, inclosa Ana Botella, que es va acostar a les primeres files per rebre l'afecte del públic. N'hi ha que van exclamar: "Què fa, aquesta?" Mentre irrompien crits contra Rajoy, Esperanza Aguirre agitava una bandereta d'Espanya. Uns metres més enrere s'hi podia veure una pancarta de Democracia Nacional. Un dels partits que va assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid.