Pla 9-N: cobertura institucional per votar sí o sí

BarcelonaUrnes, un exèrcit de voluntaris disposats a incentivar que s’omplin i cobertura institucional perquè ningú se senti desemparat davant la maquinària de l’Estat. Aquests són els tres pilars sobre els quals el Govern té previst que se sustenti el procés participatiu del 9-N encara que sigui impugnat pel govern espanyol. El pla és votar sí o sí i fer-ho partint de la base que difícilment es podrà impedir la llibertat d’expressió dels catalans un cop Mariano Rajoy hagi tallat les ales a totes les opcions legals per poder celebrar la consulta inicialment prevista.

La teranyina jurídica i administrativa sobre la qual s’ha construït el nou 9-N té l’objectiu d’impedir que el govern espanyol impugni totalment el procés participatiu. Segons fonts de la Generalitat, l’amalgama d’elements dispersos que junts configuren el dispositiu és tan gran que l’executiu central només podria frenar-lo si el seu embat arribés a límits extrems, com ara la suspensió de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució o la retirada de la competència dels Mossos d’Esquadra. El Govern dubta, però, que Rajoy gosi portar tan lluny la seva envestida. Segons fonts nacionalistes, el PP ha perdut una setmana sencera menystenint el 9-N i s’ha posat massa tard a intentar aturar-lo. Ara el procés està tan travat que ja és pràcticament imparable.

La força del voluntariat

El Govern considera el voluntariat el seu gran as a la màniga perquè el procés tiri endavant. “Està pràcticament tot a punt per al 9-N. No sé què ens impugnaran, ¿els 40.000 voluntaris?”, va assegurar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Parlament. De fet, el Govern té dissenyades les alternatives per esquivar el veto. El seu esquema passa per derivar actes a tercers perquè el 9-N es posin les urnes, però sempre sota un paraigua institucional. I tot amb uns voluntaris que hauran rebut, abans de la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC), les instruccions de com ha de funcionar la jornada, que comptarà, en cadascuna de les 6.695 meses, amb un ordinador amb el programari específic proporcionat per la Generalitat.

Si el que s’impugna és la pregunta, considerada pel govern espanyol com un dels grans talons d’Aquil·les de la votació, l’executiu català dóna per fet que, encara que no distribueixi paperetes, difícilment es podrà frenar que hi hagi milers de persones que a iniciativa pròpia se la imprimeixin amb els seus propis recursos i la dipositin en una urna. Tampoc tenen previst fer-se enrere amb la campanya institucional si la veten, ja que farien ús de l’enginy per mantenir anuncis als mitjans de comunicació en un format que permetés burlar la prohibició. Pel que fa al registre de participació, l’executiu considera que no té per què donar-se com a vàlid el mateix 9-N i que, per tant, no seria impugnable fins que es fes aquest tràmit.

Més complexa és la qüestió dels funcionaris que intervinguin en la jornada, com ara els directors d’instituts que cediran els espais dels seus centres perquè es pugui celebrar el procés participatiu. Fonts de la Generalitat admeten que els directors són la peça més exposada de l’engranatge, però l’executiu parteix de la premissa que els que obrin ho faran sota la seva condició de voluntaris, i no de funcionaris. “El 9-N no hi haurà funcionaris, sinó voluntaris”, insistia ahir el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull. “Ningú ens ha posat una pistola al pit per inscriure’ns de voluntaris”, assegurava a l’ARA el director d’un institut d’Osona. De fet, segons fonts governamentals, enlloc constarà quins dels voluntaris del 9-N són treballadors públics.

En una reunió que la conselleria d’Ensenyament va mantenir la setmana passada amb els quatre sindicats del sector educatiu es va establir que la Generalitat assumiria la responsabilitat de l’obertura dels instituts per evitar que l’Estat pugués acusar els directors de desacatament. En el cas dels instituts en els quals no hi hagi cap voluntari de l’equip directiu per obrir el centre, seran les delegacions territorials d’Ensenyament les que cediran les claus al coordinador dels voluntaris dels municipis en aquesta situació, informa Elisabet Escriche.

Tot i això, hi ha només 251 municipis que disposen d’instituts públics. Això implica que la majoria d’ajuntaments, 684, cediran edificis de titularitat municipal, ja siguin escoles o centres cívics. En aquest cas, els responsables últims de l’obertura d’aquests espais serien els alcaldes, que no poden cedir la seva responsabilitat a cap instància superior. Entitats com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) o l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) estan disposades a posar-se al capdavant perquè tots ells estiguin assessorats jurídicament.

Pinya davant el possible càstig

Els prop de 800 alcaldes que el 4 d’octubre van expressar conjuntament i públicament el seu suport a la consulta estan disposats a assumir la responsabilitat de la cessió d’espais perquè es faci la votació. “Jo patiria si fos l’únic. Però, què pensen fer? Un procés judicial a centenars d’alcaldes i al president de la Generalitat?”, diu a l’ARA un d’ells.

Els partits sobiranistes també van fer pinya ahir per votar sí o sí i arribar fins al final del procés participatiu. Van demanar implícitament al Govern que no s’arronsi davant la previsible suspensió del Constitucional. “La clau és que aquesta vegada tots, tots, seguim endavant”, va subratllar el president d’ERC, Oriol Junqueras. El diputat de la CUP al Parlament David Fernàndez va insistir en la “desobediència” com l’única alternativa i Joan Mena, portaveu adjunt d’ICV-EUiA, va cridar a convertir el 9-N en una “moció de censura ciutadana” al govern de Mariano Rajoy. Tot plegat, una crida a mantenir una unitat d’acció sobiranista que veuen com la clau de l’èxit.

Herrera aclareix que sí que participarà

El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va anunciar ahir que els dirigents d’ICV-EUiA votaran el 9-N i firmaran una denúncia contra l’Estat per intentar impedir la votació. Herrera va aclarir així el que va dir fa uns dies, quan va desmarcar-se del nou 9-N impulsat pel Govern. Tot i que prefereix parlar de “participar” i no de “votar” perquè el marc és un procés participatiu i no una consulta, el líder ecosocialista va remarcar a RAC1 que sí que acudirà al seu col·legi electoral el 9-N. “Participaré en el procés participatiu del Govern”, va confirmar. Herrera ha pres aquesta decisió després que el govern de Mariano Rajoy hagi anunciat que vol impugnar la votació. “El PP pretén il·legalitzar un procés participatiu i això fa que molta gent s’atansi al 9-N d’una manera diferent”, va afirmar. El dirigent d’ICV creu que aquests dies s’ha “banalitzat” la paraula votar. No va voler revelar encara quin serà el sentit del seu vot. Els ecosocialistes defensen el sí a la primera pregunta [“Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”] però deixen oberta l’opció de vot a la segona [“Vol que aquest Estat sigui independent?”].