Les plebiscitàries amenacen de reobrir tensions internes a Unió

BarcelonaDesprés de gairebé una cinquantena d’intervencions, el 5 d’octubre el consell nacional d’Unió -l’últim abans de la consulta alternativa del 9-N- va decidir donar llibertat de vot als militants en la segona pregunta de la jornada de participació, la que interpel·lava directament sobre la independència. Una decisió fruit dels equilibris interns dins del partit, que es van veure sacsejats arran de la consulta i que van acabar amb un pacte entre Josep Antoni Duran i Lleida -negociat directament per Ramon Espadaler, secretari general del partit- i el sector renovador que encapçala Antoni Castellà: llibertat de vot a canvi d’acceptar la independència com a solució viable per a Catalunya. La possibilitat real d’unes eleccions plantejades en clau de plebiscit sobre la plena sobirania amenaça de reobrir el debat intern, i els diversos sectors del partit ja s’encarreguen de prendre posicions a l’espera que Artur Mas faci públics demà els seus plans posteriors a l’èxit del 9-N.

“El partit, en un debat sobre la declaració unilateral d’independència, està molt fred. Som més aviat partidaris de fer les coses a poc a poc, a Unió”, sosté un dirigent consultat. L’estat independent és un horitzó que no convenç Duran, que va votar sí-no en el 9-N alternatiu. “El fet que fins que no va votar no revelés que aquesta era la seva opció ja indica moltes coses. És a dir, sap que al consell nacional, si es plantegés una proposta contrària a la independència, seria tombada per un ampli marge de vots”, constata un dirigent del sector renovador, que té intenció de dur el pla de Mas davant dels òrgans de decisió democristians.

Avalar o no avalar

“La discussió a Unió ha de ser sobre si s’avala o no aquesta estratègia”, assenyalen des del sector renovador, on hi ha instal·lada la idea que a l’entorn de Duran “no hi ha full de ruta”. De fet, des del cercle del dirigent democristià hi ha qui defensa allargar les decisions fins que hi hagi eleccions al Congrés de Diputats, previstes per a finals del 2015. “Seria començar de nou, i és un escenari que no es pot menysprear”, assenyala un membre de la direcció consultat, que adverteix del “canvi de majories” vaticinat per totes les enquestes. El líder d’Unió és partidari, encara, d’allargar la legislatura fins al final de bracet del PSC.

“La clau de tot plegat seran l’escenari i el programa que plantegi Mas. D’entrada, com va passar a les eleccions europees i en la negociació prèvia de la fracassada llista conjunta, no ens podem tancar a res”, assenyala una altra veu de la cúpula democristiana. Què passa si, com preveuen bona part dels dirigents de CiU, Mas proposa una “llista de país” que aparqui les sigles? “No tinc cap dubte que hi ha gent del partit que tindrà ganes de sumar-s’hi”, apunta un dirigent d’Unió en referència al sector que lidera Castellà. “El que s’ha de fer és debatre-ho al consell nacional”, respon una veu d’aquest corrent del partit.

El paper de Duran és un dels aspectes que generen més expectació dins d’Unió. “No esperava l’èxit de participació del 9-N i veu que a Madrid no hi ha cap proposta”, assenyala un membre de la cúpula. “La llista sense sigles li permetria fer un pas enrere argumentant que Unió no n’ha de formar part com a partit i que, per tant, ell tampoc n’és partidari”, assenyala un dirigent democristià. Des que va abandonar la secretaria general de CiU, Duran ha reduït les seves intervencions mediàtiques i ha incrementat l’activitat internacional com a president de la comissió d’exteriors del Congrés de Diputats. “Ho té molt complicat si vol plantejar guerra interna”, sosté un membre del nucli independentista democristià.

Segons aquest sector, la “debilitat” de Duran s’expressa en el fet que les jornades d’aquest cap de setmana no hagin tractat sobre el procés sobiranista en el plantejament dels debats. “Quan va dir que tenia intenció de refundar el centre ho defensava en clau de procés, i ara resulta que serà en unes altres jornades, que es tractarà aquest assumpte concret”, assenyala un altre dirigent consultat. “La seva estratègia és que vagi passant el temps”, sosté un dirigent sobiranista.

El paper del partit

Si en alguna cosa hi ha consens entre tots els vessants del partit és a l’hora de valorar les “capacitats de futur” d’Unió en el “nou escenari polític”. “I més encara en un moment en què CDC ha decidit enterrar les sigles”, assenyala un membre de la direcció democristiana en referència a l’actitud “pràcticament instrumental” dels dirigents convergents en referència al seu partit.

Espadaler, nou secretari general de CiU i successor en potència de Duran al capdavant d’Unió, recorda sovint que la seva formació va néixer l’any 1931 i que, per tant, té una història que avala el seu compromís amb Catalunya. “I això, en un escenari de futur, podria situar el partit com a referent del centredreta”, apunta una veu consultada. De moment, el debat intern s’escalfa darrere la porta que obrirà Mas demà a l’Auditori del Fòrum.